Vés al contingut

Codolar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Codolar. Acumulació de còdols al llit de riu de Gorgos, Marina Alta
Codolar. Acumulació de còdols al llit del riu de Gorgos, Marina Alta

Un codolar és una àrea del terreny on s'hi acumulen els còdols. Els codolars ocupen, generalment, les zones supralitorals de les ribes de llacs i oceans, els llits dels rius i els vessants i barrancs muntanyencs, sota els cingles de conglomerat, on es produeix la ruptura del pendent.[1][2]

Terminologia[modifica]

Codolar, col·lectiu de còdol i macar, col·lectiu de mac, noms comuns, s'usen al Principat i a les Illes en les variants dialectals de la llengua catalana per a anomenar un lloc on hi abunden i s'acumulen els còdols.[3][4] Al País Valencià s'usa també el mot cudolar o cudolà, col·lectiu de cudol.[5]

Tipus de codolars[modifica]

Despreniment dels còdols i acumulació a la base d'un cingle de conglomerat a la Morera de Montsant, Priorat, Tarragona
Despreniment dels còdols i acumulació a la base d'un cingle de conglomerat a la Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Codolars de vessant (tarteres i camps de còdols)[modifica]

Resulten de la disgregació dels conglomerats dels cingles o el rocam de la part més alta. Els còdols es desprenen degut a la dissolució i disgregació dels ciments que fa que els còdols es desplomin i rodolin fàcilment pel vessant fins a trobar una zona de repòs on s'acumulen (peu de vessant). A Catalunya, aquests tipus de codolars són freqüents en les serres prelitorals com Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, els Ports i el Montsant on hi dominen el conglomerats (roca sedimentària) i en altres indrets i serralades arreu de la Terra allà on existeix el mateix tipus de roques.[6]

Els fons de les parts més altes dels barrancs s'omplen de còdols que es desprenen de les cingleres de conglomerat. Aquest espai de vessant pateix canvis freqüents originats per l'escolament torrencial de l'aigua, el desplom de blocs o grans roques i les allaus de terres i graves. No obstant, a les vores i a les zones menys exposades hi pot arrelar, en clapes o tofes, la vegetació rupícola.[7]

Codolars fluvials (lleres o llits de còdols)[modifica]

Codolar (banc de còdols) al riu Nevis, Glen Nevis, Achintee, Escòcia 2007
Codolar (banc de còdols) al riu Nevis, Achintee, Escòcia, 2007

Els codolars dels rius o les platges fluvials apareixen per l'abandonament de la càrrega fluvial sòlida. Sovint les riuades o increments estacionals o periòdics del cabal del riu o torrent, dipositen materials (al·luvió) de diferent grandària i forma, des dels llims, les argiles i les sorres (de menor diàmetre), fins als còdols i els blocs (els de major diàmetre i volum).[8]

En aquests codolars formats per còdols de diversa mida, hi arrelen espècies de plantes pioneres, tant arvenses com ruderals i altres plantes que s'estenen ràpidament mentre el cabal i el corrent del riu ho permeten. Algunes s'escampen riu avall endutes pel corrent. En els codolars fluvials les poblacions d'espècies vegetals canvien constantment.[9]

Codolars litorals (platges de còdols)[modifica]

Platja de còdols, primer Muntanyar de Xàbia.
Platja de còdols, primer Muntanyar de Xàbia.

Aquests tipus de codolars, freqüents en moltes platges de les ribes oceàniques i lacustres d'arreu del món, són producte de l'onatge i les aportacions detrítiques (roques detrítiques) dels rius i dels talussos i penya-segats costaners, l'abrasió i l'ablació dels relleus de les ribes i la meteorització produïda als ambients costaners (humitat, temperatura, salinitat). Els codolars de les platges, es mantenen amb major estabilitat i permanència que els arenals o platges sorrenques (sistema platja-duna) que pateixen processos ben diferents.[10]

Les platges de còdols, on també s'hi acumulen graves gruixudes, són zones envaïdes per l'onatge i no hi ha plantes vasculars tot i que, esporàdicament però no permanentment, hi poden arrelar espècies anuals. Sovint s'hi acumulen restes de fulles mortes de Posidonia oceanica expulsades a la platja pels temporals. Se situen en l'estatge supralitoral d'una variabilitat molt gran i condicions adverses per a l'arrelament.[11]

Alguns topònims als Països Catalans[modifica]

Utilitat[modifica]

Còdols i graves, han estat extrets i comercialitzats com a materials per a la construcció.[19]

Referències[modifica]

  1. Riba, O. et al.. «codolar». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 17 maig 2024].
  2. «codolar». termcat.cat, Centre de Terminologia, 2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  3. «macar». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 22 maig 2024].
  4. «mac». Diccionari català-valencià-balear, 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  5. ««cudolar»». Softcatalà.org, Diccionari de sinònims en línia, 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  6. «còdols». NaturaLocal, 2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  7. «Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes, 6. Roques, tarteres, glaceres, coves». Generaalitat de Catalunya, 2008. [Consulta: 21 maig 2024].
  8. Batalla, R. J.. «Apunts i pràctiques per al estudi dels processos fluvials». Quaderns DMACS núm. 14, Universitat de Lleida, 8-63. [Consulta: 17 maig 2024].
  9. Vigo, J. ; Carreras, J.; Ferré, A.. 24.226, Codolars fluvials amb vegetació no especialitzada, sobretot a terra baixa. Manual dels Hàbitats de Catalunya, Vol. 3 Aigües Continentals (PDF). volum III (126-168) 20/10/08 20:54 Página 136. 1a. Generalitat de Catalunya, Medi Ambient, 20-10-2008, p. 136. ISBN 978-84-393-7873-0. 
  10. Martorell, Marc «Morfogènesi i evolució dels codolars del Coll Baix, Sa Calobra i Cala Tuent (Mallorca)». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, Societat d'Història Natural de les Balears, SHNB [Palma de Mallorca.], 10-12-2014, pàg. 55-57. ISSN: 0212-260X.
  11. Carreras, J.; Ferré, A.; Vigo, J.. «17.11 Codolars supralitorals sense vegetació». A: Manual dels hàbitats de Catalunya, Volum 2, Ambients litorals i salins. Hàbitats terrestres (PDF). 1. Generalitat de Catalunya, 218, p. 122-123. ISBN 978-84-3939-854-7. 
  12. «codolar, cerca per topònim, mapa topogràfic base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2024. [Consulta: 21 maig 2024].
  13. «cala es Codolar». Gran Enciclopèdia Catalana, 2024. [Consulta: 21 maig 2024].
  14. «camí de Cavalls, TRAM 8: Algaiarens - Cala Morell». Consell Insular de Menorca, 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  15. «Informació de platges, Menorca». Platges de Balears, Govern de les Illes Balears, 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  16. «codolar de Torrenova». Gran Enciclopèdia Catalana, 2024. [Consulta: 24 maig 2024].
  17. «Informació de platges, Eivissa». Platges de Balears, Govern de les Illes Balears, 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  18. «Platges i cales». Turisme de Cabanes, 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  19. «emmacat». Gran Enciclopèdia Catalana, 2024. [Consulta: 22 maig 2024].