Daniela Ortiz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDaniela Ortiz
Recorregut pels matisos i diferents fases d' "Estat-nació", una obra de la Col·lecció MACBA de Daniela Ortiz i Xosé Quiroga.jpg
Daniela Ortiz en una entrevista a Ràdio Web Macba
Biografia
Naixement 1985 (32/33 anys)
Cusco
Educació Universitat Pontifícia Catòlica de Perú
Activitat
Ocupació Artista
Modifica les dades a Wikidata

Daniela Ortiz (Cuzco, Perú, 1985) és una artista d'origen peruà que viu i treballa a Barcelona des de 2007. Ha mostrat els seus projectes en festivals i exposicions, individuals o col·lectives, celebrades tant en espais de l'Estat Espanyol com a Perú o Los Angeles. Col·labora habitualment en projectes artístics amb Xosé Quiroga, amb qui gestiona el web Antigonia.[1]

Es va formar com a artista a la Universidad Católica de Perú, estudiant pintura amb Claudia Cuzzi. Durant l'any 2007 va treballar com a assistent de l'artista Olga Engelmann a Lima. Ha participat en seminaris, workshops i classes magistrals de Beatriz Preciado, Rogelio López Cuenca, Santiago Sierra, Rirkrit Tiravanija, Martí Peran, Josep Maria Martí, Raimond Chaves, Alberto Lopez Bargados, Yoshua Okon, Natalia Iguiñiz i Marcelo Expósito. També ha col·laborat en projectes d'altres artistes, com ara Cecilia Podestá o Guillermo Castrillón, ambdues col·laboracions l'any 2005.

La pràctica artística de Daniela Ortiz se centra en temàtiques relatives a la immigració, la idea de nacionalitat, el treball, les diferències entre classes socials i les qüestions de gènere. Va rebre el 2010 una beca de la Sala d'Art Jove per a la publicació del llibre 97 empleades domèstiques.[2] El mateix any, va ser finalista en el Premi Miquel Casablancas d'art contemporani. El 2011 rep la beca Guasch Coranty per al projecte Habitaciones de servicio i guanya el premi Injuve amb 97 empleadas domésticas.

Exposicions destacades[modifica]

Exposicions individuals
  • Recursos Humanos, Espai 13 de la Fundació Joan Miró, dintre del cicle expositiu The End Is Where We Come From, comissariat per Karin Campbell la temporada 2011-2012 i amb la participació de Mireia C. Saladrigues, Mariona Moncunill, Alex Reynolds i Mireia Sallarès. En aquesta exposició subvertia les relacions de producció que mantenen les excolònies i l'antiga metròpoli en el règim postcolonial. Uns tapissos teixits a mà per dones peruanes analfabetes il·lustraven articles de les Lleis d'Índies del segle XVI i de la Llei d'Estrangeria actual. D'altra banda, es van contractar aturats espanyols perquè destruïssin contra els murs de la sala d'exposicions figures ceràmiques de huacos, caps de fang fets per indígenes peruans. La superposició dels modes de precarietat laboral i les conseqüències extremes dels seus productes manufacturats desemmascaraven a l'Espai 13 les normes no escrites que regeixen el sistema de relacions

ciutadanes postcolonials.[3]

Exposicions col·lectives

Referències[modifica]

  1. «Antigonia».
  2. «97 empleades domèstiques». Sala d'Art Jove, 2010.
  3. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Enllaços externs[modifica]