Cova de Postojna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaCova de Postojna
Burger PostojnskaJama.jpg
Tipologia cova i jaciment arqueològic
Ubicació
Pàgina Postojna

Designació invàlida

Lloc web oficial
45° 47′ 02″ N, 14° 12′ 49″ E / 45.783883°N,14.213714°E / 45.783883; 14.213714
Modifica dades a Wikidata

La cova de Postojna (eslovè: Postojnska jama; alemany: Höhlen von Postojna, Adelsberger Höhlen; italià: Grotte di Postumia) és una cova de 20.570 m de llarg situada a prop de Postojna, Eslovènia. És la cova més gran d'Eslovènia així com un dels llocs més turístics del país,[1] amb més de 32 milions de visites en total.[2]

La cova fou creada pel riu Pivka, durant 2 milions d'anys.[3]

Amb 8 °C de temperatura constant, la cova és accessible sense cap mena d'equipament especial.[4] 5,3 km. de la cova estan oberts al púbic.[5]

Janez Vajkard Valvasor, el descobridor de la cova.

Història[modifica]

La cova va ser descoberta el segle XVII per Janez Vajkard Valvasor,[6] i una nova àrea de la cova va ser decoberta accidentalment el 1818 per Luka Čeč, quan estava preparant les parts conegudes fins llavors de la cova per a una visita de Francesc I, el primer Emperador d'Àustria.[7] El 1819, la cova va ser oberta al públic.[8] Va ser una de les primeres coves d'obertura al públic mitjançant el pagament d'una entrada (1824) i amb un servei de guia (1825). L'any 1872 hi arribà l'enllumenat elèctric,[9] cosa que provocà una expansió de la popularitat de les coves. Aquest mateix any s'inicien les excursions en carretes empeses pels mateixos guies.

A principis del Segle XX es va posar a disposició del públic una locomotora de gas. El 1945, la locomotora de gas va ser reemplaçada per una d'elèctrica.

Espècies[modifica]

Un olm a la cova de Postojna

Només hi ha tres espècies a la cova: l'olm[10][11] (Proteus anguinus); Leptodirus hohenwarti, un escarabat; i una espècie de salamandra.

A una part de la visita a la cova es visitava una piscina amb olms a dins, però recentment han estat trets, ja que els flaixos de les càmeres tenien efectes sobre la pell sensible dels olms.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pàgina web de les coves de Postojana. (anglès). També disponible en altres llengües. Accedit el 10 de juliol de 2008.
  2. The Slovenia Times, 32 Million People Have Visited Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  3. Balkanology, Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  4. La misteriosa Cova de Postojna. Burger.si. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  5. Postojna Cave, Slovenia. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  6. Johann Weichard Valvasor, Die Ehre dess Hertzogthums Crain: das ist, Wahre, gründliche, und recht eigendliche Belegen- und Beschaffenheit dieses Römisch-Keyserlichen herrlichen Erblandes, Laybach 1689; reprint Ljubljana 1984
  7. Web oficial de la cova de Postojna. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  8. The Slovenia Times, Postojna Cave - A cave with a glorious history. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  9. Life Class, Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  10. EDGE :: Amphibian Species Information - Olm. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
  11. Postojna. Visitljubljana.si. (anglès)

Coord.: 45° 47′ 01.98″ N, 14° 12′ 49.37″ E / 45.7838833°N,14.2137139°E / 45.7838833; 14.2137139