Dina Barberini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1862 Salsomaggiore Terme (Itàlia) |
| Mort | 26 desembre 1932 (70 anys) Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora de veu |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Dina Barberini (Tabiano Terme, Emília-Romanya, Itàlia, 17 de març de 1862 - Milà, 26 de desembre de 1932) fou una soprano i professora de cant italiana.
Biografia[modifica]
El seu nom de naixement era Brigida Barborini.[1] Va ser descoberta per Giuseppe Verdi qui, durant una estada a Salsomaggiore Terme,[2] va sentir-la cantar a l'Albergo Grande i li va aconsellar que estudiés cant. La jove Dina Barberini va assistir a un curs de cant coral gratuït a Parma i el 14 de febrer de 1881 el Consell de Govern li va concedir una beca de 50 lires.[3] A continuació, es va matricular al Conservatori de Música de Milà, avui en dia anomenat Conservatori Giuseppe Verdi, amb la soprano Teresa Brambilla com a professora.
Va debutar en 1888 a Novara, en el paper de Marguerite del Faust, de Charles Gounod. A partir d'aquest moment la seva carrera com a soprano la va conduir al Teatre La Scala (1888, Aida), al Teatro Regio de Torí (1889-1890, Gli Ugonotti),[4] al Teatro Carlo Felice de Gènova, al Politama Genovese (1896, Aida), al Teatro dell'Opera di Roma, als teatres de Lisboa i Madrid i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (3 de novembre de 1889, Francesca da Rimini d'Antonio Cagnoni, en la seva primera representació al Liceu, sota la direcció de Joan Goula).[5] També va cantar als teatres de Porto, Malta, Viena, Praga, Sant Petersburg i Moscou.
Gustav Mahler la va cridar al Teatre Imperial d'Odessa, però la soprano, en 1890, va interrompre les representacions per motius de salut. Arrigo Boito la va dirigir en el seus Mefistofele, una obra que va revisar i va reduir dràsticament després d'una primera decepció. Dina Barberini també va cantar en concerts de música de cambra: al Teatre Reinach de Parma,[6] el 30 de maig de 1910. També va actuar sota la direcció d'Arturo Toscanini. Va cantar en amb el tenor Francesco Tamagno. Va acabar la seva carrera a Montecarlo, després va establir la seva residència a Milà i en els darrers anys de la seva vida va impartir classes de cant a casa seva.[3]
Una sala del Palau del Congrés de Salsomaggiore Terme rep el seu nom.
Referències[modifica]
- ↑ «Barberini Dina» (en italià). Dizzionario della Musica. [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ Tabiano Terme és una subdivisió de Salsomaggiore Terme.
- ↑ 3,0 3,1 Gaspare Nello Vetro
- ↑ «Arti e Scienze - Teatro Regio». La Stampa, 14-06-1889, pàg. 3.
- ↑ Llibre d'òperes representades al Liceu (1847-1936).
- ↑ Aquest teatre va resultat completament destruït per un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, l'any 1944.
Bibliografia[modifica]
- Diccionari enciclopèdic universal de música i músics. Biografies, vol. III, Torí, UTET, 1983-, SBN IT ICU CFI 0018264.
- Gaspare Nello Vetro, Diccionari de música i músics dels territoris del Ducat de Parma i Piacenza des dels seus orígens fins al 1950, Parma, Ajuntament de Parma, Servei Bibliotecari, SBN IT ICU LO1 057332. 1 CD-ROM; 12 cm + 1 llibret.
- Giovanni Tongini Folli, Dina Barberini: 1862-1932: glòria de l'òpera italiana, Milà, Mediolanum, 2005, SBN IT ICU MIL 0747783. Introducció de Quirino Principe .
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dina Barberini |
- «27 dicembra 1934 - Dina Barberini, soprano e Nelly Corradi, soprano e attrice di Salsomaggiore» (en italià). Vecchiasalso. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2019. [Consulta: 14 juliol 2019].