Cosalita

De Viquipèdia
Infotaula de mineralCosalita
Cosalit - Willroth, Westerwald.jpg
Fórmula químicaPb2Bi2S5
EpònimCosalá Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.34 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.5.9.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, massiva
Estructura cristal·linaa = 19.09Å, b = 23.87Å, c = 4.055Å
Colorgris plom, gris fosc
Exfoliacióbona
Fracturadesigual
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitatmesurada: 6,86 a 6.99 g/cm³, calculada: 7,12 g/cm³
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCos Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cosalita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la mina mexicana de Cosalá, Sinaloa, on va ser descoberta el 1868.

Característiques[modifica]

La cosalita és un sulfur de plom i bismut, amb fórmula Pb2Bi2S5. Sembla contenir coure com a constituent essencial.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva lluentor és metàl·lica. Generalment es troba de manera massiva, però el seu hàbit inclou cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, o de manera fibrosa o en forma de plomes.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cosalita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació[modifica]

Es pot trobar en filons hidrotermals a temperatura moderada, en dipòsits de contacte metasomàtics, en reemplaçaments epitermals i en pegmatites.

Varietats[modifica]

Es coneixen tres varietats de la cosalita:

  • Argentocosalita, una varietat que conté plata, amb fórmula Pb2-x(Ag,Cu)2xBi2S5, trobada a la prefectura de Ganzhou, a la Xina.[3]
  • Argentocuprocosalita, una varietat que conté coure i plata, amb fórmula (Pb,Cu,Ag)2Bi2S5.[4]
  • Cosalita antimonial, una varietat que conté antimoni , trobada a l'estat de Caríntia, Àustria.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosalita
  1. «Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  2. Clark, A. Dept. of Mineralogy, Natural History Museum, London. Hey's Chemical Index of Minerals (en anglès). tercera. Chapman & Hall, 1993 [Consulta: 6 juny 2014]. 
  3. «Argentocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  4. «Argentocuprocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  5. «Antimonian Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].