Astrobiologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Mart entre estrelles
Mart entre estrelles

L'astrobiologia (del grec astron = 'estrella', bios = 'vida' i logos = 'paraula/ciència'),[1] també coneguda com a exobiologia (del grec: exo = 'exterior')[2] o xenobiologia (del grec: xenos = 'forà'), és un camp científic interdisciplinari que està relacionat amb ciències tals com l'astrofísica, la biologia, la química, la geologia, la informàtica o l'antropologia. El seu camp d'estudi és ample i es dedica principalment a investigar l'origen de la vida a la Terra i la possibilitat que aquests processos s'hagin produït en altres mons. És considerada l'única disciplina científica que es dedica a la recerca de vida extraterrestre, a diferència de la ufologia que es considera una pseudociència.

Algunes de les qüestions a les quals mira de respondre l'astrobiologia són les següents:

  • Què és la vida?
  • Com va sorgir la vida a la Terra?
  • Com evoluciona i es desenvolupa?
  • Hi ha vida (vida extraterrestre) en altres llocs de l'univers?
  • Quin és el futur de la vida en la Terra i en altres llocs?

Aquestes preguntes fan que l'astrobiologia sigui una ciència amb profundes implicacions filosòfiques.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La disciplina de l'astrobiologia des de fa anys ha deixat de ser cosa de ciència-ficció. Diferents institucions científiques i educatives de tot el món es dediquen científicament a la recerca de vida a altres planetes.

Encara que l'astrobiologia és un camp incipient, el fet de preguntar-se si hi ha vida fora de la Terra és una hipòtesi verificable, i per tant, és una línia viable per a la investigació científica. L'astrobiologia no pretén ser una disciplina científica pura, com ho és la física o la biologia, sinó que representa un esforç per part d'investigadors de diferents disciplines per a intentar respondre preguntes sobre la vida basant-se en el coneixement de diferents camps científics. Com que només tenim un exemple de vida (aquí a la Terra), gran part del treball és força especulatiu, però sempre basant-se en lleis fonamentals de la física i (bio)química, o el coneixement actual de la biologia.

Un cas concret d'investigació astrobiològica actual és la recerca de vida a Mart. Existeix una creixent quantitat de proves que suggereixen que Mart va tenir antigament aigua a la seva superfície, la qual és considerada un indicador essencial per al desenvolupament de la vida.

Missions específicament dissenyades per a la recerca de vida a d'altres planetes són, per exemple, les del programa Viking, o les sondes Beagle 2, ambdues dirigides a Mart. Els resultats del Viking no van ser concloents, i la Beagle 2 va fallar a l'hora de transmetre, per la qual cosa es pressuposa que es va estavellar. Una futura missió, amb un més gran protagonisme de l'astrobiologia, serà el Jupiter Icy Moons Orbiter, o "orbitador de les llunes gelades jupiterianes", destinat a estudiar les llunes congelades del planeta Júpiter, en algunes de les quals es creu que hi podria existir aigua líquida.

La descoberta més recent és la protagonitzada per la Phoenix Mars Lander Mission, que ha demostrat l'existència d'aigua als pols del planeta vermell.

Resultat de la investigació[modifica | modifica el codi]

 Phoenix Mars Lander
Phoenix Mars Lander

Avui en dia, no hi ha evidència definitiva de l'existència de vida l'origen de la qual no sigui terrestre. No obstant això, exàmens de meteorits antàrtics l'origen dels quals seria el planeta Mart, com el conegut ALH84001, han possibilitat la creença amb bases científiques de l'existència de microfòssils de vida extraterrestre, encara que sobre la interpretació d'aquestes suposades proves hi ha encara una gran controvèrsia. En el 2004, el senyal espectral del metà fou detectat a l'atmosfera marciana tant per telescopis posicionats sobre la superfície terrestre, com per la sonda Mars Express. El metà té un període de vida relativament curt a l'atmosfera marciana, per la qual cosa se suposa que hi ha d'haver una font recent d'aquest gas. Com no s'ha detectat activitat volcànica activa sobre la superfície de Mart (que podria generar el metà), alguns científics han especulat que la font podria ser vida microbiana.

En l'actualitat, es planegen missions futures a altres planetes, amb la finalitat d'explorar les possibilitats de vida en altres planetes dins del nostre sistema solar.

Preguntes secundàries, com l'existència de mons capaços d'acollir vida i els seus precursors químics, han tingut resultats més reeixits. Mitjançant la utilització de diferents mètodes, s'ha conclòs que l'existència d'aquests planetes és més comuna del que es pensava anteriorment, encara que aquests són usualment molt diferents al nostre. S'ha suggerit que el nostre sistema solar presenta una diagramació atípica, per la qual cosa altra opinió postula que les recerques actuals han de dirigir-se cap a diagrames no solars. Mètodes de detecció millorats sumats a un temps major d'observació, sens dubte serviran per a descobrir més sistemes planetaris, i possiblement, alguns com el nostre.

El progrés de l'astronomia infraroja i submilimètrica ha "obert" la possibilitat de descobrir nous sistemes estel·lars. Recerques infraroges han descobert cinturons de pols i asteroides al voltant d'estrelles distants. Algunes imatges infraroges contenen, suposadament, imatges directes de planetes, si bé això encara està en discussió. L'espectroscòpia infraroja i la submilimètrica han identificat un nombre creixent de substàncies químiques al voltant d'estrelles, la qual cosa sosté l'origen i manteniment de la vida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «astrobiologia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «exobiologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrobiologia Modifica l'enllaç a Wikidata