Duncan Haldane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDuncan Haldane

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Frederick Duncan Michael Haldane Modifica el valor a Wikidata
14 setembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Christ's College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPhilip Warren Anderson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de la matèria condensada Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (2008–)
Universitat de Leiden, Lorentz Chair (en) Tradueix (2008–2008)
Universitat de Princeton (1990–)
Institut Laue–Langevin (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a San Diego
Bell Labs
Universitat del Sud de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSrinivas Raghu (en) Tradueix i Ashvin Vishwanath (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webphysics.princeton.edu… Modifica el valor a Wikidata

Frederic Duncan Michael Haldane (nascut el 14 de setembre de 1951), membre de la Royal Society des del 1996,[1] conegut també com a Duncan Haldane, és un físic americà anglès que ocupa la càtedra Eugene Higgins de Física del Departament de física de la Universitat de Princeton dels Estats Units d'Amèrica i és professor visitant distingit de recerca en càtedra[2] al Perimeter Institute for Theoretical Physics (Institut Perimètric de Física Teòrica). Fou llorejat el 2016 amb el Premi Nobel de Física amb David J. Thouless i J. Michael Kosterlitz.[3][4][5]

Educació[modifica]

Haldane fou educat a St Paul's School, de Londres,[6] i Christ's College, Cambridge, on obtingué una llicenciatura seguit per un doctorat el 1978[7] dirigit per Philip Warren Anderson.[8]

Carrera i de recerca[modifica]

Haldane treballà com a físic a l'Institut Laue–Langevin a França entre el 1977 i el 1981, abans d'incorporar-se a la Universitat del Sud de Califòrnia.[9][10] Haldane és conegut per una gran varietat de contribucions fonamentals a la física de la matèria condensada, incloent-hi la teoria dels líquids de Luttinger, la teoria de cadenes d'espín unidimensionals, la teoria de l'efecte Hall quàntic fraccionari (FQHE), estadística de l'exclusió, els espectres entrellaçats i molt més.[11][12]

A 2011 estava desenvolupant d'una nova descripció geomètrica de l'efecte Hall quàntic fraccionari que introdueix la "forma" de la "component de bosó", descrita per un tensor de camp mètric espacial "unimodular" (factor 1) com a grau de llibertat col·lectiu fonamental d'estats quàntics fraccionaris de l'efecte Hall (FQHE).[13] Aquesta descripció nova "Chern-Simons + geometria quàntica" és una substitució del paradigma "Chern-Simons + Ginzburg-Landau" introduït c.1990. A diferència del seu predecessor, proporciona una descripció del mode col·lectiu FQHE que està d'acord amb l'aproximació de mode simple de Girvin-Macdonald-Platzman.[14]

Premis i distincions[modifica]

Haldane fou escollit membre de la Royal Society el 1996,[1] membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (Boston); membre de la American Physical Society des del 1986;[1] membre de l'Institut de Física britànic (Regne Unit); membre de l'Associació americana per l'avanç de la ciència. Fou guardonat amb el Premi Oliver E. Buckley de la American Physical Society (1993); becari investigador de l'Alfred P. Sloan Foundation (1984-88);[9] el premi càtedra Lorentz (2008);[15] la Medalla de Dirac (2012)[16] Doctor Honoris Causae de la Université de Cergy-Pontoise (2015) [17] i Premi Nobel de Física (2016).[3]

Vida personal[modifica]

Haldane i la seva esposa, Odile Belmont, viuen a Princeton, Nova Jersey.[18]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Anon. «Professor Frederick Haldane FRS». Londres: Royal Society, 1996. Arxivat de l'original el 17 nov 2015.
  2. «PERIMETER WELCOMES NEW DISTINGUISHED VISITING RESEARCH CHAIRS | Perimeter Institute». [Consulta: 4 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 Gibney, Elizabeth; Castelvecchi, Davide «Physics of 2D exotic matter wins Nobel: British-born theorists recognized for work on topological phases». Nature. Springer Nature [Londres], 538, 7623, 2016, pàg. 18. DOI: 10.1038/nature.2016.20722.
  4. Devlin, Hannah. «British trio win Nobel prize in physics 2016 for work on exotic states of matter – live», 04-10-2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
  5. Haldane, F. D. M. «Nonlinear Field Theory of Large-Spin Heisenberg Antiferromagnets: Semiclassically Quantized Solitons of the One-Dimensional Easy-Axis Néel State». Physical Review Letters, 50, 15, 1983, pàg. 1153–1156. DOI: 10.1103/PhysRevLett.50.1153. ISSN: 0031-9007.
  6. HALDANE, Prof. ukwhoswho
  7. Frederick Duncan Michael, Haldane. (Tesi doctoral) An extension of the Anderson model as a model for mixed valence rare earth materials. Universitat de Cambridge, 1978. OCLC 500460873. 
  8. Duncan Haldane al Mathematics Genealogy Project.
  9. 9,0 9,1 Bellano, Anthony «Princeton University Professor Wins Nobel Prize In Physics.». Patch Media, 04-10-2016 [Consulta: 11 octubre 2016].
  10. Overbye, Dennis; Chan, Sewell «3 Who Studied Unusual States of Matter Win Nobel Prize in Physics». , 04-10-2016 [Consulta: 11 octubre 2016].
  11. Duncan Haldane's publications indexed by Google Scholar
  12. Duncan Haldane's publications indexed by the Scopus bibliographic database, a service provided by Elsevier. (subscription required)
  13. Haldane, F. D. M. «Geometrical Description of the Fractional Quantum Hall Effect» (en anglès). Physical Review Letters. American Physical Society, 107, 11, 09-06-2011, pàg. 116802. DOI: 10.1103/PhysRevLett.107.116801. ISSN: 1079-7114 [Consulta: 11 octubre 2016].
  14. "Hall viscosity" and intrinsic metric of incompressible fractional Hall fluids (anglès)
  15. Lorentz Chair since 1955, Instituut-Lorentz, Leiden Institute of Physics, Faculty of Science, Leiden University
  16. «F. Duncan M. Haldane». Universitat de Princeton. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2017. [Consulta: 2 juliol 2011].
  17. «Doctor Honoris Causae». Université de Cergy-Pontoise. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2016. [Consulta: 5 octubre 2016].
  18. Heyboer, Kelly «Princeton prof celebrates Nobel Prize win by returning to the classroom». NJ.com, 04-10-2016 [Consulta: 9 octubre 2016].