Cristina Fallarás

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCristina Fallarás
Cristina Fallarás.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1968 (48/49 anys)
Saragossa
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Cristina Fallarás (Saragossa, 1968) és una escriptora i periodista aragonesa.Va estudiar ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a periodista a El Mundo, Cadena Ser, Radio Nacional de España, El Periódico de Catalunya, Antena3 Televisión, Cuatro Televisión, COM Radio i Radio Principado de Asturias. També va participar en el disseny de la redacció i el projecte periodístic del diari ADN, en què va treballar com a subdirectora. Va participar en el projecte periodístic del diari en línia Factual, va crear la redacció i va exercir com a subdirectora. Actualment dirigeix la pàgina de debat i llibres Sigueleyendo.es, treballa com a assessora en temes de comunicació en línia per al sector editorial i dels mitjans de comunicació. Ha publicat, entre altres llibres, les novel·les No acaba la noche (Planeta, 2006), Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009; aquesta novel·la va ser finalista del Premi internacional Dashiel Hammett de novel·la negra) i Las niñas perdidas (Roca Editorial, 2011; aquesta novel·la va guanyar el premi L’H Confidencial de Novel·la Negra 2011). El 2011 va rebre el Premio Internacional de Novela Corta Ciudad de Barbastro 2011 per la seva obra Estado de Sitio.[1]

Defensa dels drets de les dones[modifica | modifica el codi]

Des de març de 2011 fins a juny de 2015 fou una de les autores de "Ellas" el blog del diari El Mundo sobre drets de les dones i igualtat.[2] Fallarás defén l'abolició de la prostitució.[3]

Fallarás forma part del col·lectiu artístic fundat per Fernando Marías Amondo, anomenat Hijos de Mary Shelley. Amb ell va participar en les sessions d'homenatge a la pionera feminista Mary Wollstonecraft[4] i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, on també figuren altres importants escriptores com Espido Freire, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.[5]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • La otra Enciclopedia Catalana (Belacqua, 2002)
  • Rupturas (Urano, 2003)
  • No acaba la noche (Planeta, 2006)
  • Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009)
  • Las niñas perdidas, Roca Editorial, 2011
  • Últimos días en el Puesto del Este, DVD ediciones, 2011

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «[Cristina Fallarás Cristina Fallarás]». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. elmundo.es. «Ellas. Publicaciones de Cristina Fallarás». [Consulta: 15 setembre 2016].
  3. ; Vargas, Jairo «Cristina Fallarás: "En España no nos atrevemos a decir que la ultraderecha ya está en el Gobierno con el PP"». Entrevista. Público (España), 11-11-2016 [Consulta: 11 novembre 2016].
  4. Espacio. Fundación Telefónica (consultado el 6 de junio de 2015).
  5. Escritoras.com (consultado el 6 de junio de 2015).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]