Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
La desviació és un tema tàctic en escacs mitjançant el qual es força una peça rival a abandonar una casella, fila, columna, o diagonal que ocupa o sobre la que exerceix influència, de manera que així deixi indefens el rei o una altra peça valuosa davant l'atac del rival.[1] La desviació és emprada habitualment en el context d'una combinació d'atac, quan la peça desviada és crítica per la defensa. La desviació pot usar-se també en forma de gambet per fer que alguna peça rival es mogui a una casella menys convenient.[2] Quan la desviació apareix com a part d'una combinació, pot anar lligada també a altres menes de temes tàctics.
Si la peça desviada estava sobrecarregada llavors la defensa del rival s'ensorra immediatament, fent que la victòria sigui imminent per al jugador que ha provocat la desviació.[3]
En aquesta situació, la torre blanca de d3 voldria capturar el peó negre de d7, que protegeix el rei negre. Com que el peó de d7 està protegit pel cavall negre, llavors les blanques han de desviar la defensa, fent Ce4, una jugada guanyadora.
En aquesta situació, les negres estan defensant el peó e7 amb el seu cavall de c6. Ls blanques poden triar de desviar aquest cavall de la defensa, jugant tàcticament b4 seguit de b5, o fins i tot Ch4 per permetre el seu alfil atacar el cavall defensor.
