Ei-ichi Negishi

De Viquipèdia
Infotaula de personaEi-ichi Negishi
Nobel Prize 2010-Press Conference KVA-DSC 7398.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 根岸 英一 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata
Hsinking (Manxukuo) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 2021 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Indianàpolis (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatJapó Japó
FormacióUniversitat de Pennsilvània - química orgànica (1960–1963)
Universitat de Tòquio - química orgànica (1953–1958) Modifica el valor a Wikidata
Conegut perl'acoblament de Negishi
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeijin (en) Tradueix (1958–1972)
Universitat de Hokkaidō
Universitat de Syracuse
Universitat Purdue Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsHerbert Charles Brown Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralJames Tour Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ei-ichi Negishi (根岸 英一 , Negishi Eiichi?)[1] fou un químic japonès que va fer gran part de la seva carrera a la Universitat de Purdue als Estats Units. Se'l coneix essencialment per la seva descoberta de l'acoblament que porta el seu nom.[2] Va rebre el Premi Nobel de Química 2010 çconjuntament amb Richard F. Heck i Akira Suzuki.[3]

Negishi nasqué a Txangxun, que en aquella època era la capital de la Manxukuo, una part de la Xina sota ocupació japonesa, i que és actualment la capital de Jilin (Xina). Es va graduar a la Universitat de Tòquio el 1958, i va efectuar el seu internship a Teijin. Se n'anà estudiar als Estats Units i obtingué el seu doctorat a la Universitat de Pennsylvania el 1963 sota la direcció del professor Allan R. Day. El 1966, ingressà com a investigador postdoctoral a la Universitat de Purdue, abans de ser professor assistent el 1968, i treballà amb el llorejat del Nobel Herbert C. Brown. El 1972, canvià d'universitat per a ser professor assistent a la Universitat de Syracuse i el 1979 obtingué una promoció com a professor. Tot i així, tornà el mateix any a la Universitat de Purdue.

El 2000 fou guardonat amb el Royal Society of Chemistry's Sir Edward Frankland Prize Lectureship.[4]

El 2010 rebé el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la química organopal·làdica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ei-ichi Negishi
  1. Negishi's CV Arxivat 2010-10-24 a Wayback Machine. on its lab's website
  2. Anthony O. King, Nobuhisa Okukado and Ei-ichi Negishi «Highly general stereo-, regio-, and chemo-selective synthesis of terminal and internal conjugated enynes by the Pd-catalysed reaction of alkynylzinc reagents with alkenyl halides». Journal of the Chemical Society Chemical Communications, 1977, pàg. 683. DOI: 10.1039/C39770000683.
  3. «Press release 6 October 2010». [Consulta: 6 octubre 2010].
  4. «Professor Ei-ichi Negishi». J. Chem. Soc., Perkin Trans. 1. Royal Society of Chemistry, 2001, pàg. 9–xii. DOI: 10.1039/b009326m [Consulta: 6 octubre 2010].