Corrado Segre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCorrado Segre
Corrado Segre.jpg
Biografia
Naixement 20 agost 1863
Saluzzo (Itàlia)
Mort 18 maig 1924 (60 anys)
Torí (Itàlia)
Formació Universitat de Torí
Activitat
Tesi doctoral Studio sulle quadriche in uno spazio lineare ad n dimensioni ed applicazioni alla geometria della retta e specialmente delle sue serie quadratiche (1883)
Director de tesi Enrico D'Ovidio
Camp de treball Geometria diferencial
Ocupació Matemàtic
Ocupador Universitat de Torí
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Beppo Levi, Francesco Severi, Beniamino Segre, Gino Fano, Giovanni Zeno Giambelli Tradueix, Alessandro Terracini i Eugenio Giuseppe Togliatti
Família
Cònjuge Olga Michelli
Pares Abramo Segre i Estella De Benedetti
Modifica les dades a Wikidata

Corrado Segre (Saluzzo, 20 d'agost de 1863 Torí, 18 de maig de 1924) va ser un matemàtic italià que va ser un dels creadors de l'escola italiana de geometria algebraica.

Vida i obra[modifica]

Fill d'una família jueva benestant, Segre va fer els estudis secundaris al Istituto Tecnico Sommeiller de Torí, on va tenir com professor de matemàtiques Giuseppe Bruno.[1] El 1879, contra l'opinió del seu pare que volia que fos enginyer, va començar els estudis universitaris de matemàtiques a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1883 amb una tesi, dirigida per Enrico D'Ovidio, en la que proposava estudiar la geometria projectiva hiperespacial basant-se en l'àlgebra lineal.[2]

Els anys següents va ser assistent de D'Ovidio, fins que el 1888 va obtenir per oposició la càtedra de geometria avançada de la universitat de Torí,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1924.[4] A part de la seva tasca de catedràtic, va donar classes a la Scuola di Magisterio de la qual en va ser el director des de 1916. També va ser degà de la facultat de ciències els períodes 1909-1910 i 1915-1916 i director de la biblioteca de matemàtiques des del 1907.[1]

Els anys més productius de les seves recerques en geometria algebraica van ser entre 1891 i 1912.[5] Des del començament d'aquesta època, ja va destacar que el seu mètode, al contrari dels de Riemann i de Brill-Noether, serà purament geomètric, iniciant així una tradició que esdevindrà l'escola de geometria algebraica italiana.[6] Els seus manuscrits, conservats a la biblioteca de la universitat de Torí, ofereixen un viu testimoni del naixement d'aquesta escola i dels seus contactes internacionals.[7]

A partir de 1886, va ser el difusor a Itàlia del programa d'Erlangen que Felix Klein havia establert el 1879 i que Segre va ordenar traduir a l'italià. De totes maneres, Segre es va separar del seu punt de vista estrictament projectiu, per passar a analitzar les propietats invariants sota transformacions biracionals.[8]

Segre va destacar, a més, pel seu paper de mestre, docent i impulsor de les carreres de molts joves matemàtics, estimulant-los a no ser esclaus del mètode, a no especialitzar-se excessivament, a mantenir contactes internacionals, etc.[9]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrado Segre Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Corrado Segre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Speziali, Pierre. «Segre, Corrado». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2018]. (anglès)