Club dels Federalistes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióClub dels Federalistes
Dades bàsiques
Ideologia catalanisme
Història
Fundació 1868
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

El Club dels Federalistes fou un grup polític federalista fundat a Barcelona el 1868 per Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall i Llozer que en fou el primer president i el director del seu òrgan, El Federalista (1868). En formaren part Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Gonçal Serraclara i Costa, Rafael Boet, Baldomer Lostau i Prats, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé, Tomas Padró i Josep Lluís Pellicer. Es proposava la difusió de l'ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència. S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid de 1868 i radicalitzaren algunes de les seves postures. El 15 d'abril de 1873 es dissolgué i els seus membres més tard es retrobarien en el Centre Català.[1][2] Antoni Feliu i Codina, pèro, parla de la seva dissolució a les seves memòries com a produida el 22 de juliol de 1869 davant del fracàs intern del Club dels Federalistes en el Pacte de Tortosa, com en altres votacions.

La seu era al carrer Perot lo Lladre al principal de l'única casa i per a reunir-se feien servir el teatre Tirso de Molina als baixos del convent de Sant Gaietà, a la pça. de Santa Anna, carrer en aquella época Duran i Bas per fer conferències setmanals.

Van publicar fulletons de gran repercussió com els que eren encapçalats amb "¡Guerra a Madrid!"

Antoni Feliu i Codina a les seves "Memorias de un veterano de la República" publicadas al diari El Diluvio entre febrer i març de 1917 explica com funcionava i anècdotes dels seus protagonistes.

Referències[modifica]

  1. «Club dels Federalistes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. El club dels Federalistes, Jaume Clotet, El Punt Avui

Enllaços externs[modifica]