Herbert Charles Brown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgHerbert Charles Brown
Naixement 22 de maig de 1912
Londres
Mort 19 de desembre de 2004(2004-12-19) (als 92 anys)
West Lafayette
Alma mater Universitat de Chicago
Ocupació químic i professor
Premis Premi Nobel de Química
Elliott Cresson Medal
NAS Award in Chemical Sciences
Medalla Priestley
Medalla Perkin
NAS Award in Chemical Sciences
American Chemical Society Award for Creative Work in Synthetic Organic Chemistry
National Medal of Science
Guardons
Premi Nobel de Química 1979
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1979)

Herbert Charles Brown (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1912 - Lafayette, Indiana, EUA, 2004) fou un químic i professor universitari estatunidenc d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 22 de maig de 1912 a la ciutat de Londres, fill d'immigrants jueus ucraïnesos. El 1914 va emigrar amb els seus pares als Estats Units i va estudiar química a la Universitat de Chicago, on es llicencià el 1934 i doctorà el 1936. A partir de 1947 fou nomenat professor de química a la Universitat de Purdue, càrrec que ocupà fins al 1959. Posteriorment exercí la docència als campus de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara.

Brown morí el 19 de desembre de 2004 en un hospital de la població de Lafayette, situada a l'estat nord-americà d'Indiana, a conseqüència d'un infart de miocardi.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, mentre que treballava al costat de Hermann Irving Schlesinger, va descobrir un mètode per a la producció del borhidrat de sodi (NaBH4), mètode utilitzat per a la producció de boranis, compost químic de bor i hidrogen. El seu treball va conduir al descobriment del primer mètode general per a produir els enantiòmers purs asimètrics, i entendre noves possibilitats d'unió entre els àtoms de carboni mitjançant reducció, reordenament i addicció.

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb l'alemany Georg Wittig, pel desenvolupament de les unions de bor i fòsfor en reaccions importants en el camp de la síntesi orgànica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]