El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico
 Homenatge a Ramon Barnils a Manresa al cap de deu anys de la seva mort. A la imatge del fons es poden veure els membres del programa (d'esquerra a dreta: Barnils, Vendrell i Monzó) quan el programa estava en antena  | |
| Tipus | programa de ràdio |
|---|---|
| Gènere | magazín |
| Guionista | Quim Monzó |
| Presentador | Jordi Vendrell Ramon Barnils i Folguera Quim Monzó |
| País de producció | Espanya |
| Canal original | Catalunya Ràdio |
| Durada dels capítols | 3 h |
| Primer programa | setembre 1983 |
| Últim programa | 1985 |
El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico era un magazín nocturn de Catalunya Ràdio conduït per Jordi Vendrell, Ramon Barnils i Quim Monzó, integrants de La Mercantil Radiofònica.[1][2] Va ser el primer programa de La Mercantil,[3] i també va ser el primer programa que es va emetre de manera regular a Catalunya Ràdio (a partir del setembre de 1983). El programa va estar en antena de dilluns a divendres de mitjanit a les 3 de la matinada[4] fins a l'any 1985, quan van passar a fer El mínim esforç, un programa que es va emetre durant la franja de tarda.[5][6]
Jordi Vendrell descrivia el programa com «un programa musical-espectacle que va en busca de la sorpresa auditiva. […] es tracta d'un programa musical amb tonteries que tenen a veure amb la realitat i amb l'actualitat, però tractades irònicament.» Quim Monzó s'encarregava dels guions; mentre que Ramon Barnils era el responsable de les notícies —les «Anotícies»— i Xavier Salvà realitzava el muntatge musical i de so. El programa tenia més de cinquanta seccions fixes, que els conductors del programa realitzaven segons l'actualitat.[4] Tanmateix, pel que destacà fou per les entrevistes, una antologia de les quals es publicà l'any 1987 per l'Editorial Empúries.[7][8]
El nom del programa prové d'un popular poema català de Sabater i Aribau amb el mateix títol, que l'any 2005 va ser versionat per Mesclat al disc Dijous Paella.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ Garrido, Àlex «El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico». Nació Digital, 05-09-2011 [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Cortacans, Oriol «Ramon Barnils. La consciència incorruptible». El Temps, 20-03-2010, pàg. 20-23.
- ↑ «Reportatge sobre El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico». Sentits. La Cultura a Catalunya Informació, 22-01-2002 [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Mascort, Cuca. «Una oferta de ràdio divertida cada nit a Catalunya Ràdio». Avui, 28-03-1984. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Monzó, Quim «En Barnils i la ràdio». Paper de vidre, 35, 23-01-2006, pàg. 7-8 [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Altarriba, Laia. Vint i Ramon Barnils. Barcelona: Dau, 2013, p. 197. ISBN 978-84-941031-3-1 [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «PRISMA. El lloro, el moro el mico i…». El Mundo, 30-11-2001 [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Filella, Xavier. «Uns senyors de Puerto Rico». Avui, 14-02-2002. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Lletra de «Un senyor de Puerto Rico»». Viasona. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Text complet del poema «Un lloro, un moro i un mico, i un senyor de Puerto Rico»». LletrA. [Consulta: 13 març 2015].
Bibliografia[modifica]
- Barnils, Ramon; Monzó, Quim; Vendrell, Jordi. El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Empúries, 2001. ISBN 978-8475968506.
Enllaços externs[modifica]
- «Sintonia del programa (1983)». CCMA.
- «Digitalització de la cinta de «El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico» (24 agost 1983)». Archive.org.
- «Recull d'àudios de «El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico»». CCMA.
