Daniel Parejo Muñoz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel Parejo Muñoz
Real Valladolid-Valencia CF, 2019-05-18 (19) (cropped).jpg
Parejo amb el València CF el 2019
Nom original(es) Dani Parejo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 d'abril de 1989 (1989-04-16) (33 anys)[2]
Coslada[3], Espanya
Dades personals
Alçada1.82 m[4]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualVila-real CF
Núm. esportiu10
Clubs juvenils
Anys Equip
1998–2000 Coslada
2000–2003 Espinilla
2003–2006 Reial Madrid
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2006–2008 Reial Madrid B 37 (11)
2008–2009 Reial Madrid 5 (0)
2008Queens Park Rangers FC (cedit) 14 (0)
2009–2011 Getafe CF 64 (9)
2011–2020 València CF 282 (54)
2020– Vila-real CF 87 (6)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2007–2008 Espanya sub-19 13 (3)
2009 Espanya sub-20 11 (1)
2008–2011 Espanya Espanya sub-21 19 (5)
2018–2019 Espanya Espanya 4 (0)

Twitter: DaniParejo Instagram: dani_parejo10 FIFA: 306972 UEFA: 104033 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Parejo Muñoz (Coslada, Madrid, 16 d'abril de 1989) és un futbolista professional madrileny, que juga de migcampista ofensiu al Vila-real Club de Futbol.

Després de començar al Reial Madrid, es va fer un nom a la Lliga amb el Getafe CF. Fitxat pel València el 2011, va participar en 383 partits oficials amb aquest darrer club i va guanyar la Copa del Rei 2019. També va passar quatre mesos a Anglaterra, amb el Queens Park Rangers.

En tots els nivells per edats, Parejo va jugar 43 partits amb Espanya i va marcar nou gols. Va fer el seu debut amb la selecció absoluta el 2018, als 28 anys.

Trajectòria esportiva[modifica]

Va començar a jugar a un equip modest de Coslada anomenat UD Espinilla, on jugava el seu pare i des d'on va passar al planter del CD Coslada, jugant fins a la categoria cadet i fitxant per les categories inferiors del Reial Madrid CF.[5]

Durant la temporada 2006-07 va debutar a la Segona divisió amb el Reial Madrid Castella, encara que no va gaudir de moltes oportunitats. Després del Campionat d'Europa de futbol sub-19 de 2007, on va aconseguir la victòria gràcies a un gol seu a la final,[6] el jugador va passar a ser una peça clau del filial de l'entitat madrilenya.

La pretemporada 2008-09 va fer-la amb el primer equip, disputant un torneig amistós a Londres on marcà el gol de la victòria davant l'Hamburg SV.[7] El 30 de juliol va ser cedit al Queens Park de la Football League Championship anglesa.[8]

El 17 de desembre de 2008 es va fer oficial el seu retorn a l'entitat madrilenya, per a ocupar la plaça vacant que havia deixat Rubén de la Red.[9][10]

Després de superar les molèsties que li van impedir debutar amb el Real Madrid, va disputar el seu primer partit oficial amb el primer equip el 15 de febrer de 2009, a un Sporting de Gijón 0 - Real Madrid 4.

El juliol del 2009 va fitxar pel Getafe CF, reservant-se el Real Madrid una opció de recompra durant dos anys.[11]

El juny de 2011 formà part de la selecció espanyola de futbol Sub-21 que va guanyar el Campionat d'Europa de futbol sub-21 de 2011, celebrat a Dinamarca.[12]

València[modifica]

Parejo jugant al València el 2015

El 14 de juny de 2011, el València CF va fitxar Parejo per un preu entre els 5 i els 6 milions d'euros,[13] mentre el porter Miguel Ángel Moyá marxava al Getafe per un any de cessió com a part de l'acord.[14][15] Va debutar a la lliga el 15 d'agost, jugant 80 minuts en un empat 1-1 fora de casa contra el RCD Mallorca.[16]

Ràpidament es va considerar que Parejo no assolia els mínims del seu nou club; la seva situació no va millorar fins i tot després de la greu lesió que va patir Sergio Canales, que jugava en la seva mateixa posició.[17] No obstant això, es va recuperar durant la 2012-13, marcant dos gols en 36 partits oficials en un eventual cinquè lloc.[18][19][20]

En els anys següents, Parejo va ser titular indiscutible per a diversos entrenadors. A la temporada 2014-15, la seva primera com a capità, va marcar 12 gols, la millor marca de la seva carrera, sent un dels millors golejadors de la competició des de la posició de migcampista.[21] En el procés, també es va convertir en el primer migcampista del València a marcar deu gols o més des de Vicente la 2003-04.[22]

Parejo i Paco Alcácer van marcar dos gols cadascun en la victòria per 5-1 a fora a casa del tercer classificat, el RC Celta de Vigo, el 7 de novembre de 2015; el primer va arribar just abans del descans, amb un tir lliure que va posar els visitants per davant per 2-1.[23] No obstant això, al gener, després d'una mala ratxa de forma, el primer va ser desposseït de la seva capitania a favor del segon pel tècnic Gary Neville.[24] Va ser reintegrat en aquest càrrec per Marcelino García Toral abans de la campanya 2017-18.[25]

