Dídac P. Lagarriga

De Viquipèdia
Infotaula de personaDídac P. Lagarriga
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Bilal Dídac P. Lagarriga (São Paulo, Brasil, 1976) és un escriptor, periodista, editor i traductor especialitzat en el diàleg intercultural i interreligiós.[1] Ha publicat diversos llibres en català i castellà d'assaig, poesia, conte infantil i novel·la.

Inicis[modifica]

Comença a publicar i recitar poesia amb 17 anys, en especial amb els poetes Eduard Escoffet, Carles Hac Mor i Ester Xargay.[2] En aquells primers anys (1994-2006) realitza també diverses accions artístiques[3] i exposicions de fotografia, vídeo i so, a més de programar activitats culturals, per exemple a la Sala Metrònom de Barcelona.

Paral·lelament, s'inicia en l'experimentació sonora i de música electrònica sota el nom Un Caddie Renversé dans l'Herbe, amb la publicació de diversos àlbums, principalment al segell discogràfic alemany Dekorder. Passa llargues estades en tres de les ciutats més importants de la música experimental i electrònica d'aquella època: Londres, París i Berlín, on realitza nombrosos concerts i treballa amb les escenes locals. També participa en nombrosos festivals (com Sónar) i és convidat a tocar a molts indrets d'Europa (Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya) entre 1998 i el 2007. A més, realitza una sèrie de concerts a Nova York juntament amb el poeta local Edwin Torres, amb qui enregistra alguns temes, i toca a les ciutats argentines de Buenos Aires i Córdoba convidat pel Centro Cultural de España.[4]

Activisme[modifica]

L'any 2005 fundà oozebap, entitat dedicada a la difusió d'experiències i reflexions culturals, polítiques i espirituals a l'Àfrica i l'islam. Les seves funcions principals son la direcció de l'editorial, amb la publicació d'una vintena de llibres de referència sobre Àfrica i el món islàmic, la posada en funcionament i actualització d'una biblioteca virtual sobre aquestes qüestions i, des de 2018, la coordinació del projecte de cooperació Sàdaqa, amb la construcció d'una escola de primària al poble de Pofdy (Touba, Senegal).[5]

Entre 2001 i 2009 ha rebut beques d'investigació i creació en aquests àmbits per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com per exemple Mapa de teatre contemporani africà (2007) o Hip hop a l'Àfrica. Recorreguts i maneres (2006). El seu llibre Afroresistències, afroressonàncies (2006) recull també el fruit d'una beca d'investigació i creació de KRTU.

Molts dels seus escrits i xerrades s'orienten en el marc decolonial i antiracista i per la igualtat de gènere. Membre del comitè organitzador del 2n i 3r Congrés Internacional de Feminisme Islàmic (Barcelona, 2006 i 2008). És el compilador del llibre Africana. Aportacions per a la descolonització del feminisme (2010).

En resposta als atacs terroristes de París (novembre 2015) escriu un article a la revista francesa Africultures on qualifica l'ISIS de projecte colonial.[6]

Periodisme[modifica]

Des de 1995 ha participat en revistes i webs sobre temes de cultura contemporània, pensament, literatura, espiritualitat i política (Diari Ara, Dialogal, Papers d'Art, Illacrua, Setmanari Directa, Revista Pueblos, Diagonal, Rebelión, Webislam Arxivat 2019-06-26 a Wayback Machine., Africultures...), amb el seu nom o signant com Abdel-latif Bilal ibn Samar.

Des de juny de 2014 escriu setmanalment al Diari Ara sobre espiritualitat, fet religiós i pluralitat de creences.

Va ser fundador i membre del consell editor de la revista digital Africaneando (2010-2013) i fundador i coodirector (amb Cristina Rodés) de la revista en paper Dar Lugar Arxivat 2017-09-11 a Wayback Machine..[7] També escriu regularment la secció Va de llibres de la Revista Dialogal.

Islam[modifica]

Després d'anys d'interès i recerca en l'àmbit espiritual entra a l'islam l'any 2006. Adopta el nom de Bilal en honor de Bilal ibn Rabah, primer muetzí de l'islam i la persona d'origen africà més important de l'islam naixent.[8] Com explica Xavier Melloni al pròleg del llibre Del teu germà musulmà, el procés d'entrada a l'islam va ser progressiu i particular:

