Contenidor
Un contenidor és un envàs terciari utilitzat per al transport intermodal eficient de mercaderies. És un element clau del comerç internacional i compta amb unes mides estandarditzades.[1] Pot ser transportat tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions.
Història[modifica]
La introducció dels contenidors data dels anys 1950. Malcolm McLean, un empresari nord-americà, estava preocupat per la ineficàcia i el temps d'espera durant les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies. Estava pensant en la idea de transportar les mercaderies de detall dins d'un envàs llarg, que podria fàcilment transbordar-se d'un mitjà de transport a l'altre. La idea era senzilla, però els armadors 'seriosos' se'n rigueren. Més tard, McLean van fundar la seva pròpia companyia de transport i va fer transformar dos petroliers segons el seu concepte. El primer viatge amb el vaixell Ideal X tingué lloc el 26 d'abril de 1956 entre Newark (Nova Jersey) i Houston (Texas). El resultat era persuasiu per l'enorme estalvi de costs i de temps, però l'immobilisme del sector i la necessitat d'adaptar tota la infraestructura portuària va fer que es trigués deu anys a acceptar-ho, fins que el 6 de maig de 1966 el primer vaixell portacontenidors, el Fairland, va arribar a Europa, al port de Bremen, a Alemanya.[2]
Repercussions[modifica]
Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, una ampolla de vi des de Xile no costa gaire més que un transport intraeuropeu. Al costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats.
Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.[3] Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.[4]
Mides estandarditzades[modifica]
Els contenidors intermodals es troben estandarditzats seguint diversos estàndards ISO, determinats per la seva llargada (6,1; 12,2; 13,7; 14,6 i 16,2 metres), l'amplada és de 2,4 metres i l'alçada de 2,6, en tots els casos. La capacitat dels contenidors se sol expressar en una unitat de volum anomenada TEU (Twenty-foot Equivalent Units, capacitat equivalent a la d'un contenidor petit de 20 peus). També existeixen contenidors de menor mida: 8 o 10 peus de llargada, que mantenen enclavatges i la resta de mides amb els altres.
Existeixen versions especialitzades: refrigerades per transportar aliments peribles, amb cisterna integral pel transport de líquids i fins i tot equipades al seu interior per a ser utilitzats a destí amb finalitats com ara habitatge, taller, cuina, higiene o mèdiques.[5] Aquests se solen utilitzar en situacions d'emergència o en desplegaments militars.[6]
Pesos i dimensions dels contenidors estàndards més habituals (els valors poden variar lleugerament en funció del fabricant):[6][7]
| contenidor de 20 peus | contenidor de 40 peus | contenidor de 40 peus "Hige-Cube" | contenidor de 45 peus "Hige-Cube" | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| sistema imperial | sistema mètric | imperial | mètric | imperial | mètric | imperial | mètric | ||
| dimensions externes |
llargada | 20′ 0″ | 6,058 m | 40′ 0″ | 12,192 m | 40′ 0″ | 12,192 m | 45′ 0″ | 13,716 m |
| amplada | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | 8′ 0″ | 2,438 m | |
| alçada | 8′ 6″ | 2,591 m | 8′ 6″ | 2,591 m | 9′ 6″ | 2,896 m | 9′ 6″ | 2,896 m | |
| dimensions interiors |
llargada | 18′ 8 13⁄16″ | 5,710 m | 39′ 5 45⁄64″ | 12,032 m | 39′ 4″ | 12,000 m | 44′ 4″ | 13,556 m |
| amplada | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | 7′ 7″ | 2,311 m | 7′ 8 19⁄32″ | 2,352 m | |
| alçada | 7′ 9 57⁄64″ | 2,385 m | 7′ 9 57⁄64″ | 2,385 m | 8′ 9″ | 2,650 m | 8′ 9 15⁄16″ | 2,698 m | |
| mida de les portes | amplada | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m | 7′ 6" | 2,280 m | 7′ 8 ⅛″ | 2,343 m |
| alçada | 7′ 5 ¾″ | 2,280 m | 7′ 5 ¾″ | 2,280 m | 8′ 5″ | 2,560 m | 8′ 5 49⁄64″ | 2,585 m | |
| volum interior | 1,169 ft³ | 33,1 m³ | 2.385 ft³ | 67,5 m³ | 2,660 ft³ | 75,3 m³ | 3.040 ft³ | 86,1 m³ | |
| maximum pes màxim |
66,139 lb | 30.400 kg | 66.139 lb | 30.400 kg | 68,008 lb | 30.848 kg | 66.139 lb | 30.400 kg | |
| pes en buit | 4,850 lb | 2.200 kg | 8.380 lb | 3.800 kg | 8,598 lb | 3.900 kg | 10.580 lb | 4.800 kg | |
| càrrega màxima | 61,289 lb | 28.200 kg | 57.759 lb | 26.600 kg | 58,598 lb | 26.580 kg | 55.559 lb | 25.000 kg | |
Referències[modifica]
- ↑ «contenidor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kristina Lasker, «Ein Kerl und seine Kisten. Leere Schiffscontainer sind in Deutschland knapp, weil die Firmen so viele Waren exportieren.» (alemany), en Süddeutsche Zeitung, 24 de gener de 2013, pàgina 18 (en català: Un home i els seus envasos. Contenidors vuits són rars a Alemanya, per què les societats exporten tant.)
- ↑ Ebeling, C. E. «Evolution of a Box». Invention and Technology, 23, 4, Winter 2009, pàg. 8–9. ISSN: 8756-7296.
- ↑ «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» (castellà), Banc mundial (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)
- ↑ «Defensa asigna 4,8 millones de euros para reparar sistemas basados en contenedor de campaña». defensa.com, 15-05-2015 [Consulta: 17 maig 2015]. Arxivat 18 de maig 2015 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 «Part 3 Containers and Flat Racks». thinkdefence.co.uk. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ Container Especification (Catàleg). Hamburg: Hapag-Lloyd AG [Consulta: 9 maig 2015].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contenidor |