David Daniels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Daniels

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Spartanburg (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Michigan (–1992)
Conservatori de Música de la Universitat de Cincinnati (–1990)
Paul M. Dorman High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantant d'òpera, professor de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Michigan (2015–2018) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, Lied i oratori Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorge Shirley i Drew Minter Modifica el valor a Wikidata
VeuContratenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdanielssings.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0199894 TMDB.org: 1422907
Facebook: danielssings Musicbrainz: 266e3bfc-24b0-484c-ac43-a28aa944af44 Songkick: 321483 Discogs: 960944 Allmusic: mn0001648948 Modifica el valor a Wikidata

David Daniels (Spartanburg, Carolina del Sud, Estats Units, 12 de març de 1966) és un contratenor estatunidenc.[1]

Estudià música al Cincinnati College Conservatory of Music per formar-se com a tenor, però descontent amb els resultats decidí canviar al registre de contratenor mentre estudiava la carrera a la universitat de Michigan. Debutà el 1992 i des de llavors s'ha convertit en un dels contratenors actuals més sol·licitats, amb interpretacions que li han valgut reconeixements internacionals. El 1999 debutà al Metropolitan Opera House com a Sesto al Giulio Cesare de Händel.

El mes de novembre de 2013 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, interpreta el paper d'Ottone a l'òpera Agrippina de Händel

Malgrat que s'ha especialitzat en música barroca i del classicisme també ha interpretat obres de compositors del romanticisme i contemporanis, com Berlioz, Britten o Poulenc, habitualment no associades a contratenors.

Referències[modifica]

  1. Healy Lynck, Nola. «Daniels, David». A: Britannica Book of the Year 2010. Encyclopaedia Britannica, Inc., 1 de març de 2010, p. 79–80. ISBN 978-1-61535-366-8.  [Consultaː 14 de maig de 2017].

Enllaços externs[modifica]