Duncan Haldane

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaDuncan Haldane
Duncan Haldane.jpg
Naixement Frederick Duncan Michael Haldane
14 de setembre de 1951 (1951-09-14) (65 anys)[1][2]
Londres, Anglaterra, Regne Unit
Residència Princeton, New Jersey, Estats Units
Nacionalitat Britànica
Ciutadania Estats Units
Alma mater Universitat de Cambridge (llicenciatura, doctorat)
Es coneix per Pseudopotentials de Haldane a l'efecte Hall quàntic fraccionari
Ocupació Teoria de la matèria condenseda
Institució
Ocupador Universitat de Princeton
Premis
Tesi An extension of the Anderson model as a model for mixed valence rare earth materials (Una extensió del model d'Anderson com a model de materials terestres rars de valència mixta). (1978)
Director de tesi Philip Warren Anderson[3]
Estudiants de doctorat
Guardons

Lloc web physics.princeton.edu/~haldane/
Modifica dades a Wikidata

Frederic Duncan Michael Haldane (nascut el 14 de setembre de 1951), membre de la Royal Society des del 1996,[4] conegut també com Duncan Haldane, és un físic americà anglès que ocupa la càtedra Eugene Higgins de Física del Departament de física de la Universitat de Princeton dels Estats Units d'Amèrica i és professor visitant distingit de recerca en càtedra[5] al Perimeter Institute for Theoretical Physics (Institut Perimètric de Física Teòrica). Fou llorejat el 2016 amb el Premi Nobel de Física amb David J. Thouless i J. Michael Kosterlitz.[6][7][8]

Educació[modifica | modifica el codi]

Haldane fou educat a St Paul's School, de Londres,[1] i Christ's College, Cambridge, on obtingué una llicenciatura seguit per un doctorat el 1978[9] dirigit per Philip Warren Anderson.[3]

Carrera i de recerca[modifica | modifica el codi]

Haldane treballà com a físic a l'Institut Laue–Langevin a França entre el 1977 i el 1981, abans d'incorporar-se a la Universitat del Sud de Califòrnia.[10][11] Haldane és conegut per una gran varietat de contribucions fonamentals a la física de la matèria condensada, incloent la teoria dels líquids de Luttinger, la teoria de cadenes d'espín unidimensionals, la teoria de l'efecte Hall quàntic fraccionari (FQHE), estadística de l'exclusió, els espectres entrellaçats i molt més.[12][13]

A data de 2011 estava desenvolupant d'una nova descripció geomètrica de l'efecte Hall quàntic fraccionari que introdueix la "forma" de la "component de bosó", descrita per un tensor de camp mètric espacial "unimodular" (factor 1) com a grau de llibertat col·lectiu fonamental d'estats quàntics fraccionaris de l'efecte Hall (FQHE).[14] Aquesta descripció nova "Chern-Simons + geometria quàntica" és una substitució del paradigma "Chern-Simons + Ginzburg-Landau" introduït c.1990. A diferència del seu predecessor, proporciona una descripció del mode col·lectiu FQHE que està d'acord amb l'aproximació de mode simple de Girvin-Macdonald-Platzman.[15]

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Haldane fou escollit membre de la Royal Society el 1996,[4] membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (Boston); membre de la American Physical Society des del 1986;[4] membre de l'Institut de Física britànic (Regne Unit); membre de l'Associació americana per l'avanç de la ciència. Fou guardonat amb el Premi Oliver E. Buckley de la American Physical Society (1993); becari investigador de l'Alfred P. Sloan Foundation (1984-88);[10] el premi càtedra Lorentz (2008);[16] la Medalla de Dirac (2012)[17] Doctor Honoris Causae de la Université de Cergy-Pontoise (2015) [18] i Premi Nobel de Física (2016).[6]

Vida Personal[modifica | modifica el codi]

Haldane i la seva esposa, Odile Belmont, viuen a Princeton, Nova Jersey.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 HALDANE, Prof. ukwhoswho
  2. «Array of contemporary American physicists». American Physical Society. [Consulta: 23 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Duncan Haldane al Mathematics Genealogy Project.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Anon. «Professor Frederick Haldane FRS». Londres: Royal Society, 1996. Arxivat de l'original el 17 nov 2015.
  5. «PERIMETER WELCOMES NEW DISTINGUISHED VISITING RESEARCH CHAIRS | Perimeter Institute». [Consulta: 4 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 Gibney, Elizabeth; Castelvecchi, Davide «Physics of 2D exotic matter wins Nobel: British-born theorists recognized for work on topological phases». Nature. Springer Nature [Londres], 538, 7623, 2016, pàg. 18. DOI: 10.1038/nature.2016.20722.
  7. Devlin, Hannah. «British trio win Nobel prize in physics 2016 for work on exotic states of matter – live», 04-10-2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
  8. Haldane, F. D. M. «Nonlinear Field Theory of Large-Spin Heisenberg Antiferromagnets: Semiclassically Quantized Solitons of the One-Dimensional Easy-Axis Néel State». Physical Review Letters, 50, 15, 1983, pàg. 1153–1156. DOI: 10.1103/PhysRevLett.50.1153. ISSN: 0031-9007.
  9. Frederick Duncan Michael, Haldane. (Tesi doctoral) An extension of the Anderson model as a model for mixed valence rare earth materials. Universitat de Cambridge, 1978. OCLC 500460873. 
  10. 10,0 10,1 Bellano, Anthony «Princeton University Professor Wins Nobel Prize In Physics.». Patch Media, 04-10-2016 [Consulta: 11 octubre 2016].
  11. Overbye, Dennis; Chan, Sewell «3 Who Studied Unusual States of Matter Win Nobel Prize in Physics». , 04-10-2016 [Consulta: 11 octubre 2016].
  12. Duncan Haldane's publications indexed by Google Scholar
  13. Duncan Haldane's publications indexed by the Scopus bibliographic database, a service provided by Elsevier. (subscription required)
  14. Haldane, F. D. M. «Geometrical Description of the Fractional Quantum Hall Effect» (en anglès). Physical Review Letters. American Physical Society, 107, 11, 09-06-2011, pàg. 116802. DOI: 10.1103/PhysRevLett.107.116801. ISSN: 1079-7114 [Consulta: 11 octubre 2016].
  15. "Hall viscosity" and intrinsic metric of incompressible fractional Hall fluids (anglès)
  16. Lorentz Chair since 1955, Instituut-Lorentz, Leiden Institute of Physics, Faculty of Science, Leiden University
  17. «F. Duncan M. Haldane». Princeton University. [Consulta: 2 juliol 2011].
  18. «Doctor Honoris Causae». Université de Cergy-Pontoise. [Consulta: 5 octubre 2016].
  19. Heyboer, Kelly «Princeton prof celebrates Nobel Prize win by returning to the classroom». NJ.com, 04-10-2016 [Consulta: 9 octubre 2016].