Delta del Gall Dindi
Delta del Gall Dindi (δ Pavonis) és el tercer estel més brillant en la constel·lació de Gall dindi, amb magnitud aparent +3,55, superada en lluentor per Peacock (α Pavonis) i β Pavonis.[7] A tan sols 19,9 anys llum del Sistema Solar, és un dels anàlegs solars —estrelles de característiques semblants al Sol— més propers.
Delta Pavonis és una estel nan groc o subgegant de tipus espectral G7V-IV, cosa que significa que està acabant la fusió d'hidrogen i començant la seva transformació en un gegant vermell. Per això, encara que amb una temperatura de 5560 K és lleugerament més fred que el Sol, té una lluminositat un 18 % major que la lluminositat solar. Encara que la seva edat és incerta, sembla més antic que el Sol, amb una edat compresa entre 5000 i 7000 milions d'anys. La seva òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol.[8]
De massa una mica major que la massa solar, la metal·licitat de Delta Pavonis, expressada com la relació entre els continguts de ferro i hidrogen, és 2,38 vegades major que la del Sol; atès que aquest valor es relaciona amb l'existència de planetes terrestres, s'ha especulat sobre la possibilitat que existeixin planetes en òrbita que puguin albergar vida.[9][8] Ocupa el sisè lloc entre les 100 estels seleccionats pel Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres i és l'objectiu principal de l'Institut SETI dins d'un grup d'estels propers estudiats.[10] La zona d'habitabilitat al voltant de Delta Pavonis se situa a 1,09 UA, una mica més de la distància que separa la Terra del Sol.
Els estels més propers a Delta Pavonis són LHS 3836 i Gliese 693, ambdós nans vermells a 5,8 i 6,4 anys llum respectivament.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sarah L. Martell «The GALAH+ survey: Third data release» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, setembre 2021, pàg. 150-201. DOI: 10.1093/MNRAS/STAB1242.
- ↑ «The correlation between photometric variability and radial velocity jitter. Based on TESS and HARPS observations». Astronomy and Astrophysics, juliol 2020, pàg. 20. DOI: 10.1051/0004-6361/202038035.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Delta Pavonis (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 G. F. Porto de Mello, E. F. del Peloso, L. Ghezzi «Astrobiologically interesting stars within 10 parsecs of the Sun». Astrobiologically Interesting Stars Within 10 Parsecs of the Sun. DOI: 10.1089/ast.2006.6.308.
- ↑ The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS])
- ↑ M.C. Turnbull, J.C. Tarter «Target Selection for SETI. II. Tycho-2 Dwarfs, Old Open Clusters, and the Nearest 100 Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. DOI: 10.1086/379320.
- ↑ Delta Pavonis (Solstation)
