Daniel Rutherford

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Rutherford
Rutherford Daniel.jpg
Daniel Rutherford. gravat d'un retrat fet per Sir Henry Raeburn. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1749 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1819 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEscocès
FormacióUniversitat d'Edimburg
Conegut perNitrogen
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OrganitzacióMedicina a (1775-86)
Professor of Medicine and Botany, Edinburgh University, i Keeper of the Royal Botanic Garden, Edinburgh (1786-1819)
King's Botanist in Scotland (1786-)
Physician at the Edinburgh Royal Infirmary (1791)
Membre de
ProfessorsWilliam Cullen i Joseph Black Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Abrev. botànicaRutherf. Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHarriet Mitchelson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret Rutherford (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Rutherford Modifica el valor a WikidataAnne Mackay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Daniel Rutherford (1749–1819) va ser un metge, botànic i un químic escocès famós per haver aïllat el nitrogen l'any 1772.[1]

Rutherford era l'oncle del novel·lista Sir Walter Scott.

Biografia[modifica]

Nasqué a Edimburg el 3 de novembre de 1749. Va ser educat a Mundell's School i la Universitat d'Edimburg (doctorat en medicina el 1772).

Aïllament del nitrogen[modifica]

Quan Joseph Black estudiava les propietats del diòxid de carboni, trobà que una espelma no cremava dins d'ell.

Ell va passar a ques problema al seu aleshores alumne, Daniel Rutherford. Rutherford va mantenir un ratolí en un espai amb aire confinat fins que el ratolí morí. Aleshores va encendre una espelma en l'aire que restava fins que es va apagar. Després hi cremà fòsfor fins que ja no cremava Llavors l'aire es va fer passar per una solució absorbent de diòxid de carboni. L'aire restant no suportava la combustió, i un ratolí no podria viure-hi.

Rutherford anomenà aquell gas (del qual ara sabem que estava principalment compost de nitrogen) "noxious air" (gas nociu¡¡) o "phlogisticated air" (aire flogisticat). Rutherford informà de l'esperiment el 1772. Ell i Black estaven convençuts de la validesa de la teoria del flogist, i explicaren els resultats en termes d'aquesta teoria.

Rutherford va ser professor de botànica a la Universitat d'Edimburg i mantenidor del Royal Botanic Garden Edinburgh.

La seva signatura com a botànic és Rutherf,

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]