Daniel Bovet
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1907 Neuchâtel (Suïssa) |
| Mort | 8 abril 1992 Roma |
| Causa de mort | càncer |
| Residència | Itàlia |
| Nacionalitat | |
| Religió | Església reformada suissa |
| Formació | Universitat de Ginebra |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sulfamida i antihistamínic |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | farmacologia |
| Ocupador | Institut Pasteur Universitat de Roma La Sapienza |
| Membre de | |
| Interessat en | Farmacologia |
| Família | |
| Cònjuge | Filomena Nitti |
| Fills | Daniel Pierre Bovet |
| Pare | Pierre Bovet |
| Parents | Félix Bovet, net |
| Premis | |
Daniel Bovet (Neuchâtel, Suïssa 1907 - Roma, Itàlia 1992) fou un farmacòleg italià, d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957.
Biografia
[modifica]Va néixer el 23 de març de 1907 a la ciutat de Neuchâtel, població situada al cantó del mateix nom. Va estudiar a la Universitat de Ginebra en la qual es va doctorar l'any 1927 en Ciències Biològiques i el 1929 en Ciències Naturals, treballant durant aquest temps com a ajudant del departament de Fisiologia de la facultat de Medicina. Des de 1929 fins a l'any 1936 va treballar al Laboratori de Química Terapèutica de l'Institut Pasteur de París. Posteriorment es traslladà a Roma contractat com a director del departament de Química Terapèutica de l'Institut Superior de Sanitat Italià, esdevenint professor a La Sapienza i ciutadà italià l'any 1947.
Bovet morí el 8 d'abril de 1992 a la seva residència de la ciutat de Roma.
Era fill del pedagog, psicòleg i esperantista Pierre Bovet, qui li ensenyà des de petit la llengua auxiliar internacional esperanto. Així, Daniel Bovet és considerat un parlant natiu d'aquesta llengua.
Recerca científica
[modifica]La seva àrea principal d'investigació fou l'estudi de la relació entre l'estructura química i l'acció biològica dels medicaments, investigant sobre el sistema nerviós simpàtic i la quimioteràpia. Desenvolupà estudis sobre els sulfanomides, els guarís i els alcaloides del Claviceps purpurea, un fong característic del sègol. Així mateix l'any 1937 descobrí els antihistamínics, uns fàrmacs que bloquegen la histamina del neurotransmissor i que són indicats per a l'al·lèrgia.
L'any 1957 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la síntesi del primer antihistamínic clínicament disponible.
Enllaços externs
[modifica]- «Daniel Bovet» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Metges suïssos
- Metges italians
- Premis Nobel de Medicina o Fisiologia
- Esperantistes suïssos
- Farmacòlegs
- Esperantistes italians
- Persones de Neuchâtel
- Alumnes de la Universitat de Ginebra
- Morts a Roma
- Químics suïssos
- Biòlegs suïssos
- Químics italians
- Biòlegs italians
- Bioquímics europeus
- Naixements del 1907
- Doctors honoris causa per la Universitat de Montpeller
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Estrasburg
- Morts el 1992
- Activistes italians
- Activistes suïssos
- Activistes del segle XX
- Doctors honoris causa per la Universitat de París