Covel·lita
Covel·lita | |
---|---|
Covel·lita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units | |
Fórmula química | CuS |
Epònim | Nicola Covelli |
Localitat tipus | Vesuvi |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CA.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CA.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.15 |
Dana | 02.08.12.01 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular |
Estructura cristal·lina | a = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6 |
Grup puntual | xexagonal dihexagonal dipiramidal |
Color | blau indi, tendint a violeta |
Exfoliació | {0001} perfecta, micàcia |
Tenacitat | flexible |
Duresa | 1,5 a 2 |
Lluïssor | mat o resinosa |
Color de la ratlla | gris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 4,6 a 4,8 |
Densitat | 4,68 |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.450 nε = 2.620 |
Pleocroisme | marcat, blau profund a blau pàl·lid |
Fusibilitat | 2,5 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cv |
Referències | [1] |
La covel·lita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.
Característiques
[modifica]És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covel·lita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.
Formació i jaciments
[modifica]La covel·lita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.
Varietats
[modifica]Es coneixen dues varietats de covel·lita:
- La covel·lita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
- La covel·lita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].