El Pescaílla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEl Pescaílla
Naixement Antonio González Batista
1925
Barcelona
Mort 12 de novembre de 1999(1999-11-12) (als 74 anys)
Madrid
Madrid
Ocupació cantant
Estil flamenc, rumba catalana
Origen Barcelona
Cònjuge Lola Flores
Activitat professional
Artistes relacionats Lola Flores

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Antonio González Batista (Barcelona, 1925 - Madrid, 12 de novembre de 1999), més conegut com El Pescaílla, va ser un cantant i guitarrista català de flamenc i rumba. Considerat un dels pares de la rumba catalana, el seu estil influiria en multitud d'artistes posteriors.

Va estar casat amb la cantant i bailaora Lola Flores (1923-1995), amb la qual va tenir tres fills, els cantants Lolita Flores (1958), Antonio Flores (1961-1995) i Rosario Flores (1963). Va ser encunyat de la també cantant Carmen Flores (1936), oncle de l'ex futbolista i entrenador Quique Sánchez Flores (1965) i avi de les actrius Elena Furiase (filla de Lolita) i Alba Flores (filla d'Antonio).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa a la casa natal, al carrer Fraternitat, 8)

Nascut al barri de Gràcia, es va casar a Barcelona per la tradició gitana amb Dolores Amaya, de la qual va tenir una filla, Toñi, el 1955. Va abandonar ambdues per unir-se a Lola Flores, a la qual va conèixer per mitjà de Manolo Caracol. La relació entre ells primer va ser exclusivament professional, ja que La Faraona, com es coneixia a Lola Flores, mantenia un complicat idil·li amb Caracol.

González i Flores es van casar el 27 d'octubre de 1957 al Monestir de l'Escorial. Amb la núvia embarassada de tres mesos, el matrimoni es va celebrar a les sis del matí, doncs es temia que acudís un enfuriat Caracol.

El matrimoni va participar en el 1959 a la pel·lícula María de la O de Ramón Torrado.

Els primers enregistraments del Pescaílla, al costat de Lola Flores, daten de 1964. Més endavant va treure diversos singles i les seves cançons van formar part de nombrosos recopilatoris del segell discogràfic Belter, amb el qual va gravar durant la primera època.

El temperament de Flores i el seu carisma artístic van fer passar a un segon pla la figura de González, que va assumir la situació i va deixar pràcticament de gravar discos. Malgrat els auguris, la relació es va mantenir ferma contra vent i marea durant 38 anys, superant episodis amargs com el del 1989, que va suposar el procés per frau a la Hisenda pública.

Al maig de 1995 van morir la seva esposa, Lola, i el seu fill Antonio en un interval de 14 dies, la qual cosa va suposar un dur cop que el Pescaílla mai va arribar a superar. Va morir a Madrid, el 12 de novembre de 1999, a causa d'una malaltia hepàtica arrossegada des de feia llarg temps. Tenia 73 anys.

Discografia i temes més destacats[modifica | modifica el codi]

Només es poden trobar en aquests moments dos discos compactes disponibles al mercat dedicats íntegrament a la seva música. Es tracta de El patriarca de la rumba (Divucsa, 1999) i El Pescaílla (Divucsa, 2005).

Famós per adaptar al seu estil cançons alienes o populars, més que com a compositor (en els registres de la SGAE, El Pescaílla només figura com a autor de dos temes), entre les seves interpretacions més destacades hi ha "Sarandonga", "Cada vez que me miras", "Levántante", "Strangers In The Night", "A garota de Ipanema" o "Sabor a mi".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]