Marrita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMarrita
Galena-Marrite-rar09-mf04b.jpg
Marrita, entre les marques vermelles, sobre galena i quars
Fórmula química AgPbAsS3
Epònim John Edward Marr
Nom IUPAC trisulfur d'argent, arsènic i plom
Localitat tipus pedrera Lengenbach
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.JB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 2.JB.15
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.17
Dana 3.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí tabular, a cristalls estriats
Estructura cristal·lina a = 7.29 Å, b = 12.68 Å, c = 5.99 Å; β = 91.22°; V 553.57 ų; Z = 4
Simetria monoclínica 2/m - prismàtica
Massa molar 486.19 g
Color gris plom a gris acer
Macles làmines maclades parcialment doblegades observable en la secció polida
Exfoliació no en té
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla vermell fosc
Diafanitat opaca
Densitat 5,822 g/cm³
Propietats òptiques biaxial
Índex de refracció anisotròpica
Pleocroisme blanc, amb reflexions internes vermelles
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La marrita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Va ser descoberta el 1904 a la vall de Binn, al cantó de Valais, Suïssa.[3] Fou anomenada d'aquesta manera en honor a John Edward Marr (1857–1933), geòleg de la Universitat de Cambridge, Anglaterra.

Característiques[modifica]

La marrita és un rar mineral de plom, argent, arsènic i sofre, un sulfur de fórmula química AgPbAsS3 de color gris-negre. Té una duresa de 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la de la calcita, i una densitat de 5,8 g/cm3. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls estriats tabulars. La lluentor dels cristalls és metàl·lica, i la seva fractura concoïdal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marrita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments[modifica]

La marrita és un mineral secundari d'origen hidrotermal que apareix en dolomies. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lengenbachita, rathita, tennantita o sartorita. La seva localitat tipus i únic lloc on s'ha trobat fins ara és la pedrera Lengenbach, a la vall de Binn, al cantó de Valais, Suïssa.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marrita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Marrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Marrite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].