"En el cas d'en Dídac, el seu descobriment de l'Islam té un passatge insòlit: es produeix a través dels ritmes populars-ancestrals, especialment de la música africana, però també del hip-hop, el flamenc i algunes músiques d'Àsia. Fill de la intempèrie, a través de percepcions i records entranyables, ens va comunicant la seva fascinació per una religió sense intermediaris, “on el Text està per sobre de qualsevol imatge”. Es dona en ell el requeriment de corporitzar la vivència espiritual. En diverses ocasions esmenta la seva necessitat d'establir un vincle entre “l'interior extern i l'exterior intern”. És a dir, experimenta un impuls que busca concretar-se d'una manera tangible i concreta; si no, queda incomplet. Això el porta a abraçar la comunitat religiosa islàmica, amb tot el que implica d'assumir el seu component social i cultural, així com de comprometre's amb unes pràctiques molt concretes: les postures diàries de l'oració, l'experiència assídua del dejuni, l'adopció d'un nou nom, etc. Carta rere carta, en Dídac ens ajuda a descobrir l'altra cara de l'Islam, l'Islam silent i místic que ha donat vida a múltiples generacions, les quals no han fet soroll ni han danyat res ni ningú; al contrari, han embellit la terra amb la seva fe".[9]

Conferències i tallers[modifica]

Col·labora habitualment en tallers, conferències i taules rodones sobre qüestions relacionades amb el diàleg interreligiós i intercultural, la dimensió ecològica de l'islam i l'alimentació halal.[10]

L'any 2019 també va ser el comissari del cicle de conferències La sacralitat de viure organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Biblioteques.[11]

Obra publicada[modifica]

  • 2000: [SIC], (Premi narratives 0, Eumo editorial)
  • 2002: Hoy por fin esta calle huele a curry (Edicions Côclea)
  • 2005: Hablarlo (Galeria h2o)
  • 2006: Afroresistències, afroressonàncies. Teixint les altres Àfriques (Oozebap)[12]
  • 2008: Público al servicio del público. Teatro y quema del telón en África, capítulo para el libro Querido público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans, edición de Roger Bernat e Ignasi Duarte (Murcia, 2008)[13]
  • 2010: Mimar lugares (Oozebap)
  • 2014: Eco-yihad. Apertura de conciencia a través de la ecología y el consumo halal (Edicions Bellaterra)
  • 2016: Un islam visto y no visto. Hacia un respeto común.Pròleg de Francesc Torradeflot (Edicions Bellaterra)[14]
  • 2017: Tombuctú, archivos de arena. Pròleg d'Ismael Diadié Haidará (Árdora Ediciones)
  • 2017: Del teu germà musulmà. Cartes d'avui a Charles de Foucauld. Pròleg de Xavier Melloni i epíleg de Pablo d'Ors (Fragmenta Editorial) [també publicat en castellà]
  • 2018: El despertar de l'arbre (Akiara) [també publicat en castellà i portuguès]

Traduccions[modifica]

  • Serge Latouche, L'autre Afrique
  • Boubacar Boris Diop, L'Afrique au-delà du miroir
  • Mahmoud Darwish, La Palestine comme métaphore
  • Marie-Joséphine Grojean, Une initiation chamanique
  • Patrick Chabal: Africa, the politics of suffering and smiling
  • Jon Abbink, Mirjam de Bruijn & Klaas van Walraven (eds.), Rethinking resistance
  • Jacques Depelchin: Reclaiming African History
  • Firoze Manji & Stephen Marks (eds.), China in Africa
  • Ibrahim Ozdemir: Towards An Understanding Of Environmental Ethic From A Qur'anic Perspective
  • Jann-Marc Rouillan: De mémoire II
  • Jann-Marc Rouillan: De mémoire III
  • James Yates: From Mississippi to Madrid

Referències[modifica]

  1. «Dídac P. Lagarriga | Autors i col·laboradors | Inici». [Consulta: 29 gener 2019].
  2. «Carles Hac Mor, el tarannà». [Consulta: 13 juny 2019].
  3. «4 propostes per a 4 accions, quadern d'artista de Dídac P. Lagarriga a la col·lecció del MACBA». [Consulta: 10 març 2019].
  4. «Un Caddie Renversé dans l'Herbe, "Like a packed cupboard but quite..."». [Consulta: 13 juny 2019].
  5. «sádaqa 01: Construcción de la escuela pública en la comuna rural de Pofdy, Senegal». [Consulta: 28 juny 2019].
  6. «Africultures: A Paris loved by islam». [Consulta: 19 abril 2019].
  7. «Dar Lugar, revista lenta con sonidos salados. Entrevista. Programa Mediterráneo de Radio3». [Consulta: 19 abril 2019].
  8. «Bilal, el muecín negro». [Consulta: 28 juny 2019].
  9. Xavier Melloni. Pròleg al llibre Del teu germà musulmà. Fragmenta, 2017. 
  10. «Traficantes de Sueños». [Consulta: 29 gener 2019].
  11. «La sacralitat de viure, blog de l'OAR». [Consulta: 29 gener 2019].
  12. Lagarriga, Dídac P. Afroresistències, afroressonàncies: teixint les altres Àfriques. oozebap, 2006. ISBN 9788460956327. 
  13. «Se presenta en ARCO 'Querido público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans'». [Consulta: 19 maig 2019].
  14. «Islam visto y no visto rumbo al corazón. Entrevista a The Ecologist» (en castellà), 08-03-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-30. [Consulta: 29 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]