Quartet de corda núm. 15 (Schubert)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: D. 887)
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 15
Títol originalString Quartet No. 15 (Schubert) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
TonalitatSol major
CompositorFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Creació1826
CatalogacióD 887
Instrumentacióviolí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 42899d69-4713-4f9b-843c-a18b242c7c76 IMSLP: String_Quartet_No.15,_D.887_(Schubert,_Franz) Allmusic: mc0002370335 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Franz Schubert.

El Quartet de corda núm. 15 en sol major, D. 887, fou compost per Franz Schubert el juny 1826.[1] Es va publicar de manera pòstuma el 1851, com a Op. 161.[2]

El quartet fou publicat el 1852 per Diabelli a Viena.[3]

Moviments[modifica]

Consta de quatre moviments, i la seva interpretació dura aproximadament uns 50-55 minuts:

  1. Allegro molto moderato (sol major; compàs 3/4)
  2. Andante un poco moto (mi menor; compàs 4/4)
  3. Scherzo: Allegro vivace (si menor; compàs 3/4) – Trio: Allegretto (sol major)
  4. Allegro assai (sol major; compàs 6/8)

I. Allegro molto moderato[modifica]

El primer moviment, Allegro molto moderato, comença alternant acords majors i menors, amb un ritme puntejat característic que de diferents maneres es podrà anar escoltant durant tot el quartet. La música canvia de mode molt ràpidament –uns quants compassos en cada mode–, i el moviment esdevé més estable amb la introducció del tema principal, de caràcter molt líric, al compàs 14. En el primer moviment hi ha molts trèmolos, que condueixen la música fins a la repetició de l'exposició.

Aquest moviment conté nous recursos compositius utilitzats per Schubert com, a més dels esmentats en l'anterior paràgraf, l'ús d'un motiu en tresets per connectar el primer i segon tema de la forma de sonata usada. El segon tema comença exactament com el Quintet de corda (una obra posterior) i és molt similar a com ho fa servir Beethoven en algunes obres tot i que no en la tonalitat de la dominant, però sí en un tema més tranquil en la tonalitat de la mediant (en Si bemoll), amb un ritme diferent i amb un acompanyament en pizzicato.

II. Andante un poco moto[modifica]

El moviment lent és dramàtic, molt en un ritme de marxa. També hi ha molt ús del tremolo.

III. Scherzo: Allegro vivace amb trio: Allegretto[modifica]

L'scherzo és de textura lleugera, com si flotes, prefigurant els quartets de Mendelssohn. El trio de l'Scherzo és un duet suau, primer entre cel·lo i el primer violí, després entre el primer violí i la viola, i finalment un altre cop el cel·lo i el primer violí.

IV. Allegro assai[modifica]

El final continua amb la preocupació del primer moviment amb una estructura àmplia i ambigua que podria ser una sonata o rondó, i podria ser sol major o menor. El tema inicial és més extrem, més ràpid encara en els intercanvis d'acords majors i menors que el del primer moviment; els seus ritmes recorden una tarantel·la, com la del quartet anterior, el núm. 14.

Cultural legacy[modifica]

En la comèdia de 1989 de Woody Allen, Delictes i faltes (Crimes and misdemeanors), apareixen fragments de l'Allegro molto moderato (incloent-hi el ritme esquitxat de l'obertura). És utilitzat com a recurs dramàtic durant diverses escenes que formen les parts centrals de la trama dels 'delictes'.

A la revista Gramophone, Stephen Johnson es refereix a l'obra com el quartet de corda més gran de Schubert, i especula que s'escolta menys sovint que els altres dos grans quartets no per una qualitat menor sinó perquè és menys accessible.[4]

Enregistraments[modifica]

El Quartet de corda núm. 15 en sol major (D. 887) ha estat enregistrat per molts quartets instrumentals, incloent:[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Schubert Worklist (Chamber Music) Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.». The Schubert Institute (UK). [Consulta: 18 juliol 2011].
  2. ↑ Brown, Maurice J.E., i Sams, Eric (1997). The New Grove Schubert a Google Books. W.W. Norton & Company. p. 72.
  3. ↑ Hofmeisters Monatsberichte
  4. ↑ Johnson, Stephen. «Schubert String Quartet, D887», 09-01-2013. [Consulta: 25 novembre 2017].
  5. ↑ «Schubert: String Quartet No. 15 in G Major, D887». Presto Classical Limited. [Consulta: 24 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._15_(Schubert)&oldid=32923630»