Santiago Sierra

De Viquipèdia
Infotaula de personaSantiago Sierra
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalUniversitat Complutense de Madrid, Universidad Autónoma de México
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Hochschule für bildende Künste Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf, videoartista, artista d'actuació artística, escultor, artista d'instal·lacions, artista conceptual Modifica el valor a Wikidata
Representat perGaleria Lisson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Premi Nacional d'Arts Plàstiques (2010, hi renuncià)

Lloc websantiago-sierra.com Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 2275064 Modifica el valor a Wikidata

Santiago Sierra (Madrid, 1966) és un artista espanyol. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, va completar la seva formació a Hamburg (Alemanya) entre 1990 i 1991. Els seus inicis estan vinculats als circuits artístics alternatius de Madrid (El Ojo Atómico, Espacio P), però gran part de la seva carrera posterior s'ha desenvolupat a Mèxic i a Itàlia, on també va ampliar estudis. Ha exposat en nombrosos museus, centres d'art i galeries, com el Kiasma ARS 01 de Hèlsinki, el Kunst-Werke de Berlín, la Kunsthaus Bregenz de Bregenz, el PS1 del MoMA de Nova York o l'ARTIUM de Vitòria. L'any 2010 se li va concedir el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya, però hi va renunciar.[1]

La seva obra està carregada de reivindicacions socials i polítiques, i intenta visibilitzar la perversitat de les trames de poder que fomenten l'alienació i l'explotació del precariat, la injustícia de les relacions laborals, el repartiment desigual de la riquesa causat pel capitalisme i les discriminacions racials en un món solcat per fluxos migratoris unidireccionals (de sud a nord). L'artista reprèn i actualitza algunes estratègies pròpies del minimalisme, l'art conceptual i la performance dels anys setanta per a interrompre els fluxos de capital i mercaderies (Obstrucción de una vía con un contenedor de carga, 1998; Persona obstruyendo una línea de containers, 2009), contracta treballadors per desvelar la seva situació de precarietat (Línia de 250 cm tatuada sobre 6 personas remuneradas, 1999; 20 trabajadores en la bodega de un barco, 2001; 11 personas remuneradas para aprender una frase, 2001) i explora els mecanismes de segregació racial que es deriven de les desigualtats econòmiques (Contratación y ordenación de 30 trabajadores conforme al color de su piel, 2002; Estudio económico de la piel de los caraqueños, 2006, (245 metros cúbicos, 2006). L'obra de Sierra ha tingut un impacte considerable en la literatura crítica internacional.[2]

El Premi Nacional d'Arts Plàstiques[modifica]

Sierra fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya l'any 2010. La distinció li fou concedida pel Ministeri de Cultura "per la seva obra crítica, que reflexiona sobre l'explotació i l'exclusió de les persones, i genera i debat sobre les estructures de poder, tal com es manifesta en els projectes que ha desenvolupat al llarg de dues dècades".[3]

Sierra va renunciar al premi l'endemà adreçant una carta a la ministra de Cultura, manifestant que "els premis es concedeixen a qui ha realitzat un servei, com per exemple a un treballador del mes" i que "el premi instrumentalitza en benefici de l'estat el prestigi del premiat",[4] reblant tot dient que "l'estat no som tots: l'estat sou vostès i els vostres amics. Per tant, no m'hi comptin perquè jo sóc un artista seriós. Salut i llibertat!"[5] La directora general de Belles Arts d'aquell moment, Ángeles Albert, va anunciar que li sorprenia el rebuig, car quan li fou comunicada la notícia a Sierra, aquest es va mostrar "content i agraït", i que havia treballat amb l'estat en altres ocasions, com en la Biennal de Venècia de 2003.[6]

En resposta, des de l'entorn de l'artista es va assenyalar la necessitat de diferenciar entre una "feina", com la del pavelló de la Biennal —per la que fou el primer artista a rebre una remuneració per l'encàrrec— i un premi, en què la concessió implica una apropiació parcial de les connotacions del treball del premiat per part de l'entitat que el concedeix.[5]

Presos polítics a l'Espanya contemporània[modifica]

L'obra Presos polítics a l'Espanya contemporània es convertir en objecte d'atenció mediàtica en ser censurada i retirada de la Fira d'Art Contemporani ARCO de Madrid el 21 de febrer de 2018, el mateix dia de la inauguració.[7]L'obra consisteix en 24 retrats parcialment pixelats de persones empresonades a l'Estat espanyol amb motiu del llur activisme polític, entre ells, sindicalistes, polítics independentistes o artistes.[8]

Després que l'obra fos adquirida per un empresari català, aquesta pogué ser exhibida al Museu de Lleida[9] i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.[10]

Ninot[modifica]

L'any 2019, Santiago Sierra, en col·laboració amb l'artista Eugenio Merino, presentà una nova obra polèmica a l'edició d'ARCO: un ninot d'una altura de quatre metres del monarca Felip VI i que, per contracte, havia de cremar en un any. L'obra tenia un preu de 200.000 euros i estava sotmesa a un acord contractual segons el qual la peça d'art escultòric «cremarà i només en quedarà la calavera».[11]

Referències[modifica]

  1. «Santiago Sierra renuncia al nacional de artes plásticas porque el premio se utiliza en "beneficio del Estado"». El País, 05-11-2010 [Consulta: 13 abril 2013].
  2. Bishop, Claire: “Antagonism and Relational Aesthetics”, October nº 110, 2004; Fusco, Coco: “La insoportable pesadez de los seres. El arte en México después de NAFTA”, Atlántica nº 29, 2001; Medina, Cuauhtémoc: “Recent Political Forms: Radical Pursuits in Mexico. Santiago Sierra, Francis Alÿs, Minerva Cuevas”, Trans nº 8, 2000.
  3. Lafont, Isabel «Santiago Sierra gana el Nacional de Artes Plásticas». El País, 05-11-2010 [Consulta: 13 abril 2013].
  4. Lladó, Albert «Quédese con su premio». La Vanguardia, 26-10-2012 [Consulta: 13 abril 2013].
  5. 5,0 5,1 Santiago Sierra rechaza su Premio Nacional porque es "un artista serio", Público, 5 de noviembre de 2010, consultado el mismo día.
  6. Santiago Sierra renuncia al nacional de artes plásticas porque el premio se utiliza en "beneficio del Estado", El País, 5 de noviembre de 2010, consultat el mateix dia.
  7. «Si Espanya no és una dictadura s'hi assembla força». Ara, 21-02-2018.
  8. «L'important és que alliberin als presos polítics i deixin d'assetjar els treballadors culturals». Directa, 27-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-30. [Consulta: 29 març 2018].
  9. «Ros, escridassat en l'exposició de l'obra 'Presos Polítics'». El Periódico, 07-03-2018.
  10. «L'obra dels presos polítics d'ARCO s'exposarà al CCCB aquesta primavera». Betevé, 01-03-2018.
  11. «El rei Felip VI és un ninot gegant a punt per a la crema a Arco». Ara, 26-02-2019. [Consulta: 27 febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]

  • Margolles, Teresa «Santiago Sierra». BOMB Magazine, 86, 2004 [Consulta: 13 abril 2013].
  • Searle, Adrian «Buried Alive». The Guardian, 13-07-2004 [Consulta: 13 abril 2013].