Vés al contingut

Col·lectius de Treballadors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCol·lectius de Treballadors
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCCTT Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977, Arenys de Munt Modifica el valor a Wikidata

Els Col·lectius de Treballadors (CCTT) fou un sindicat impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Fins aquell moment els militants del PSAN eren sindicats majoritàriament a les Comissions Obreres, encara clandestines; però també hi havia militants a la Unió Sindical Obrera i a la Confederació Nacional de Treball.

Història

[modifica]

Els CCTT foren fundats el maig de 1977 a Arenys de Munt, sota l'epígraf «Cap al Sindicat de Catalunya» i definit com a sindicat de classe, nacional, de base comarcal, assembleari i internacionalista. Encara que es van presentar a les eleccions sindicals, van participar en comitès d'empresa i en comitès de vaga, sempre van prioritzar el seu caràcter assembleari, de manera que allà on tenien majoria en el comitè les decisions d'aquest sempre havien de quedar supeditades a les decisions preses en assemblea pel conjunt dels treballadors de l'empresa o del ram. En les eleccions sindicals de 1978, els CCTT del Principat van aconseguir 70 delegats.

Pel que fa a la negociació de convenis col·lectius, els CCTT sempre van defensar que aquests fossin d'àmbit català (àmbit comarcal o regional-català), cosa que els va dur a vegades a enfrontar-se als grans sindicats que començaven a prioritzar l'àmbit estatal espanyol. Aquest va ser el cas, per exemple, en el conflicte a arts gràfiques per a la negociació del conveni, en les assemblees del metall preparatòries del conveni «provincial» de Barcelona, o en el de la cinteria (tèxtil) a la comarca del Bages.

En general va tenir implantació considerable a les comarques on el PSAN tenia major presència, però la militància del sindicat va anar molt més enllà dels estrictes militants del PSAN, sobretot a mesura que els CCTT s'anaven donant a conèixer a través de la seva participació en diferents lluites. Així, els principals nuclis dels CCTT van ser a les comarques del Maresme, Osona, Bages, Barcelona, Baix Llobregat, Baix Maestrat i Tarragona. En moltes altres comarques també hi va tenir afiliació, però en menor nombre. Per sectors, la principal implantació va ser en els sectors del metall, tèxtil, arts gràfiques, química i banca. Els mestres que eren militants del PSAN, però, van militar sindicalment a la USTEC. Al País Valencià, el PSAN també va impulsar-hi, paral·lelament, la creació dels CCTT «Cap al Sindicat del País Valencià», que s'havien de coordinar de tu a tu amb els CCTT del Principat, i va ser present amb afiliació en nombroses comarques, com la ja esmentada del Baix Maestrat. A partir de 1979 inicià una política de convergència amb altres formacions sindicals, i així a Osona s'integrà dins el Sindicat de Treballadors d'Osona (STO), i el 1980 participà en la fundació de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), de la qual, després de diferents recorreguts, en van acabar sorgint els dos sindicats independentistes actuals: la Intersindical-CSC i la Coordinadora Obrera Sindical.

Tot i l'ús de les mateixes sigles, CCTT, els Col·lectius de Treballadors no s'han de confondre amb els Comitès de Treballadors, que es van constituir molts anys després.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Història del sindicalisme català als Països Catalans (del SOCC a la COS, 1958-1989), de Pere Meroño, 154 pàgines, Premi d'assaig Rovira i Virgili 2000, Edicions El Mèdol, Tarragona, 2001.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]