Clavilla banana

Una clavilla banana és un connector elèctric d'un sol cable ampb un moll d'una forma que recorda de lluny la forma d'una banana.[1][2] Hi ha uns quants models que tenen tots en comú, una clavilla junta a un moll que aplica una força cap a l'endoll i produeix així un ajust perfecte amb bona conductivitat elèctrica i evita una desconnexió involuntaria. A diferència de la majoria de connectors, és l'endoll, i no pas la presa que té el ressort. Per tant, amb un simple forat de 4 mm en un cos metàl·lic ja n'hi ha prou. Són apropiades per a aplicacions a baixa tensió fins a 16 ampère.[3]
Caben en una presa estandard europeu el que crea un risc, tot i que les preses modernes tenen una protecció que impedeix que s'hi insereix una sola clavilla. En maquinari medical són prohibits[4] i se'n desconsella l'ús en aplicacions fora del món professional i dels laboratoris.
Història
[modifica]L'enginyer Richard Hirschmann la va inventar el 1924.[5] El seu invent podria reemplaçar tota mena de connexions entre l'antena i la ràdio. Era l'inici d'un succés industrial i d'una firma que en una centuria va desenvolupar milers de connectors especialitzats.[6] La companyia nord-americana General Radio (GR), pretenia en un article de 1964 que «GR va introduir el 1924 la clavilla banana en aquest país».[7]
Disseny
[modifica]Hi ha uns quants models diferents: una clavilla sòlida dividida longitudinalment i estirat lleugerament, una punta de quatre molls de fulles, un cilindre amb un sol moll de fulles d'un costat, un feix de filferro rígid, una clavilla central envoltat d'un cilindre de tall múltiple amb un centre molla o molla de molla simple enrotllada en un cilindre gairebé complet. Els endolls s'utilitzen sovint per posar fi als cables de connexió per a equips de rova electrònics, mentre que els connectors banana envasats són comuns en els cables de sonda multimètrica
El diàmetre de la clavilla més utilitzada és de 4 mil·límetres. El diàmetre real fora de l'endoll és lleugerment superior al diàmetre nominal. Quan s'introdueix en una presa de 4 mm, els ressorts pressionen contra els costats de la presa. Se sol col·locar-hi una coberta de plàstic aïllant. En connexions d'altaveus sovint no són aïllats.

Hi ha models que són alhora clavilla i presa, s'hi pot endollar una segona clavilla, sigui per un forat transversal o a per una obertura a l'extrem posterior.
Per a l'ús d'alta tensió, hi ha models protegits per un aïllant elèctric per a evitar accidents. La clavilla isolada no es pot endollar en una presa femenina no isolada, però una clavilla sense isolació sí que cap en una presa femenina isolada. També n'hi ha que combinen dos o més en una carcassa de material plàstic. El més comú és el doble banana. A Europa, aquests és poden confondre amb endolls de la xarxa de 220V i constituir un risc de seguretat per a infants o persones no informats, per això s'en desconsella l'ús fora de contexts de laboratoris i altres configuracions professionals ben controlats. En equip medical són prohibits.[4]
Les clavilles i les preses més comuns són vermells i negres, però segons el menester de la configuració d'una prova, n'ha de tots els colors.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «clavilla banana». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ Evers, Johan. «De banaanstekker houdt al honderd jaar de rug recht [La clavilla banana ja va cent anys de bon servei]» (en neerlandès). Vereniging voor Experimenteel Radio Onderzoek in Nederland (Veron), 12-06-2025. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Bananenstecker-Einkaufsratgeber |» (en alemany). RS Components, 01-02-2023. Arxivat de l'original el 2025-06-16. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Leitgeb, Norbert. Sicherheit von Medizingeräten: Recht - Risiko - Chancen (en alemany). Springer-Verlag, 2010-01-08, p. 189. ISBN 978-3-211-99368-2.
- ↑ «Was sind eigentlich Bananenstecker?». Wochenblatt, 01-10-2021.
- ↑ Fletcher, Andrew. «Hirschmann». A: Connector Industry: A Profile of the European Connector Industry - Market Prospects to 1999 (en anglès). Kidlington (Regnu Unit): Elsevier Science, 2013, p. 96-97. ISBN 978-1-4832-9405-6.
- ↑ «A new plug for patch cords» (en anglès). The General Radio Experimenter, 12, 12-1963.