Cosmos: Un viatge personal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de sèrie de televisióCosmos: Un viatge personal
Cosmos
Sagan Viking.jpg
Gènere documental televisiu
Creador(s) Carl Sagan
Actors Carl Sagan
País de producció Estats Units d'Amèrica
Llengua original anglès dels Estats Units
Canal original Public Broadcasting Service
Nombre de temporades 1
Nombre d'episodis 13
Més informació
IMDB Fitxa a IMDB
Modifica dades a Wikidata

Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager. Va ser editada el 1980 juntament amb un programa de televisió en tretze episodis que va comptar amb la música de Vangelis. S'ha emès en 60 països i ha estat vista per més de 500 milions de persones. Basant-se en aquesta sèrie de documentals va escriure el llibre Cosmos.

El 2014 es va fer una continuació d'aquesta obra amb Cosmos: A Space-Time Odyssey.

Capítols[modifica | modifica el codi]

Els capítols de la sèrie documental i el seu contingut principal.

Capítol 1. La vora de l'oceà còsmic[modifica | modifica el codi]

  • Anys llum, galàxies, estrelles, planetes: números i distàncies, on som (Grup Local).
  • Eratòstenes i la circumferència de la Terra.
  • La Biblioteca d'Alexandria.
  • Calendari Còsmic: des dels inicis de l'univers fins al destí de la humanitat.

Capítol 2. Una veu en la fuga còsmica[modifica | modifica el codi]

  • La història dels Heike i la selecció evolutiva artificial dels crancs que semblen samurais.
  • L'evolució biològica a través de la selecció natural, dels bacteris a l'home.
  • Especulació sobre l'existència de vida als núvols jovians.
  • Creació de les "molècules de la vida" al laboratori.
  • El desenvolupament de la vida al Calendari Còsmic i l'explosió cambriana.

Capítol 3. L'harmonia dels mons[modifica | modifica el codi]

Capítol 4. El cel i l'infern[modifica | modifica el codi]

Capítol 5. Blues per a un planeta vermell[modifica | modifica el codi]

Capítol 6. Històries de viatgers[modifica | modifica el codi]

Capítol 7. L'espinada de la nit[modifica | modifica el codi]

Capítol 8. Viatges a través de l'espai i el temps[modifica | modifica el codi]

  • Les constel·lacions i com canvien al llarg del temps.
  • La velocitat de la llum i la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein.
  • Dilatació temporal, corriment al roig, corriment al blau.
  • Los dissenys de Leonardo da Vinci i els dissenys de naus espacials que viatjaran a velocitats properes a la de la llum.
  • Viatges en el temps i els seus hipotètics efectes a la història de la humanitat.
  • Els orígens del sistema solar i altres mons; la història de la vida.

Capítol 9. Les vides dels estels[modifica | modifica el codi]

  • Potències de deu, el googol i el googolplex, infinit.
  • Àtoms (electrons, protons, neutrons)
  • La taula periòdica dels elements.
  • La creació de diferents nuclis atòmics en les estrelles.
  • El cicle de les estrelles; nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres.
  • La mort del Sol i de la Terra, supernoves, gegants roges, púlsars.
  • Radioactivitat i raigs còsmics.
  • La gravetat i els seus efectes; la gravetat com a curvatura de l'espai-temps, la hipòtesi dels forats de cuc.

Capítol 10. El fil de l'eternitat[modifica | modifica el codi]

  • Els orígens de l'univers, la hipòtesi del Big Bang.
  • Tipus de galàxies, col·lisions galàctiques i quàsars.
  • Efecte Doppler, vida i obra de Milton Humason.
  • L'univers quadridimensional.
  • Déu contra un univers infinit; mites de la creació, cosmologia hindú.
  • Contracció i reexpansió contra expansió eterna.
  • El Very Large Array de Nou Mèxic, matèria fosca, la hipòtesi del multivers.

Capítol 11. La persistència de la memòria[modifica | modifica el codi]

  • Bits, les unitats bàsiques de la informació.
  • La diversitat de la vida als oceans.
  • Les balenes i els seus cants
  • Les interferències en les comunicacions setàcies pels humans.
  • La caça de les balenes.
  • L'ADN i el cervell com a biblioteques.
  • Les estructures del cervell humà: tronc cerebral, model de Paul McLean: el cervell rèptil, sistema límbic i escorça cerebral.
  • Els lòbuls frontals com a sistema crític a la planificació a llarg termini.
  • Les neurones i les connexions entre elles, els dos hemisferis cerebrals, i el cos callos.
  • L'evolució de les ciutats i la història de les biblioteques, llibres i escriptura.
  • El desenvolupament dels ordinadors i els satèl·lits, potencial per a la intel·ligència global col·lectiva.
  • La intel·ligència en altres mons i el disc d'or de la Voyager.

Capítol 12. Enciclopèdia galàctica[modifica | modifica el codi]

  • L'abducció alienígena de Betty i Barney Hill i els OVNIs.
  • La traducció dels jeroglífics egipcis per part de Jean François Champollion.
  • Possibilitat d'existència de més civilitzacions a la nostra galàxia.
  • El nostre camí en la comunicació amb extraterrestres (SETI).
  • Equació de Drake, autodestrucció de civilitzacions avançades
  • Pensament d'una hipotètica enciclopèdia escrita per molts mons.

Capítol 13. Qui parla en nom de la Terra?[modifica | modifica el codi]

  • Els Tlingit i el viatge de descobriment de La Pérouse.
  • La destrucció duta a terme pels conqueridors espanyols.
  • Una visió de Sagan (descrita com un somni) en la qual el món és destruït en una guerra nuclear.
  • L'"equilibri de terror" de la Terra avui en dia.
  • La destrucció de la Biblioteca d'Alexandria i la mort d'Hipàtia.
  • L'inici de l'univers i els èxits de la nostra civilització.
  • Una súplica de Sagan perquè estimem la vida i continuem el nostre viatge pel cosmos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]