Diàspor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralDiàspor
Diaspore-Margarite-rare-09-05b.jpg
Diàspor (cristall gris fosc) en margarita (cristalls micàcis blavosos) procedent de Turquia
Fórmula químicaAlO(OH)
Epònimdispersió modifica
Localitat tipusMramorskii Zavod, Kosoi Brod, Província de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FD.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.FD.10 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.06 modifica
Dana6.1.1.1
Heys7.6.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 4,4007(6) Å; b = 9,4253(13) Å; c = 2,8452(3) Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorblanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat
MaclesEn {061}, poc comunes, o en {021}, amb un angle reentrant d'aproximadament 60°, produint agregats pseudohexagonals, normals a l'eix pseudohxagonal a [100].
Exfoliacióperfecta - {010} perfecta; {110} distingible; {100} en traces
Fracturaconcoidal
Tenacitatmolt fràgil
Duresa6,5 a 7
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,2 a 3,5 g/cm3 (mesurada); 3,38 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,682 a 1,706 nβ = 1,705 a 1,725 nγ = 1,730 a 1,752
Birefringènciaδ = 0,048
Pleocroismefort
Angle 2Vmesurat: 84° to 86°, calculat: 80° to 84°
Dispersió òpticadebil r<v
Impureses comunesFe, Mn, Cr, Si
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Any d'aprovació1801
Referències[1]

El diàspor[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del diàspor. Anomenat així l'any 1801 per Abbé Rene Just Haüy del grec διασπείρειυ (esparpallar) en al·lusió a la decrepitació habitual en contacte amb la flama del bec de bunsen. És un dimorf de la böhmita[1] i isomorf de la goetita. És també mena d'alumini.[2]

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el diàspor pertany a "04.FD: Hidròxids amb OH, sense H2O; cadenes de octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: spertiniïta, bracewellita, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, yttrotungstita-(Y), yttrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.[1]

Característiques[modifica]

El diàspor és un òxid de fórmula química AlO(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.[1] Pot presentar impureses de Fe, Mn, Cr, Ga i Si.[2] Es troba formant cristalls aplanats o formant masses escamoses o foliàcies. Presenta lluïssor vítria, és transparent a translúcid i pot presentar diverses coloracions: blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat. La ratlla és blanca i presenta un clivatge perfecte segons {010}.[2]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba com a component de roques metamòrfiques associat amb el corindó (esmeril) a les calcàries cristal·lines, i molt sovint és un constituent de la bauxita;[2] també es troba als jaciments hidrotermals i residuals. S'ha descrit en nombroses localitats de tots els continents.[1]

Varietats[modifica]

El diàspor cròmic és una varietat de color lila, ja sigui clar o fosc, rica en Cr3+.[3] El diàspor de color canviant és una varietat de qualitat gemma que es troba a Turquia que es ven sota diferents noms comercials com ara zultanita o csarita.[4] El diàspor manganèsic o manganodiàspor[2] (Mn : Al > 1 : 29) és una varietat vermella o rosada rica en Mn3+.[5] El diàspor fèrric (Fe : Al > 1 : 19) és una varietat rica en ferro.[2]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Diaspore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Diccionari de geologia». [Consulta: 29 octubre 2017].
  3. «Chrome-diaspore: Chrome-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
  4. «Colour-change diaspore: Colour-change diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
  5. «Mangan-diaspore: Mangan-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].