Empara Rosselló Ghiloni

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Empara Rosselló)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2016)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaEmpara Rosselló Ghiloni
Activitat
Ocupacióballarina, coreògrafa Modifica el valor a Wikidata
Lloc webempararossello.com Modifica el valor a Wikidata

Empara Rosselló Ghiloni, ballarina, coreògrafa, artista i directora de cinema, és una creadora multidisciplinar se s'ha situat dins de la tradició surrealista i la coreografia experimental de Catalunya.[1] És una de les pioneres de la dansa contemporània a Catalunya i exponent de l'avantguarda catalana, posterior a Joan Brossa, Carles Santos, Albert Vidal o Cesc Gelabert, havent sigut aquests dos últims els seus mestres.

Trajectòria artística[modifica]

Empar Rosselló va estudiar dansa clàssica i posteriorment es va decantar cap a la dansa contemporània, de la mà d'Albert Vidal i Cesc Gelabert.[2] L'any 1977 va participar en la I Mostra de Dansa Independent organitzada per Anna Maleras i Hermann Bonnín amb la seva primera obra Antra.[3] Aquell mateix any va viatjar a Nova York, on gràcies a Carles Santos va relacionar-se amb diferents membres del moviment avantguardista Fluxus. Així, va col·laborar a l'òpera Gem Duck d'Alison Knowles juntament amb Malcolm Goldstein i Philip Corner, entre d'altres.[2][4]

L'any 1978 va començar la recerca sobre el "SMER Sistemes de moviment", que es va allargar fins a l'any 1982, un mètode que incorpora diferents sistemes de moviment cos-ment, utilitzant el cos des d'on es desenvolupa la consciència global.[5] Va impartir tallers de formació[6][7] i el 1979 va fundar la seva pròpia companyia, amb la qual va fer més d'una quinzena d'espectacles fins al 1996.[8] El seu treball era una fusió entre diverses arts d'origen català: la mística de Verdaguer, la simbologia popular del país, etc.[9]

A partir d'aquest període, va fer nombroses creacions artístiques en l'àmbit del teatre i la dansa, tant a Europa com als Estats Units, posteriorment Àfrica del Nord i Àfrica Sub-sahariana fins a l'actualitat.[10]

A principis dels anys 90, la seva connexió entre els lames tibetans i amb altres arrels filosòfiques i espirituals la va ajudar a desenvolupar les seves capacitats psíquiques donant un to molt personal a les seves creacions, plenes d'erotisme, de sentit lúdic i de carácter dramàtic, sense deixar mai de banda el sentit de l'humor amb un missatge d'esperança i felicitat. L'any 1993 va crear l'espectacle Coloratures per a cinta magnètica amb Xavier Albertí, que va presentar a la Fira de Tàrrega.[11]

L'any 2009 va formar la companyia Empar/a Rosselló (Mer), dirigida per la mateixa artista, que ha actuat amb les seves múltiples creacions tant al seu propi espai al Raval (Espai SMER) com a diferents museus de Catalunya i festivals internacionals, produint la seva òpera prima cinematogràfica, Color de la Innocència, estrenada al Festival de cinema d'autor de Girona l'any 2014 i presentada a la Filmoteca de Catalunya durant l'any 2015.[12]

Des de l'any 2010 la seva activitat s'ha centrat en la difusió de diferents espectacles al teatre Toursky de Marsella, a la EarUp! Gallery de Nova York,[13] a la Casa Burattini de Reggio de l'Emilia, a la GlogauAir de Berlín,[14] a l'Arts Santa Mònica de Barcelona[15] i al Festival Art as a research d'Ottersberg entre d'altres.[16]

L'any 2003 Empar Rosselló va obtenir el Premi FAD Sebastià Gasch per la seva "llarga trajectòria de creació contemporània i particular a l’espai escènic més petit de la ciutat".[17]

Arts escèniques[modifica]

  • Coloratures per a cinta magnètica[11]
  • Inger Permutacions (1997-1998)[18]
  • Una òpera en un vaixell (2003)[19]
  • Anarcàdium, al fons a mà esquerra (2004)[20]
  • El cant de la Sibila, un ritual per deu dones (2004)[21]
  • Desonkumba. Amb la mort als tacons (2004)[22][23]
  • Gloria o el camí de la llibertat (2005)[24]
  • El dejuni de la Dama negra (2006)[25]
  • La casa de la gata (2007)[26]
  • La gata amb botes se'n va a l'Àfrica (2008)[27]
  • A Déu pregant i amb el taló picant (2009)
  • Aware (2010)[28]
  • Sol de dansa i veu. Homenatge a Carles Santos (2010)[29]
  • Performance a partir de la pel·lícula El color de la innocència (2013)[30]
  • Les veus després de Wagner (2013)[31]
  • Els objectes també parlen (2013)[32]
  • Mira!!! (2014)[33]
  • Quejío i andante. Homenatge a Carmen Amaya (2016)

Filmografia[modifica]

  • El color de la innocència (2008)[12]
  • Bizarre (2012)[34]

Direcció de festivals[modifica]

  • Ka Camina (Festival al Raval) (2007)[35][36]
  • Festival als portals de Montserrat (2007)[cal citació]
  • Festival internacional als llits (2012)[37]

Referències[modifica]

