Contenidor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Contenidor (desambiguació)».
Un contenidor de 40 peus (12,19 metres) de llarg. Cada una de les vuit cantonades té un encaix estàndard (twist-lock) que serveix alhora per apilar, enganxar i tibar.
Un tren amb una càrrega de contenidors al Regne Unit.
Moll de contenidors al Port de Barcelona.
Un vaixell portacontenidors mentre és carregat amb una grua al port de Copenhaguen.

Un contenidor és un envàs terciari utilitzat per al transport intermodal eficient de mercaderies. És un element clau del comerç internacional i compta amb unes mides estandarditzades.[1] Pot ser transportat tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions.

Història[modifica | modifica el codi]

La introducció dels contenidors data dels anys 1950. Malcolm McLean, un empresari nord-americà, estava preocupat per la ineficàcia i el temps d'espera durant les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies. Estava pensant en la idea de transportar les mercaderies de detall dins d'un envàs llarg, que podria fàcilment transbordar-se d'un mitjà de transport a l'altre. La idea era senzilla, però els armadors 'seriosos' se'n rigueren. Més tard, McLean van fundar la seva pròpia companyia de transport i va fer transformar dos petroliers segons el seu concepte. El primer viatge amb el vaixell Ideal X tingué lloc el 26 d'abril de 1956 entre Newark (Nova Jersey) i Houston (Texas). El resultat era persuasiu per l'enorme estalvi de costs i de temps, però l'immobilisme del sector i la necessitat d'adaptar tota la infraestructura portuària va fer que es trigués deu anys a acceptar-ho, fins que el 6 de maig de 1966 el primer vaixell portacontenidors, el Fairland, va arribar a Europa, al port de Bremen, a Alemanya.[2]

Repercussions[modifica | modifica el codi]

Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, una ampolla de vi des de Xile no costa gaire més que un transport intraeuropeu. Al costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats.

Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.[3] Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.[4]

Mides estandarditzades[modifica | modifica el codi]

Els contenidors intermodals es troben estandarditzats seguint diversos estàndards ISO, determinats per la seva llargada (6,1; 12,2; 13,7; 14,6 i 16,2 metres), l'amplada és de 2,4 metres i l'alçada de 2,6, en tots els casos. La capacitat dels contenidors se sol expressar en una unitat de volum anomenada TEU (Twenty-foot Equivalent Units, capacitat equivalent a la d'un contenidor petit de 20 peus). També existeixen contenidors de menor mida: 8 o 10 peus de llargada, que mantenen enclavatges i la resta de mides amb els altres.

Existeixen versions especialitzades: refrigerades per transportar aliments peribles, amb cisterna integral pel transport de líquids i fins i tot equipades al seu interior per a ser utilitzats a destí amb finalitats com ara habitatge, taller, cuina, higiene o mèdiques.[5] Aquests se solen utilitzar en situacions d'emergència o en desplegaments militars.[6]

Pesos i dimensions dels contenidors estàndards més habituals (els valors poden variar lleugerament en funció del fabricant):[6][7]

contenidor de 20 peus contenidor de 40 peus contenidor de 40 peus "Hige-Cube" contenidor de 45 peus "Hige-Cube"
sistema imperial sistema mètric imperial mètric imperial mètric imperial mètric
dimensions
externes
llargada 20′ 0″ 6,058 m 40′ 0″ 12,192 m 40′ 0″ 12,192 m 45′ 0″ 13,716 m
amplada 8′ 0″ 2,438 m 8′ 0″ 2,438 m 8′ 0″ 2,438 m 8′ 0″ 2,438 m
alçada 8′ 6″ 2,591 m 8′ 6″ 2,591 m 9′ 6″ 2,896 m 9′ 6″ 2,896 m
dimensions
interiors
llargada 18′ 8 1316 5,710 m 39′ 5 4564 12,032 m 39′ 4″ 12,000 m 44′ 4″ 13,556 m
amplada 7′ 8 1932 2,352 m 7′ 8 1932 2,352 m 7′ 7″ 2,311 m 7′ 8 1932 2,352 m
alçada 7′ 9 5764 2,385 m 7′ 9 5764 2,385 m 8′ 9″ 2,650 m 8′ 9 1516 2,698 m
mida de les portes amplada 7′ 8 ⅛″ 2,343 m 7′ 8 ⅛″ 2,343 m 7′ 6" 2,280 m 7′ 8 ⅛″ 2,343 m
alçada 7′ 5 ¾″ 2,280 m 7′ 5 ¾″ 2,280 m 8′ 5″ 2,560 m 8′ 5 4964 2,585 m
volum interior 1,169 ft³ 33,1 m³ 2.385 ft³ 67,5 m³ 2,660 ft³ 75,3 m³ 3.040 ft³ 86,1 m³
maximum
pes màxim
66,139 lb 30.400 kg 66.139 lb 30.400 kg 68,008 lb 30.848 kg 66.139 lb 30.400 kg
pes en buit 4,850 lb 2.200 kg 8.380 lb 3.800 kg 8,598 lb 3.900 kg 10.580 lb 4.800 kg
càrrega màxima 61,289 lb 28.200 kg 57.759 lb 26.600 kg 58,598 lb 26.580 kg 55.559 lb 25.000 kg

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contenidor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «contenidor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Kristina Lasker, «Ein Kerl und seine Kisten. Leere Schiffscontainer sind in Deutschland knapp, weil die Firmen so viele Waren exportieren.» (alemany), en Süddeutsche Zeitung, 24 de gener de 2013, pàgina 18 (en català: Un home i els seus envasos. Contenidors vuits són rars a Alemanya, per què les societats exporten tant.)
  3. Ebeling, C. E.. «Evolution of a Box». Invention and Technology, 23, 4, Winter 2009, pàg. 8–9. ISSN: 8756-7296.
  4. «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» (castellà), Banc mundial (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)
  5. «Defensa asigna 4,8 millones de euros para reparar sistemas basados en contenedor de campaña». defensa.com, 15 de maig de 2015 [Consulta: 17 maig 2015].
  6. 6,0 6,1 «Part 3 Containers and Flat Racks». thinkdefence.co.uk. [Consulta: 9 maig 2015].
  7. Container Especification (Catàleg). Hamburg: Hapag-Lloyd AG [Consulta: 9 maig 2015].