Clinoungemachita
 Clinoungemachita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na, K, Fe, SO₄) |
| Epònim | sistema monoclínic i ungemachita |
| Localitat tipus | Mina Chuquicamata, Calama, Província d'el Loa, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.07 |
| Dana | 31.7.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor a groc clar |
| Diafanitat | transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cug |
| Referències | [1] |
La clinoungemachita és un mineral de la classe dels sulfats. Probablement és un dimorf monoclínic de l'ungemachita. Necessita ser reestudiat. El seu nom prové de la unió de la seva forma cristal·lina i del nom de Henri-Leon Ungemach, mineralogista i cristal·lògraf francès.[2]
Característiques
[modifica]La clinoungemachita és un sulfat de fórmula química (Na, K, Fe, SO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinoungemachita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.
Formació i jaciments
[modifica]Ha estat descrita només a la seva localitat tipus a la regió d'Antofagasta (Xile). És un mineral molt rar, es forma per oxidació de la pirita en climes àrids, en vetes o cavitats en altres sulfats de ferro massius.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Clinoungemachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Darapskite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 3 juliol 2016].
- ↑ «Darapskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 3 juliol 2016].