Eduard Khil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEduard Khil
Эдуард Хиль
Eduard Khil in 2009
Eduard Khil rebent l'Orde al mèrit per la pàtria de quarta classe, en 2009
Naixement Эдуард Анатольевич Хиль
4 de setembre de 1934
Smolensk, Oblast occidental, RFSS de Rússia, URSS
Smolensk
Mort 4 de juny de 2012(2012-06-04) (als 77 anys)
Sant Petersburg, Rússia
Sant Petersburg
Alma mater Q16678507 i Conservatori de Sant Petersburg
Ocupació Cantant
Període en actiu 19552012
Ocupador Q16686025
Gènere pop
Origen Leningrad, RFSS de Rússia, URSS
Premis
Activitat professional
Artistes relacionats Prepinaki

Lloc web http://edhill.narod.ru/
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Eduard Anatolievitx Khil (en rus: Эдуард Анатольевич Хиль)[1] (Smolensk, 4 de setembre de 1934 - Sant Petersburg 4 de juny de 2012) fou un baríton rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS el 1974.

Després de la seua retirada com a cantant, Khil va passar a l'anonimat. Tanmateix, l'any 2010 va tornar a la fama (aquesta vegada internacionalment) quan es va convertir en protagonista del fenomen d'internet "Trololó" a YouTube, on es mostra un vídeo seu de 1976 en el que interpreta una versió vocal de la cançó, "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой).[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Eduard Khil va néixer el 4 de setembre de 1934 en Smolensk. Es va graduar al Conservatori de Leningrad, on va estudiar sota la direcció d'Evgeni Olkhovkski i Zoia Lodyi. Va començar cantant com a solista.

Va ser el primer artista a cantar cançons com "Llenyataires" (Лесорубы) i "Pedra lunar" (Лунный камень) d'Arkadi Ostrovski, i "Cançó sobre un amic" (Песня о друге), "Ciutats blaves" (Голубые города), "I la gent va al mar" (А люди уходят в море) d'Andrei Petrov.

Altres cançons populars interpretades per Khil són "Des d'on comença la Pàtria?" (С чего начинается Родина?), "Hivern" (Зима), "Saba de bedoll" (Берёзовый сок), "Ament d'Alnus" (Серёжка ольховая) o "Només necessitem la victòria" (Нам нужна одна победа), entre d'altres.

Entre 1977 i 1979, Khil va ser professor en l'Acadèmia d'Art Teatral de Sant Petersburg. A començaments de la dècada de 1990, va treballar a París al cafè Rasputin. Des de 1997, Khil va treballar al costat del seu fill en un projecte anomenat Prepinaki.

Khil vivia a la Casa Tolstoi (Толстовский дом) a Sant Petersburg.

Cognom[modifica | modifica el codi]

El seu cognom, Хиль (Khil), és un cognom molt rar en rus. El seu origen es deu, probablement, que algun avantpassat seu devia ser d'origen espanyol i el seu cognom era Gil, que es pronuncia de la mateixa manera. El mateix Eduard va considerar aquesta possibilitat en alguna entrevista.[1] El seu cognom és molt poc freqüent a Rússia.

Fenomen d'Internet[modifica | modifica el codi]

En 2009, un vídeo de 1976 de Khil cantant una peça anomenada "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой) va ser pujada a Youtube,[3] i ràpidament es va convertir en un Fenomen d'internet[4] conegut com a "Trololololololololololo" (o "Trololó"). Va aparèixer en alguns llocs el 21 de febrer de 2010,[5][6] i es va popularitzar el 3 de març en The Colbert Report .[7] La cançó va ser escrita per Arkadi Ostrovski, i també va ser interpretada per Valeri Obodzinski[8][9] i per Muslim Magomaiev en Little Blue Light.[10]

Premis[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Khil Modifica l'enllaç a Wikidata