Vés al contingut

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata futures eleccions generals de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata  → 
Data4 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals britàniques Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir650 membre del 59è Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participació
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 Lab  — Keir Starmer
9.708.716   33,7٪
 Punt percentual 1,62
 
<1
2>
 Con  — Rishi Sunak
6.828.925   23,7٪
 Punt percentual 19,93
 
<1
2>
 Reform UK  — Nigel Farage
4.117.620   14,29٪
 
<1
2>
 Lib Dem  — Edward Davey
3.519.143   12,22٪
 Punt percentual 0,67
 
<1
2
3>
 Green  — Carla Denyer, Adrian Ramsay
1.842.436   6,4٪
 Punt percentual 3,7
 
<1
2>
 SNP  — John Swinney
724.758   2,52٪
 Punt percentual 1,36
 
? ? ?
 Independent
564.095   1,96٪
 
SF
210.891   0,73٪
 Punt percentual 0,16
 
<1
2>
 Plaid Cymru  — Rhun ap Iorwerth
194.811   0,68٪
 Punt percentual 0,2
 
<1
2>
 DUP  — Gavin Robinson
172.058   0,6٪
 Punt percentual 0,16
 
<1
2>
 APNI  — Naomi Long
117.191   0,41٪
 Punt percentual 0,01
 
<1
2>
 UUP  — Doug Beattie
94.779   0,33٪
 
<1
2>
 SDLP  — Colum Eastwood
86.861   0,3٪
 Punt percentual 0,07
 
TUV
48.685   0,17٪
 
Modifica el valor a Wikidata
Nomenament Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre del Regne Unit
Reemplaça:Persona elegida:
Rishi SunakKeir Starmer Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 van ser anunciades el 22 de maig pel primer ministre, Rishi Sunak per a ser efectuades el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025.[1] La convocatòria de les eleccions va ser benvinguda per Keir Starmer, líder de l'oposició i del Partit Laborista,[2] i per Ed Davey, líder dels liberals demòcrates.,[3] i en 2024 Nigel Farage va anunciar que tenia la intenció de presentar-se com a diputat i liderar el Reform UK.[4]

Antecedents

[modifica]

A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019, els conservadors, liderats per Boris Johnson van guanyar les eleccions amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, aconseguint la principal victòria des de la dècada de 1980 enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%, els seus pitjors resultats des de 1932 i els liberal demòcrates amb l'11,2% i una pujada del 4,1% i el Partit Nacional Escocès amb el 3.9% i una pujada del 0,9%.[5][6]

Johnson va dimitir el 7 de juliol del 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[7] sobre festes i altres reunions del personal del govern i del Partit Conservador celebrades durant la pandèmia de COVID-19 el 2020 i 2021, quan les restriccions de salut pública van prohibir la majoria de les reunions.[8]

El setembre de 2022, Liz Truss va derrotar Rishi Sunak en unes eleccions de lideratge per succeir Boris Johnson, que havia dimitit a causa d'una crisi governamental. Truss fou nomenada primer ministre per la reina Isabel II dos dies abans de la seva mort,[9] i quan el govern va anunciar retallades d'impostos i préstecs a gran escala, es va produir una gran inestabilitat financera que va fer revertir la major part de les mesures. Davant les creixents crítiques i la pèrdua de confiança en el seu lideratge, Truss va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit Conservador el 20 d'octubre.[10] Rishi Sunak va ser proclamat nou líder del partit el 24 d'octubre de 2022 sense necessitat de passar per la votació dels militants, ja que havia quedat com a únic candidat després de la retirada dels seus oponents, Boris Johnson el dia anterior i Penny Mordaunt en l'últim moment.[11]

Sistema electoral

[modifica]

Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari, i es disputen 650 escons. El Partit Conservador, que va obtenir la majoria a les eleccions generals del 2019 en el seu programa incloia retornar el dret de vot als ciutadans britànics que viuen a l'estranger més de 15 anys per votar[12] i requerir la identificació del votant, que es van incloure a la Llei electoral de 2022.

