Eduard Khil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Khil
Eduard Khil.jpg
Nom original (ru) Эдуард Анатольевич Хиль
Biografia
Naixement 4 setembre 1934
Smolensk
Mort 4 juny 2012 (77 anys)
Sant Petersburg
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Cementiri de Smolensk
Religió Església Ortodoxa
Educació Q16678507 Tradueix
Conservatori de Sant Petersburg (–1960)
Activitat
Ocupació Cantant
Període d'activitat 1955 –
Ocupador Petersburg-concert Tradueix
Gènere artístic Pop i estrada Tradueix
Veu Baríton i tenor
Instrument Veu
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0451633 Musicbrainz: aece1e8c-dde9-4e19-a4b5-bebfee72a81dSongkick: 3616391
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Anatólievitx Khil (en rus: Эдуард Анатольевич Хиль)[1] (Smolensk, 4 de setembre de 1934 - Sant Petersburg 4 de juny de 2012) fou un baríton rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS el 1974.

Després de la seua retirada com a cantant, Khil va passar a l'anonimat. Tanmateix, l'any 2010 va tornar a la fama (aquesta vegada internacionalment) quan es va convertir en protagonista del fenomen d'internet "Trololó" a YouTube, on es mostra un vídeo seu de 1976 en el que interpreta una versió vocal de la cançó, "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой).[2]

Biografia[modifica]

Eduard Khil va néixer el 4 de setembre de 1934 en Smolensk. Es va graduar al Conservatori de Leningrad, on va estudiar sota la direcció de Ievgueni Olkhovkski i Zoia Lodi. Va començar cantant com a solista.

Va ser el primer artista a cantar cançons com "Llenyataires" (Лесорубы) i "Pedra lunar" (Лунный камень) d'Arkadi Ostrovski, i "Cançó sobre un amic" (Песня о друге), "Ciutats blaves" (Голубые города), "I la gent va al mar" (А люди уходят в море) d'Andrei Petrov.

Altres cançons populars interpretades per Khil són "Des d'on comença la Pàtria?" (С чего начинается Родина?), "Hivern" (Зима), "Saba de bedoll" (Берёзовый сок), "Ament d'Alnus" (Серёжка ольховая) o "Només necessitem la victòria" (Нам нужна одна победа), entre d'altres.

Entre 1977 i 1979, Khil va ser professor en l'Acadèmia d'Art Teatral de Sant Petersburg. A començaments de la dècada de 1990, va treballar a París al cafè Rasputin. Des de 1997, Khil va treballar al costat del seu fill en un projecte anomenat Prepinaki.

Khil vivia a la Casa Tolstoi (Толстовский дом) a Sant Petersburg.

Cognom[modifica]

El seu cognom, Хиль (Khil), és un cognom molt rar en rus. El seu origen es deu, probablement, que algun avantpassat seu devia ser d'origen espanyol i el seu cognom era Gil, que es pronuncia de la mateixa manera. El mateix Eduard va considerar aquesta possibilitat en alguna entrevista.[1] El seu cognom és molt poc freqüent a Rússia.

Fenomen d'Internet[modifica]

En 2009, un vídeo de 1976 de Khil cantant una peça anomenada "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой) va ser pujada a Youtube,[3] i ràpidament es va convertir en un Fenomen d'internet[4] conegut com a "Trololololololololololo" (o "Trololó"). Va aparèixer en alguns llocs el 21 de febrer de 2010,[5][6] i es va popularitzar el 3 de març en The Colbert Report .[7] La cançó va ser escrita per Arkadi Ostrovski, i també va ser interpretada per Valeri Obodzinski[8][9] i per Muslim Magomaiev en Little Blue Light.[10]

Premis[modifica]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Khil Modifica l'enllaç a Wikidata