Edwin Moses
 (2017)  | |
| Nom original | (en) Edwin Corley Moses |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 agost 1955 (68 anys) Dayton (Ohio) |
| Dades personals | |
| Formació | Morehouse College |
| Alçada | 186 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | atleta, pilot de bobsleigh |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | atletisme bob |
| Disciplina esportiva | 400 metres tanques |
| Participà en | |
| 1988 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 |
| 1984 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 |
| 1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
| Lloc web | edwinmoses.com |
  | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Mont-real 1976 | 400 m. tanques | |
| Or | Los Angeles 1984 | 400 m. tanques | |
| Bronze | Seül 1988 | 400 m. tanques | |
| Campionat del Món | |||
| Or | Hèlsinki 1983 | 400 m. tanques | |
| Or | Roma 1987 | 400 m. tanques | |
Edwin Moses (anglès: Edwin Corley Moses) (Dayton, 31 d'agost de 1955) és un atleta estatunidenc, ja retirat, guanyador de tres medalles olímpiques i un dels més destacats en els 400 metres tanques.[1] Va guanyar la medalla d'or en els 400 m tanques als 1976 i als Jocs Olímpics de 1984, i un bronze als de 1988. Entre 1977 i 1987, Moses va guanyar 107 finals consecutives (122 carreres consecutives) i va establir el rècord mundial en l'esdeveniment quatre vegades. A més de la seva carrera, Moses també va ser un reformador innovador en les àrees d'elegibilitat olímpica i test de drogues. L'any 2000, va ser elegit primer president dels Laureus World Sports Academy, una organització internacional de serveis d'atletes de classe mundial.
Carrera esportiva[modifica]
Atletisme[modifica]
Especialista dels 400 metres tanques, anteriorment havia participat en proves dels 110 metres tanques i els 400 metres llisos. Va participar, als 20 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on va donar-se a conèixer internacionalment a l'aconseguir batre el rècord del món dels 400 metres tanques que tenia l'ugandés John Akii-Bua des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) amb un temps de 47,64 segons.[2]
A partir d'aquell moment es convertí en el dominador d'aquesta prova, aconseguint batre novament el rècord del món el juny de 1977 a Westwood (Califòrnia) amb un temps de 47.45 segons. El 26 d'agost d'aquell mateix sofrí una derrota en el meeting de Berlín per part de l'alemany Harald Schmidt, si bé a la setmana següent aconseguí derrotar l'alemany en la prova de Düsseldorf. A partir d'aquest moment es va mantenir imbatut durant 10 anys, sumant 122 victòries consecutives fins a ser derrotat pel nord-americà Danny Harris en una prova a Madrid (Espanya) realitzada el 4 de juny de 1987.[3]
Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a conseqüència del boicot polític realitzat pel seu país, aquell mateix any aconseguí batre novament el seu propi rècord del món, deixant-lo en aquesta ocasió en 47.13 segons.[2]
L'any 1983 va participar en la primera edició del Campionat del Món d'atletisme, aconseguint de manera aclparadora la medalla d'or en els 400 metre tanques, i poques setmanes després d'aquesta competició aconseguí batre per quarta vegada el rècord del món a la ciutat de Coblença amb un temps de 47.02 segons. Un rècord que fou vigent fins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), on el nord-americà Kevin Young el va batre.[3]
En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) fou l'esportista escollit per realitzar el jurament olímpic en la ciermònia inaugural dels Jocs i aconseguí novament la medalla d'or, amb una marca discreta de 47.75 segons, si bé fou un temps inabastable pels seus adversaris Danny Harris (plata amb un temps de 48.13 segons) i Harald Schmidt (bronze amb un temps de 48.19 segons).[2]
Tot i la derrota soferta a Madrid (Espanya) el juny de 1987 aquell any continuà dominant els 400 metres tanques, i aconseguí guanyar novament el títol mundial a Roma (Itàlia).[3]
Favorit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), finalment hagué de conformar-se amb la medalla de bronze al no poder aguantar la velocitat de l'estatunidenc Andre Phillips i del senegalès Amadou Dia Ba en la prova masculina dels 400 metres tanques, un fet que feu decidir-lo a retirar-se de la competició activa.[2]
Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar tres edicions de la Copa del Món d'atletisme (1977, 1979 i 1981).[3]
El 1994 fou inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[4][5]
Bobsleigh[modifica]
En retirar-se de la competició provà sort amb el bobsleigh,[6] arribant a guanyar una medalla de bronze en la Copa del Món de l'especialitat l'any 1990 a Winterburg (Alemanya) al costat del seu compatriota Brian Shimer.[7]
Prova de drogues[modifica]
Com a administrador esportiu, Moses va participar en el desenvolupament d'una sèrie de polítiques anti-drogues i va ajudar la comunitat de pista i camp a desenvolupar un dels sistemes de proves de drogues aleatòries en competició més estrictes dels esports. El desembre de 1988 va dissenyar i va crear el primer programa aleatori de proves de drogues fora de competició d'esports amateurs. Físic, Moses ha estat un líder en la creació d'una estructura i protocols que han reduït significativament l'ús de productes farmacèutics il·legals que milloren el rendiment en l'atletisme durant moltes dècades.[8]
Altres assoliments[modifica]
Després de la seva retirada de la pista, Moses va competir en una cursa de Copa del Món de bobsled de 1990 a Winterberg, Alemanya. Ell i l'olímpic nord-americà Brian Shimer van guanyar la medalla de bronze de dos.
