Cocodril de l'Orinoco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCocodril de l'Orinoco
Crocodylus intermedius Modifica el valor a Wikidata
OrinocoCrocodile.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN5661 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreCrocodilia
FamíliaCrocodylidae
GènereCrocodylus
EspècieCrocodylus intermedius Modifica el valor a Wikidata
(Graves, 1819)[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Crocodilus intermedius (Graves, 1819)
  • Crocodilus journei (Bory, 1824)
  • Mecistops bathyrhynchus (Cope, 1861)[2]
Distribució
Crocodylus intermedius Distribution.png
Modifica el valor a Wikidata

El cocodril de l'Orinoco (Crocodylus intermedius) és una espècie de rèptil de la família Crocodylidae.[3]

Descripció[modifica]

  • El mascle pot assolir 5 m de llargària i 380 kg de pes, mentre que la femella fa 3,2 m i 200 kg.
  • El musell és relativament llarg i estret (similar a Crocodylus cataphractus).
  • La coloració més comuna és de color canyella amb taques fosques disperses. En captivitat s'ha observat que la seua pell pot canviar de color durant llargs períodes, la qual cosa és deguda a la quantitat de melanina que hi és present.
  • Nombre de dents: 68.[4][5]

Reproducció[modifica]

Un niu en forma de forat és excavat entre gener i febrer i la femella hi pon entre 15 i 70 ous (normalment, al voltant de 40), els quals patiran, en el pitjor dels casos, la depredació de llangardaixos i voltors. Els ous es desclouen 70 dies després de la posta (més o menys, a l'inici de l'estació de les pluges) i les cries seran protegides per llurs mares durant 1-3 anys.[4]

Alimentació[modifica]

Els exemplars joves mengen peixos petits i invertebrats, mentre que els adults es nodreixen de molt vertebrats aquàtics (incloent-hi peixos) i animals terrestres que s'atansen a la vora de l'aigua.[4]

Hàbitat[modifica]

Antigament, ocupava una gran varietat d'hàbitats (des de les selves tropicals fins als rierols dels contraforts dels Andes) però, actualment, només ocupa Los Llanos i els rius adjacents.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al nord de Sud-amèrica: Grenada i la conca del riu Orinoco a Colòmbia i Veneçuela.[7][8]

Longevitat[modifica]

Pot arribar a viure entre 70 i 80 anys.[9]

Costums[modifica]

S'amaga, durant l'estació seca, en caus fets per ell mateix.[10]

Principals amenaces[modifica]

Fou caçat, per a aconseguir-ne la pell, fins a gairebé l'extinció des de la dècada de 1930 fins a la de 1960. Avui hom creu que hi ha entre 250 i 1.500 individus en el seu hàbitat natural.[4] La caça furtiva (per la carn i, també, per les dents, ja que es creu que tenen propietats medicinals), la destrucció del seu hàbitat, la recollida d'ous i d'exemplars joves, i la competència amb el caiman comú (Caiman crocodilus) continuen essent les seues principals amenaces.[6]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Crocodilian Species List (anglès)
  5. Ross, R.P., (1998). Crocodiles: Status Survey and Conservation Action Plan. Segona edició. IUCN/SSC Crocodile Specialist Group, IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  6. 6,0 6,1 ARKive Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine. (anglès)
  7. IUCN (anglès)
  8. J. Craig Venter Institute (anglès)
  9. Ross, R.P., (1998).
  10. Damisela (castellà)

Enllaços externs[modifica]