Enquestes

[modifica]
Línies de tendència dels resultats de les enquestes des del 2019, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Resultats

[modifica]
←
Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
Partit Vots % Escons AugmentDisminució Govern
Partit Laborista 9.708.716 33,7
411 / 650
 Augment211 Govern
Partit Conservador 6,828,925 23,7
121 / 650
 Disminució251 Oposició
Liberal Demòcrates 3.519.143 12,20
72 / 650
 Augment 64 Oposició
Partit Nacional Escocès 724.758 2,50
9 / 650
 Disminució 39 Oposició
Sinn Féin 210,891 0,70
7 / 650
 = Oposició
Candidats independents 564.243 2,00
6 / 650
 Augment5 Oposició
Reform UK 4.117.610 14,3
5 / 650
 Augment5 Oposició
Partit Unionista Democràtic 172.058 0,6
5 / 650
 Disminució 3 Oposició
Partit Verd 1.841.888 6,4
4 / 650
 Augment3 Oposició
Plaid Cymru 194.811 0,7
4 / 650
 = Oposició
Partit Socialdemòcrata i Laborista 86.861 0,3%
2 / 650
 = Oposició
Vots vàlids 28.809.340 650
Cens 48.224.212 Participació:
57,9% '

Conseqüències

[modifica]

Rishi Sunak va dimitir com a líder dels conservadors a la vista dels resultats, els pitjors de la història del partit.[13] El 5 de juliol de 2024 Keir Starmer es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el Partit Laborista aconseguís la majoria absoluta en les eleccions.[14] Liz Truss va perdre el seu escó davant del candidat del Partit Laborista, Terry Jermy convertint-se en la primera ex-primera ministra britànica a perdre el seu propi escó parlamentari des de Ramsay MacDonald a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1935.[15]

Els Liberal Demòcrates van obtenir 71 escons, superant el seu màxim històric anterior de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22 maig 2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  2. ↑ Hooper, Sarah. «Keir says Labour will 'stop the chaos' in speech after General Election date set» (en anglès). Metro, 22 maig 2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  3. ↑ Davey, Ed «People are crying out for change» (en anglès). BBC News.
  4. ↑ Ben Quinn, Pippa Crerar. «Nigel Farage to stand for Reform UK in general election U-turn» (en anglès). The Guardian, 3 juny 2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  5. ↑ «UK results: Conservatives win majority» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
  6. ↑ «General election 2019: Animated tour in 10 stops» (en anglès). BBC, 13 desembre 2019. [Consulta: 14 desembre 2019].
  7. ↑ Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 9 juny 2023. Arxivat de l'original el 30 de maig 2024. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. ↑ «La comisión que investiga el 'Partygate' concluye que Boris Johnson mintió deliberadamente al Parlamento» (en castellà). EITB, 5 juny 2023. Arxivat de l'original el 30 de maig 2024. [Consulta: 30 maig 2024].
  9. ↑ Caroline Lowbridge. «Taking last public photos of the Queen was 'an honour and privilege'» (en anglès). BBC, 12 setembre 2022. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2022. [Consulta: 4 abril 2024].
  10. ↑ «Liz Truss dimiteix com a primera ministra del Regne Unit». El Temps, 20 octubre 2022. [Consulta: 4 abril 2024].
  11. ↑ «Rishi Sunak serà el nou primer ministre del Regne Unit». 324, 24 octubre 2022.
  12. ↑ O'Carroll, Lisa. «Britons living abroad regain right to vote in UK elections as 15-year rule ends». The Guardian, 16 gener 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  13. ↑ Eleni Courea, Peter Walker. «Rishi Sunak resigns as Tory leader as well as PM after election defeat» (en anglès). The Guardian, 5 juliol 2024. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  14. ↑ «UK general election results live: Keir Starmer arrives at Downing Street for first speech as prime minister» (en anglès britànic). BBC, 5 juliol 2024. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  15. ↑ Atkins, Ros. «The Liz Truss moment: What it was like to be in the room» (en anglès). BBC, 8 juliol 2024. [Consulta: 30 maig 2026].
  16. ↑ Walker, Peter. «Lib Dems oust four cabinet ministers as they win record number of seats» (en anglès). The Guardian, 5 juliol 2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_del_Regne_Unit_de_2024&oldid=37668357»