Espido Freire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEspido Freire
Espido Freire 01.jpg
Nom original María Laura Espido Freire
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1974 (43 anys)
Bilbao
Activitat professional
Ocupació assagista, escriptora i periodista
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm2289801
Modifica dades a Wikidata

María Laura Espido Freire,[1][2][3] més coneguda com Espido Freire (Bilbao, 16 de juliol de 1974) és una escriptora i columnista espanyola. Fins avui és la guanyadora més jove (25 anys) del Premi Planeta, amb la seva novel·la Melocotones helados.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en Bilbao i va créixer a Laudio (Àlaba). Es va dedicar a la música vocal durant l'adolescència i va anar amb la companyia de Josep Carreras per tota Europa, però aquesta vocació imposada, que va simultanejar amb els estudis de Dret, després abandonats, li va originar una profunda depressió que va acabar en bulímia.[4] Va aconseguir sortir d'ella deixant la música i consagrant-se a la literatura. Es va llicenciar en Filologia Anglesa per la Universitat de Deusto, i hi va cursar un Diploma en Edició i Publicació de Textos.

Als 25 anys va aconseguir el Premi Planeta, convertint-se en l'autora més jove a guanyar-ho, a la mateixa edat que Antonio Prieto, però uns mesos menor.[5] Autora polifacètica, destaca en la seva tasca narrativa, apareixent en antologies narratives com Vidas de mujer (Madrid, Alianza Editorial, 1999), Lo del amor es un cuento (Madrid, Ópera Prima, 2000), Ser mujer (Madrid, Temas de hoy, 2000), Fobias (Madrid, La Esfera de los Libros, 2003), Ni Ariadnas ni Penélopes (Madrid, Castalia, 2002), Orosia: mujeres de sol a sol (Jaca, Pirineum, 2002), Sobre raíles (Madrid, Imagine, 2003) o Todo un placer (Còrdova, Berenice, 2005), entre altres.

Col·labora amb diversos mitjans de premsa nacionals, com El País, La Razón, El Mundo o Público. Treballa també com a traductora literària i com a col·laboradora en ràdio (actualment a l'espai Julia en la onda, d'Onda Cero, presentat per Júlia Otero) i a televisió (Noche sin tregua).

Activament involucrada en tallers literaris durant els seus anys universitaris, i interessada en la pedagogia de la creació més tard, ha impartit cursos de creació literària en diverses universitats espanyoles i internacionals; un dels seus projectes de futur, la fundació d'una escola d'escriptura els títols de la qual equivaldrien als estudis universitaris. També, com a assagista, ha mostrat una interessant interpretació de l'última joventut espanyola, víctima del que ella anomena mileurisme, una barrera d'ingressos que no pot superar a causa de la resistència de la generació anterior i que la condemna a una insatisfacció i esterilitat permanents.[6]

La crítica l'ha saludat com a una de les veus més interessants de la narrativa espanyola, i les lloances que van sorgir amb la seva primera obra han acompanyat les seves següents novel·les. Ha estat traduïda a l'anglès, francès, [alemany]], portuguès, grec, polonès, neerlandès i turc, i la seva novel·la Irlanda va rebre en 1999 el premi francès "Millepage", que els llibreters concedeixen a la novel·la revelació estrangera. Al maig de 2000 va rebre el premi Qué Leer a la millor novel·la espanyola editada durant l'any anterior per Melocotones helados. Irlanda es publica en anglès amb FTR Press. La seva obra planteja l'ambigüitat de les aparences, el bé segons els valors socials i la fascinació pel mal, mitjançant mons màgics o en la vida quotidiana, creant universos molt complexos i temps inexistents que exigeixen esforç al lector. Afirma haver començat així «per no haver d'investigar dades històriques o sociològiques, perquè inventar escrivint resulta més senzill que descriure la realitat».

Espido Freire s'ha postulat com una defensora dels drets dels animals.[7] És sòcia de l'Asociación GATA i forma part del col·lectiu artístic per fundat per Fernando Marías Amondo, anomenat Fills de Mary Shelley. Amb ell, va participar en les sessions d'homenatge a la pionera feminista Mary Wollstonecraft[8] i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, on també figuren altres importants escriptores com Cristina Fallarás, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.[9]

Escola Literària 'IE+F'[modifica | modifica el codi]

A mitjan 2006, Espido Freire va decidir fundar la seva pròpia empresa, una escola literària amb seu a Madrid, des de la qual imparteix diversos tallers literaris. El projecte va rebre el nom de 'E+F', els seus inicials.[10]

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

Relats[modifica | modifica el codi]

Llibres col·lectius[modifica | modifica el codi]

Literatura infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Assaig[modifica | modifica el codi]

Traducció[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espido Freire


Premis i fites
Precedit per:
Carmen Posadas
Pequeñas infamias
Premi Planeta
1999
Succeït per:
Maruja Torres
Mientras vivimos
Precedit per:
Eugenia Rico
El otoño alemán
Premi Ateneo de Sevilla
2007
Succeït per:
Félix J. Palma
El mapa del tiempo