Dispositiu d'emmagatzematge de dades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Molts aparells electrònics poden emmagatzemar dades.

Dispositius d'emmagatzematge de dades (Data Storage Device en anglès) són aquells aparells per a gravar (emmagatzemar) informació (dades). La gravació o enregistrament pot fer-se usant virtualment qualsevol forma d'energia. Des de la força muscular de la mà, en escriure, a les vibracions acústiques en l'enregistrament fonogràfic, a l'energia electromagnètica modulant cintes magnètiques i discs òptics.

Un dispositiu d'emmagatzematge pot suportar informació, informació de processament o ambdues. Un dispositiu que tan sols conté informació és un medi de gravació. Els dispositius on la informació de procés pot tant accedir a un medi de gravació separable i portable (esborrable), com a un component permanent per a emmagatzemar i recuperar informació es diuen equips d'emmagatzematge de dades.

L'emmagatzematge de dades electrònic és emmagatzematge que requereix energia elèctrica per a gravar i recuperar informació.

La majoria de dispositius d'emmagatzematge que no requereixen la visió ni el cervell per a llegir pertanyen a aquesta categoria.

Les dades electromagnètiques poden ser guardades tant en format analògic com digital en una gran varietat de medis. Aquest tipus de dades és considerat com dades codificades electrònicament depenent de si estan guardades o no en un dispositiu semiconductor.

La major part dels medis d'emmagatzematge de dades processades electrònicament (incloent algunes formes d'emmagatzematge de dades informàtiques) són considerades d'emmagatzematge permanent (no volàtil), això vol dir que les dades romandran guardades quan l'energia elèctrica és treta del dispositiu.

Classificació segons la capacitat d’emmagatzematge[modifica]

Dispositius d’emmagatzematge primari[1]: dispositius d’emmagatzematge massiu. Reben energia elèctrica i guarden informació a la memòria de l’ordinador.

Dispositius d’emmagatzematge secundari: guarden la informació en dispositius externs fins que l’usuari la necessiti, pel que la seva capacitat és menor.

Classificació segons la manera d’accedir a les dades[modifica]

Accès seqüencial: l’element de lectura del dispositiu ha de passar per l’espai ocupat per la totalitat de dades emmagatzemades prèviament en l’espai ocupat físicament per les dades emmagatzemades que componen el conjunt de la informació a la qual es desitja accedir.

Accès aleatori: l’element de lectura accedeix directament a la direcció on es troba emmagatzemada físicament la informació que es desitja localitzar sense haver de passar prèviament per l’emmagatzemada entre el principi de la superfície de gravació i el punt on s’emmagatzema la informació buscada.

Tipus de dispositius d’emmagatzematge[modifica]

Dispositius òptics[2][modifica]

CD-R (Compact Disc-Recordable): disc compacte de 650 MB de capacitat que es pot llegir tantes vegades com es desitgi, tot I que el seu contingut no es pot modificar un cop ha estat grabat. Tenint en compte que no es poden borrar ni regrabar, son apropiats per emmagatzemar arxius o altres conjunts d’informació invariable.

CD-RW (Compact Disc-ReWritable): té la capacitat del CD-R, amb la diferència que aquests discos són regrabables. Les uintats CD-RW puden grabar ibformació sobre discos CD-R i CD-RW, i a més poden llegir discos CD-ROM i CDS d’àudio. Les interfícies suportades són EIDE, SCSI i USB.

CD-ROM (Compact Disc Read-Only Memory): permet utilitzar discos òptics de major capacitat que els disquets de 3,5 pulgades: fins 700 MB. Aquesta unitat és la més comñu per distribuir sistemes operatius, aplicacions, etc. També permet llegir discos compacte d’àudio.

DVD-ROM: és un disc compacte amb capacitat per emmagatzemar 4.7 GB de dades en ubna cara (més de 7 vegades més que el CD-R i el CD-RW en una única cara). Aquestes unitats són capaces de llegir els formats de disc CD-R i CD-RW. Les aplicacions que inclouen són les pel·lícules de llarfa durada i els jocs basats en DVD que ofereixen vñideos MPEG-2 d’alta resolució, so immesriu Dolby AC-3 i gràfics 3D.

Dispositius magnètics[3][modifica]

Cinta magnètica: està formada per una cinta de material plàstic coberta de materoial ferromagnètic. Sobre aquesat cinta s’enregistren els caracters en formes de combinacions de punts, sobre pistes paral·leles a l’eix longitudinal de la cinta. Aquestes són un suport seqüencial, aixpi suposa un inconvenienbt, ja que per accedir a un informació determinada és necessari llegir totes les que li precedeixen.

Tambors magnètics: estan formats per cilindres amb material magnètic capcaz de retenir informació. Aquesta és grabada i llegida mitjançant una capçalera amb un braç que es mou en direcció de l’eix de gir del tambor. L’accès a la informació és directe i no seqüencial.

Disc dur: actualment és el principal subsistema d’emmagatzematge de informació en els sistemes informàtics. És un dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació de forma persistent en un ordinador, és considerat el sistema d’emmagatzematge més important del computadpr i en ell es guarden els arxius dels programes.

Dispositius extraïbles[modifica]

Pen Drive o Memory Flash: petit dispositiu d’emmagatzematge que utilitza memòria flash per guardar informació sense necessitat d’una bateria externa.

Unitats Zip: unitat de disc extraïble. Està disponible en tres versions principals, n’hi ha amb interfície SCSI, IDE i una altra que es connecta a un port paral·lel.

Mesures d’emmagatzematge[modifica]

Byte: unitat de informació que consta de 8 bits. En processament informàtic i emmagatzematge equival a un únic caràcter.

Kilobyte (Kb): equival a 1.024 bytes.

Megabyte (Mb): equival a un milió de bytes.

Gigabyte (Gb): equival a mil milions de bytes.

Primers dispositius d’emmagatzematge[modifica]

El fonògraf cilíndric d’Edison (creat surant l’any 1887) es pot considerar un dispositiu d’emmagatzematge primitiu, donat que podia gravar sobre els cilindres.

Un altre sistema de gravació previ a allò que actualment s’entén com a dispositiu d’emmagatzematge és el magnetòfon de bobina oberta, que utilitza la cinta magnètica per registrar el so.

Emmagatzematge en núvol[modifica]

Article principal: Emmagatzematge en núvol

Actualment, els dispositius físics d’emmagatzematge han deixat pas als sistemes d’emmagatzematge en línia. Són diverses les empreses que ofereixen espais per guardar dades en la xarxa, que ofereix una quantitat reduïda d’espai (normalment 5GB) i permeten a l’usuari compar-ne més a diferents preus. Algunes d'aqueste plataformes inclouen Dropbox, Google Drive, Onedrive o iCloud.

Tot i que aquesta forma d’emmagatzematge pot tenir inconvenients, també representa una forma més sostenible de guardar els continguts digitals.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Catalunya, Institut Obert de. «Seguretat informàtica». [Consulta: 20 desembre 2019].
  2. «Dispositivo de almacenamiento» (en español).
  3. «Dispositivos de almacenamiento de información» (en español).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dispositiu d'emmagatzematge de dades