Enric Benavent Rocamora
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1837  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1901 (63/64 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, pedagog, musicòleg |
Enric Benavent Rocamora (Reus, 1837 - Madrid, 1901) fou un pedagog i musicòleg català. Era germà del pintor Gaietà Benavent Rocamora.
Va estudiar primer a Reus, després a Santiago de Cuba i a Bordeus, dedicant-se al comerç al mateix temps. Instal·lat a Barcelona va obrir una acadèmia de francès, que al no funcionar-li, va traslladar-la a Madrid el 1865, on va establir una càtedra lliure i gratuïta de francès a la Universidad Central i una altra a l'Ateneo de Señoras dirigit per la periodista Faustina Sáez de Melgar. Amant de la música i expert, va fundar el 1873 el "Liceo Benavent", on es donaven classes de música i es feien interessants concerts, que rivalitzaven amb els que es feien al Conservatorio Nacional de Música i on es donaven també classes de llengües. Va col·laborar amb articles especialitzats al Boletín musical y de artes plásticas a Madrid, i a Reus a l'Eco del Centro de Lectura.[1] Va publicar el 1869 El idioma francés puesto al alcance de los españoles amb diverses reimpressions,[2] i traduí diverses obres del francès, la més important Solución pacífica e incontestable de las cuestiones políticas de España, por el establecimiento de la Monarquía, d'Alexandre Gouget, que mostra les seves tendències polítiques. Va morir a Madrid el 1901.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 111-112.
- ↑ «El idioma francés puesto al alcance de los Españoles o...».