Dolmen de Llanera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaDolmen de la Vila
Dolmen de Llobera.jpg
Entrada del Dolmen
Tipologia Galeria catalana
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Regió/prov. Comarques centrals
Comarca Segarra, vora el Solsonès
Municipi Antic de Llanera
Localització A prop de la Vila de la Gola dels Bous
Característiques
Cronologia Neolític final. Edat de bronze
Altitud 860 m
Intervencions
Excavacions 1916, Mn. Joan Serra Vilaró
Restauracions 1974

41° 53′ 55″ N, 1° 28′ 33″ E / 41.8987°N,1.47578°E / 41.8987; 1.47578
Modifica dades a Wikidata

El dolmen de Llanera,[1] també anomenat Torre dels Moros,[2] Dolmen de la Vila[3] o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. Aquest monument megalític és probablement el més gran i també el més ben conservat de Catalunya. Va ser excavat a principis del segle passat, 1916, per Mn. Joan Serra Vilaró, llavors director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona.[4]

Situació[modifica | modifica el codi]

Està situat a l'antic terme de Llanera, municipi que l'any 1968 es va agregar al de Torà (comarca de la Segarra), just al límit amb el terme de Llobera (comarca del Solsonès), a uns 500 m a l'est del mas Vila de la Gola dels Bous.[2][5]

Tipus de construcció[modifica | modifica el codi]

A Catalunya els dòlmens presenten arquitectures variades, diferenciades pel sistema d'accés, les dimensions, les formes i el ritu funerari.

El dolmen de Llanera és una construcció edificada per l'home prehistòric fa uns 5.000 anys amb lloses de grans dimensions, que tenia per funció l'enterrament col·lectiu de persones i correspon a la tipologia dels sepulcres de corredor evolucionats, anomenats “galeria catalana”, que es caracteritzen per tenir una gran cambra funerària rectangular, a la qual s'hi accedeix per un ample passadís o corredor.

La data de construcció d'aquest megàlit se situa en el neolític final (3.500 anys aC), però serà reutilitzat durant tota l'època calcolítica, període d'apogeu del megalitisme català que finalitza cap al 1500 aC. S'ha datat, mitjançant el carboni-14, el 2550 aC.[6]

Per tant, el sepulcre s'hauria reutilitzat de forma continuada per l'home prehistòric durant dos mil·lennis, per practicar-hi rituals funeraris i enterrar-hi els seus morts.

Interior del dolmen

Té 9 metres de llargada en el seu interior, 1,90 d'amplada i 2,3 d'alçada, amb lloses que arriben als 2,45 per 2,20 metres i 0,45 de gruix. Les lloses laterals tenen un pes aproximat de 5 tones. Es tracta d'un corredor o galeria coberta. Al fons, hi enterraven els morts, a l'entrada, al cantó del sol ixent, hi ha una petita cambra, que se separava de la resta del corredor per una pedra perforada, al peu de la qual es disposaven les ofrenes als morts.[2]

L'estudi antropològic de les restes inhumades indiquen per a aquests humans una esperança de vida de 26,4 anys. Vivien en petites comunitats practicant una agricultura de cereals, tot i que la base de la seva economia era la ramaderia, concretament el pastoreig de vaques, ovelles i cabres.

S'ha comprovat que la cultura megalítica s'estenia des dels Pirineus cap a l'interior de Catalunya a través de les rutes de transhumància, per això bona part dels dòlmens es localitzen en punts claus d'aquestes rutes.

Desgraciadament, aquests sepulcres difícilment passen desapercebuts i començaren a ser violats pels primers buscadors de tresors en època ibèrica i romana, seqüència destructora que amb poques variants ha perdurat fins als nostres dies, i que ha malmès bona part del nostre patrimoni dolmènic i n'ha dificultat la seva interpretació per part dels arqueòlegs.

Des de l'any 2009 el seu accés s'ha senyalitzat amb la menció errònia de "dolmen de Llobera".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nom amb el qual consta a la cartografia del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya full 976 Torà Segarra.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Torre dels moros de Llanera». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 febrer 2014].
  3. Nom amb el qual costa a la cartografia del Institut Català de Cartografia. Full 68-26 Base topogràfica 1:25.000
  4. Documentat per Mn.Joan Serra Vilaró a Excavaciones realizadas en el Dolmen de Llanera (Solsona) : memoria de los trabajos realizados en 1916. Fullet publicat al 1917 de la col·lecció Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades arxivat a la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya amb el codi de Barres 13010000021697
  5. Joan Serra Vilaró el situa en el termino del municipio y parroquia de Llanera, distando tres leguas de Solsona.
  6. Une Datation C-14 du dolmen de Llanera (Solsona) Miquel Cura Morera, Jean Guilaine, Jean Thommeret article publicat a la revista Pyrenae l'any 1975 Volum 11 p. 154-156.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolmen de Llanera Modifica l'enllaç a Wikidata