Vés al contingut

Discràsia sanguínia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaDiscràsia sanguínia

La discràsia sanguínia és una alteració permanent qualitativament o quantitativament anormal en la sang, en particular, dels seus elements formes (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) o els seus components.[1]

Terminologia

[modifica]

Com a sinònim s'usa l'expressió discràsia hemàtica, i en ocasions s'abreuja com discràsia. Es considera en desús la paraula "hemo-discràsia".

Etiologia

[modifica]

S'ha relacionat amb diverses malalties, radiacions i substàncies.

Patogènia

[modifica]

Les discràsies sanguínies més freqüents són: [3]

Però es presenten en múltiples malalties: anèmies, leucèmies, trombopènia, policitèmia, hemofília, gammapatía monoclonal, púrpura, malaltia de von Willebrand.[4]

Quadre clínic

[modifica]

Depèn de la malaltia que origini, però en general les primeres manifestacions apareixen a la cavitat oral: hipertròfia de les genives, atròfia de les papil·les gustatives, hemorràgies o ulceracions.[5]

Diagnòstic

[modifica]

Com que hi ha una àmplia varietat de malalties dels elements constituents de la sang i dels factors de coagulació, cada un té diferent mètode de diagnòstic.

Tractament

[modifica]

Depèn de cada malaltia en particular. A vegades és necessari substituir el factor que falta, com els glòbuls vermells o les plaquetes.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]