Cocó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un cocó o bassol (o cadolla)[1] és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i I'embrutiment.

S'usa pel consum animal i es sol situar vora un camí. Es recull l'aigua per filtració a través de la coberta.

La seva planta és el·líptica i la seva cobertura és en falsa cúpula. Està fet amb un parament doble de poca alçària i té un petit portal allindanat.

Toponímia[modifica]

L'existència de Cocons ha deixat noms com ara:

Cocó del Barber (Betxí)

Cocó del Fardatxo (Santa Magdalena de Polpis)

Cocó de la Gralla (Mas de Barberans)

Barranc dels Cocons (Mutxamel)[2]

Barranc de Cocons (L'Orxa)

Pla de Cocons, Puntal de Cocons,[3] tots dos a la Comarca de la Safor.[4][5]

Campanet (Mallorca), Oratori des Cocó (Lloseta),[6] Rota des Cocons, Sementer des Cocons (Cas Frares - Llucmajor), Avenc dels Cocons (Fornalutx),[7] Coll de Cocons (Campanet),[8] tots a Mallorca.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Diccionari DIEC2». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 desembre 2018].
  2. «El Barranc dels Cocons y sus pozas de roca caliza» (en castellà). Diario Información - Editorial Prensa Alicantina, S.A, 27-01-2019. [Consulta: 29 agost 2019].
  3. Alonso i López, Jesús Eduard. Xeraco : La Safor. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005 (Onomàstica i toponímia. Toponímia dels pobles valencians). ISBN 84-482-3974-1. 
  4. Criteris per a la fixació de la Toponímia valenciana (pdf). 3. València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 24/09/2018, p. 115 (Manuals). ISBN 978-84-482-6010-1. 
  5. «Eines de Llengua. Tavernes de la Valldigna». Miquel Boronat Cogollos - COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ. [Consulta: 29 agost 2019].
  6. Alexandre, Comte de Laborde. Viatge pintoresc i històric, Volum 1, El País Valencià i les Illes Balears. Montserrat: L'Abadia de Montserrat, 1974, p. 159. ISBN 9788472022317. 
  7. Ginés, Ángel «EL CONOCIMIENTO ESPELEO-TOPOGRÁFICO DE LAS CAVIDADES BALEARES (1862-1992)» (pdf) (en castellà). Endins. Grup Espeleologic EST. [Mallorca], 19, 1993, pàg. 11.
  8. «Iberia según Mascaray. Toponimia Balear > Campanet» (en castellà). Bienvenido Mascaray. [Consulta: 2 desembre 2018].