El 1994 Moses va rebre un MBA de la Pepperdine University i va ser inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[9]
Des de les eleccions de l'any 2000, Moses ha estat president dels Laureus World Sports Academy, que pretén "promoure i augmentar la participació en l'esport a tots els nivells, i també promoure l'ús de l'esport com a eina". per al canvi social arreu del món".[10] Diverses dotzenes d'atletes olímpics i campions del món, a través els Laureus Sports for Good Foundation, treballen per ajudar els joves desfavorits d'arreu del món.
L'any 2008, Moses va lliurar el Premi Dayton Literary Peace Award a Martin Luther King Jr., biògraf Taylor Branch.
El maig de 2009, la Universitat de Massachusetts Boston va concedir a Moses un doctorat honoris causa pels seus esforços per mantenir la integritat dels esports olímpics i pel seu ús dels esports com a eina per a un canvi social positiu.
Vida personal[modifica]
El pare de Moses era un Aviador de Tuskegee. Moisès és vegetarià, humanista i defensor de la pau.[11][12]
Des del 1986 fins al 1988, encara en el millor de la seva carrera de corredor, va patir una ruptura de disc no diagnosticada, descoberta per ressonància magnètica anys després.[13]
Moses té un fill, Julian, un jugador de voleibol, nascut el 29 d'agost de 1995 al sud de Califòrnia.[13]
Es va casar amb Myrella Bordt el 1982; es van divorciar el 1992.[14][13] He married Michelle Moses in February 2007; she filed for divorce in 2016.[15]
El 2017, Moses va patir dues lesions cerebrals traumàtiques en pocs mesos, però es va recuperar per poder tornar a caminar.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Edwin Moses». Sports-Reference.com. Sports Reference LLC. [Consulta: June 10, 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Olympedia – Edwin Moses». [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Edwin Moses», 11-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Edwin Moses... The Icon: Biography & Stats». The Official Website of Edwin Moses.
- ↑ «Edwin Moses | Olympic Champion, 400m Hurdles & World Record Holder | Britannica» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ EFE «El ex atleta Edwin Moses debutó con la Copa del Mundo de 'bobs'» (en castellà). El País [Madrid], 02-11-1990. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Irish, Oliver «Do you remember when...» (en anglès). The Observer, 31-05-2003. ISSN: 0029-7712.
- ↑ Edwin Moses still leading the fight against doping in athletics, Irish Times, Donald McRae, February 10, 2020. Retrieved July 30, 2021.
- ↑ «Edwin Moses... The Icon: Biography & Stats». The Official Website of Edwin Moses.
- ↑ «Laureus». laureus.com.
- ↑ Finn, Adharanand «Olympic vegetarians: the elite athletes who shun meat». The Guardian [London], July 30, 2012.
- ↑ «Top 10 Historic Vegetarian and Vegan Olympians». SikhNet, July 30, 2012.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Edwin Moses remarkably recovers from traumatic brain injurie NBC Sports (AP), December 4, 2017. Retrieved July 30, 2021.
- ↑ Two-Time Olympic Gold Medalist Moses Files for Uncontested Divorce, Los Angeles Times, January 1, 1992. Retrieved July 30, 2021.
- ↑ U.S. OLYMPIC LEGEND EDWIN MOSES WIFE FILES FOR DIVORCE, TMZ, September 4, 2016. Retrieved July 30, 2021.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) www.iaaf.org - Edwin Moses
- (anglès) www.olympic.org - Edwin Moses
- (anglès) www.sports-reference.com - Edwin Moses Arxivat 2011-07-11 a Wayback Machine.
|
- Persones vives
- Atletes afroamericans estatunidencs
- Esportistes d'Ohio
- Corredors de tanques estatunidencs
- Medallistes estatunidencs als Jocs Olímpics d'estiu de 1976
- Medallistes estatunidencs als Jocs Olímpics d'estiu de 1984
- Medallistes estatunidencs als Jocs Olímpics d'estiu de 1988
- Corredors de bobsleigh estatunidencs
- Persones de Dayton
- Alumnes del Morehouse College