Vés al contingut

Covel·lita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Covel·lina)
Infotaula de mineralCovel·lita

Covel·lita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuS
EpònimNicola Covelli Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CA.05a
Nickel-Strunz 9a ed.2.CA.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana02.08.12.01
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular
Estructura cristal·linaa = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6
Grup puntualxexagonal dihexagonal dipiramidal
Colorblau indi, tendint a violeta
Exfoliació{0001} perfecta, micàcia
Tenacitatflexible
Duresa1,5 a 2
Lluïssormat o resinosa
Color de la ratllagris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire
Diafanitatopaca
Gravetat específica4,6 a 4,8
Densitat4,68
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.450 nε = 2.620
Pleocroismemarcat, blau profund a blau pàl·lid
Fusibilitat2,5
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La covel·lita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.

Característiques

[modifica]

És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covel·lita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.

Formació i jaciments

[modifica]

La covel·lita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.

Varietats

[modifica]

Es coneixen dues varietats de covel·lita:

  • La covel·lita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
  • La covel·lita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  3. «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].