  1. ↑ Vendrell i Sales, Ester «Rerouting Choreography: dance and culture policies in Catalonia between 1975 and 2000». Estudis escènics: Quaderns de L'Institut del Teatre [Barcelona], núm 41-42, 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Olesti, Isabel «Un teatro de rituales» (en castellà). El País [Madrid], 25-05-2003. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ Grau, Andree; Jordan, Stephanie. Europe Dancing: Perspectives on Theatre, Dance, and Cultural Identity (en anglès). Routledge, 2002-06-01. ISBN 9781134696536. 
  4. ↑ «Fondazione Bonotto - Fluxus Collection - Gem duck an opera in 5 grays and 6 acts». www.fondazionebonotto.org. [Consulta: 29 agost 2016].
  5. ↑ «SMER sistemes de moviment d'Empara Rosselló Trailer + Entrevistes». Vimeo. [Consulta: 29 agost 2016].
  6. ↑ Regió7. «La creadora Empara Rosselló presenta a Marganell el seu propi sistema de moviment». [Consulta: 31 agost 2016].
  7. ↑ «Taller d'Empar Rosselló». Dones en Xarxa. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 31 agost 2016].
  8. ↑ «Companyia Empar Rosselló | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 octubre 2022].
  9. ↑ Padullés, Xavier «KA CAMINA DE MER Y CIA». Assaig de Teatre. Número 59, 2007, pàg. 4.
  10. ↑ Girona, Diari de. «Estrenen ´El color de la innocència´ als Albèniz». [Consulta: 30 agost 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 Vilà i Foch, Joaquim «Coloratures per a cinta magnètica' de Xavier Albertí i Empar Rosselló». Serra d'Or. Barcelona, Any XXXV, Núm. 406, 1993, Octubre, pàg. 75.
  12. ↑ 12,0 12,1 «FILMOTECA DE CATALUNYA». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  13. ↑ Llull, Institut Ramon. «Empara Rosselló, live performance MIRA!!!! and screening of EL COLOR DE LA INNOCÈNCIA, at the Ear Up! Gallery in New York». www.llull.cat. Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 30 agost 2016].
  14. ↑ Llull, Institut Ramon. «Workshop mit Empara Rosselló und Filmprojektion: “The Color of Innocence"» (en alemany). www.llull.cat. [Consulta: 30 agost 2016].
  15. ↑ «Barcelona: Arts Santa Mònica presenta la performance Mira d´Empara Rosselló». Bonart, 2012, Gener. [Consulta: 30 agost 2016].
  16. ↑ «Project: Festival of Art as Research». www.hks-ottersberg.de. [Consulta: 30 agost 2016].
  17. ↑ «Premis FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals». [Consulta: 16 octubre 2022].
  18. ↑ «LECTURES DE CIRLOT: INGER PERMUTACIONS a HAMACA» (en castellano). [Consulta: 29 agost 2016].
  19. ↑ «Edición del lunes, 28 julio 2003, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 16 octubre 2022].
  20. ↑ Catalunya, El Periódico de. «Edición del Viernes 11 de Junio de 2004 - viernes - página 022 - Canal Hemeroteca». archivo.elperiodico.com. [Consulta: 26 agost 2016].
  21. ↑ País, Ediciones El. «El teatro de calle amenizará la fiesta de la Mercè con 90 espectáculos» (en castellà), 17-09-2004. [Consulta: 26 agost 2016].
  22. ↑ Catalunya, El Periódico de. «Edició del Diumenge 3 d'Abril de 2005 - pàgina 070 - Canal Hemeroteca». arxiu.elperiodico.cat. [Consulta: 26 agost 2016].
  23. ↑ PADULLÉS, XAVIER «Operació Ultrazona». Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral. núm 52-53., 2006, pàg. 153-168.
  24. ↑ «Cardedeu». Vimeo. [Consulta: 26 agost 2016].
  25. ↑ Directa. «LA INDIRECTA». Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 26 agost 2016].
  26. ↑ «La casa de la gata - Collbató». Vimeo. [Consulta: 26 agost 2016].
  27. ↑ «La gata amb botes se'n va a l'Àfrica». Vimeo. [Consulta: 26 agost 2016].
  28. ↑ ASPAS
    BARCELONA    , ERICA. «Obrint els ulls a la cultura», 12-10-2010. [Consulta: 26 agost 2016].
  29. ↑ «Activitat: Homenatge a CARLES SANTOS». historic.casaorlandai.cat. [Consulta: 29 agost 2016].
  30. ↑ «Estreno de la película documento y performance: EL COLOR DE LA INOCENCIA. BARCELONA/BURKINA | Actividades | CCCB». CCCB. [Consulta: 30 agost 2016].
  31. ↑ Regió7. «La creadora Empara Rosselló presenta a Marganell el seu propi sistema de moviment». [Consulta: 26 agost 2016].
  32. ↑ «EL TEATRE DE GUINOVART: ESCENOGRAFÍES.», 22-12-2013. [Consulta: 29 agost 2016].
  33. ↑ «Mira! D'Empara Rosselló. Centre d'Arts Santa Mònica, TVE». Vimeo. [Consulta: 26 agost 2016].
  34. ↑ «Fragment de Bizarre» (en català, castellà). Vimeo, 2014. [Consulta: 31 agost 2016].
  35. ↑ PADULLÉS, XAVIER «Ka Camina Mer i Cia». Assaig de teatre: revista de l'associació d'Investigació i Experimentació Teatral (núm 59), 2007, pàg. 157-160.
  36. ↑ MIRET, Albert. «Empar Rosselló estrena video-instal·lació al Museu Marítim». www.teatral.net. Arxivat de l'original el 2016-09-16. [Consulta: 30 agost 2016].
  37. ↑ «Festival als Llits a l'Espai MER - Notícies - Teatralnet». Arxivat de l'original el 2016-09-16. [Consulta: 26 agost 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Empara_Rosselló_Ghiloni&oldid=33214788»