Herbert Charles Brown

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHerbert Charles Brown
Biografia
Naixement22 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
West Lafayette (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiHermann Irving Schlesinger Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímic i catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Purdue
Universitat Estatal Wayne
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesEi-ichi Negishi i Akira Suzuki Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralYoon Nung-min (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Herbert Charles Brown (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1912 - Lafayette, Indiana, EUA, 2004) fou un químic i professor universitari estatunidenc d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.

Biografia[modifica]

Va néixer el 22 de maig de 1912 a la ciutat de Londres, fill d'immigrants jueus ucraïnesos. El 1914 va emigrar amb els seus pares als Estats Units i va estudiar química a la Universitat de Chicago, on es llicencià el 1934 i doctorà el 1936. A partir de 1947 fou nomenat professor de química a la Universitat de Purdue, càrrec que ocupà fins al 1959. Posteriorment exercí la docència als campus de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara.

Brown morí el 19 de desembre de 2004 en un hospital de la població de Lafayette, situada a l'estat nord-americà d'Indiana, a conseqüència d'un infart de miocardi.

Recerca científica[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, mentre que treballava al costat de Hermann Irving Schlesinger, va descobrir un mètode per a la producció del borhidrat de sodi (NaBH4), mètode utilitzat per a la producció de boranis, compost químic de bor i hidrogen. El seu treball va conduir al descobriment del primer mètode general per a produir els enantiòmers purs asimètrics, i entendre noves possibilitats d'unió entre els àtoms de carboni mitjançant reducció, reordenament i addicció.

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb l'alemany Georg Wittig, pel desenvolupament de les unions de bor i fòsfor en reaccions importants en el camp de la síntesi orgànica.

Enllaços externs[modifica]