Parejo va aixecar la Copa del Rei el 25 de maig de 2019, després de derrotar per 2-1 del FC Barcelona a la final.[26]

Vila-real[modifica]

El 12 d'agost de 2020, Parejo es va incorporar al Vila-real CF amb una transferència gratuïta i un contracte de quatre anys.[27] Es va traslladar als rivals locals al costat del seu company Francis Coquelin, una operació que va provocar la fúria de l'afició valenciana cap al seu president Peter Lim.[28]

Parejo va guanyar la Lliga Europa en la seva primera temporada a l'Estadi de la Ceràmica. A la final, va llançar el tir lliure que Gerard Moreno va rematar per al gol del Vila-real en l'empat 1-1 contra el Manchester United, i també va marcar en la victòria de la tanda de penals per 11-10.[29]

Palmarès[modifica]

València CF
Vila-real CF
Selecció espanyola

Notes i referències[modifica]

  1. «Acta del partido celebrado el 04 de gener de 2020, en Valencia» (en castellà). Royal Spanish Football Federation, 04-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  2. «Daniel Parejo». Barry Hugman's Footballers.
  3. Giovio, Eleonora «Parejo, el futbolista de barrio» (en castellà). El País, 08-02-2008 [Consulta: 18 gener 2020].
  4. «Daniel Parejo» (en castellà). Eurosport. [Consulta: 18 gener 2020].
  5. Giovio, Eleonora «Parejo, el futbolista de barrio». El País [Madrid], 08-02-2008. ISSN: 1134-6582.
  6. «Espanya, campiona de l'Europeu Sots-19». Tito Rodríguez. uefa.com, 28-07-2007. [Consulta: 17 desembre 2008]. (castellà)
  7. «Parejo i Van Nistelrooy donen la victòria al Madrid». Agència EFE. Diari ADN, 02-08-2008. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2008. [Consulta: 17 desembre 2008]. (castellà)
  8. «Parejo marxa a Anglaterra». A.M.R. / Agència EFE. Eurosport, 21:37 30/7/2008. [Consulta: 17 desembre 2008]. (castellà)
  9. «Parejo torna al Real Madrid». Real Madrid CF. Realmadrid.com, 17-12-2008. [Consulta: 17 desembre 2008]. (castellà)
  10. «El Real Madrid fa oficial el fitxatge de Parejo». Agència EFE. Diari AS, 17-12-2008. [Consulta: 17 desembre 2008]. (castellà)
  11. «El Getafe hace oficial el fichaje de Parejo» (en castellà). AS.com, 25-07-2009. [Consulta: 27 juliol 2009].
  12. «La Rojita: ¡Sí, sí, sí, la Eurocopa ya está aquí!» (en castellà). Diari As, 27-06-2011. [Consulta: 19 maig 2013].
  13. «Parejo ya es jugador del Valencia» (en castellà). Fichajes.net, 05-06-2011. [Consulta: 5 juny 2011].
  14. «Comunicado oficial» (en castellà). Valencia CF, 14-06-2011. Arxivat de l'original el 17 juny 2011. [Consulta: 15 juny 2011].
  15. «Acuerdo por Parejo» (en castellà). Getafe CF, 14-06-2011. [Consulta: 15 juny 2011].
  16. «Last-gasp Mallorca deny Valencia». ESPN Soccernet, 15-10-2011. [Consulta: 9 novembre 2011].
  17. (en castellà) , 04-10-2011 [Consulta: 9 novembre 2011].
  18. Ballester, Nacho. «Nueva oportunidad para Dani Parejo» (en castellà). Deportevalenciano, 14-12-2012. [Consulta: 18 gener 2020].
  19. (en castellà) , 21-02-2013 [Consulta: 18 gener 2020].
  20. (en castellà) , 21-12-2016 [Consulta: 18 gener 2020].
  21. (en castellà) , 03-05-2015 [Consulta: 3 maig 2015].
  22. «10 – Dani Parejo is the 1st Valencia midfielder to score 10 goals in a single La Liga season since Vicente in 03/04 (12). Star.». Twitter, 27-04-2015. [Consulta: 26 juny 2015].
  23. , 07-11-2015 [Consulta: 12 novembre 2015].
  24. Maston, Tom. «Neville replaces Valencia captain Parejo after poor results». Goal, 21-01-2016. [Consulta: 18 gener 2020].
  25. (en castellà) , 03-08-2017 [Consulta: 12 agost 2020].
  26. Chowdhury, Saj. «Barcelona 1–2 Valencia». BBC Sport, 25-05-2019. [Consulta: 25 maig 2019].
  27. «Welcome Parejo!». Vila-real CF, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  28. «Pressure on Peter Lim as Valencia sell Coquelin and Parejo to Villarreal». , 12-08-2020 [Consulta: 13 agost 2020].
  29. «Manchester United lose Europa League final after dramatic penalty shootout». Sky News, 26-05-2021. [Consulta: 26 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Parejo Muñoz