Josep Pich Mitjana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Pich Mitjana
Dades biogràfiques
Naixement 1967 (49/50 anys)
Manresa
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador i professor
Modifica dades a Wikidata

Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és un historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.[1] Està especialitzat en la història político-social de Catalunya i els orígens del catalanisme polític al segle XIX.[1]

És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític, dirigida per Josep Termes i Ardèvol,[1] del qui se'l considera deixeble.[2]

Ha guanyat ex aequo el Premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans del 2001 i el XXI Premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb dues obres sobre Valentí Almirall. [1]És membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves línies d'investigació són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni Democràtic a la Restauració borbònica), el federalisme, el catalanisme i l'imperialisme espanyol al Marroc.[1] També ha investigat sobre l'anticlericalisme a Catalunya i a Espanya. A part d'Almirall també ha estudiat altres personatges de l'època: Francesc Pi i Maragall, Antonio Royo Villanova i Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso. Per a les seves investigacions a més fa seguiment de la premsa de l'època: Diari Català, El Estado Catalán, Gracia y Justicia entre d'altres. És autor de diverses monografies i articles de recerca històrica publicats en revistes especialitzades.[3]

Ha editat una nova edició de les memòries de Conrad Roure i ha participat en la publicació d'obres col·lectives.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra és consultable al Portal de Producció Científica de la UPF: Josep Pich Mitjana.

Entre les seves monografies destaquen les següents:[1]

  • El Centre Català : La primera associació política catalanista (1882-1894). Catarroja: Afers, 2002. ISBN 8495916002.
  • Almirall i el Diari Català. [Barcelona]: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives; Vic: Eumo, 2003. ISBN 8497660110.
  • Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). [Barcelona]: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives; Vic: Eumo, 2004. ISBN 8497660803[4]
  • Valentí Almirall i el federalisme intransigent. Barcelona: Afers, 2006. ISBN 8495916487.
  • Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894. Barcelona: Bellaterra, 2008. ISBN 9788472903951.
  • Els llums s'apaguen a tot Europa. La fi de la Belle Époque. Barcelona: Nova Editorial, 2014. Hecateu; 1. ISBN 9788461719174[5][6][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Pich Mitjana, Josep. Biografia». Universitat Pompeu Fabra. Unitat Acadèmica d'Humanitats. Professorat. [Consulta: 16 gener 2017].
  2. «Josep Termes. Vida». Càtedra Josep Termes : Lideratge, ciutadania i identitats. Universitat de Barcelona. [Consulta: 15 gener 2017].
  3. «Josep Pich i Mitjana» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 6 juliol 2016].
  4. «Federalisme i Catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) [Ressenya]». Eix Diari. [Consulta: 17 juliol 2016].
  5. Riera, Ignasi «Ai, la Belle Époque». El Punt Avui, 29-10-2015 [Consulta: 17 juliol 2016].
  6. «Sebastià Bennasar estrena Nova, editorial de no-ficció». Ara.cat, 11-11-2014 [Consulta: 17 juliol 2016].
  7. Bennasar, Sebastià. «Editar en Josep Pich». Pedres, mars, oceans [blog]. VilaWeb, 10-11-2014. [Consulta: 15 gener 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]