Grup del diàspor
 Grup del diàspor | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Diàspor, espècie que dona nom al grup  | |
| Fórmula química | M³⁺O(OH) |
| Epònim | diàspor |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FD |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup del diàspor és un grup de minerals de la classe dels òxids amb fórmula general: M³⁺O(OH), on M és un metall.[1] El grup està format per sis minerals, tot ells oxihidròxids metàl·lics: bracewel·lita, diàspor, goethita, groutita, montroseïta i tsumgallita. Les sis espècies del grup cristal·litzen en el sistema ortoròmbic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Bracewel·lita | CrO(OH) |
| Diàspor | AlO(OH) |
| Goethita | α-FeOOH |
| Groutita | Mn³⁺O(OH) |
| Montroseïta | (V³⁺,Fe³⁺)O(OH) |
| Tsumgallita | GaO(OH) |
Segons la classificació de Nickel-Strunz els minerals d'aquest grup pertanyen a «04.FD: Hidròxids amb OH, sense H₂O; cadenes d'octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: spertiniïta, guyanaïta, manganita, itrotungstita-(Y), itrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita de manera abundant la goethita, ja que es tracta d'el mineral simple d'òxid de ferro més comú, que es forma com a producte de la meteorització de nombrosos minerals que contenen ferro.[2] També han estat descrites altres tres espècies:
- El diàspor, que ha estat descrit a Col de Brézou, a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda),[3] i a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir).[4]
- La groutita, que tan sols se n'ha trobat als camps de manganès de Cornellà de Conflent, a la comarca del Conflent.[3]
- La montroseïta, que ha estat descrita a la mina Eureka, a la localitat lleidatana de La Torre de Cabdella, al Pallars Jussà.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Diaspore Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ «Goethite». Mindat. [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ Michel Dubru «Pétrologie et géochimie du marbre à brucite et des borates associés au gisement de tungstène de Costabonne, (Pyrénées orientales, France)». HAL theses, 1986 [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ «Montroseite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 8 març 2024].