Enteròcit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dibuix esquemàtic d'un enteròcit

Els enteròcits, o cèl·lules absorbents del budell, són un dels quatre principals tipus de cèl·lules de l'epiteli intestinal. Es troben en l'intestí prim[1] i en el còlon. Fan la digestió i transporten les molècules nutritives des de l'interior de l'intestí. També tenen una funció secretora.[2]

Descripció[modifica]

Són cèl·lules cilíndriques amb el seu pol apical amb microvellositats.[3] El seu citoplasma és ric en reticle endoplasmàtic llis que juga un paper fonamental en l'absorció de lípids, els quals passen ràpidament a l'aparell de Golgi[4] on es combinen amb lipoproteïnes per tal de formar els quilomicrons que són transportats cap a la membrana lateral de la cèl·lula per arribar als vasos del sistema limfàtic.[5]

Secreten una lactasa (Beta-galactosidasa)[6] capaç d'hidrolitzar la lactosa. Són l'estructura absorbent de l'intestí.

Funcions principals[modifica]

Membrana apical i membrana basolateral

Les principals funcions dels enteròcits inclouen:[7]

  • Absorció d'ions, inclou el sodi, el calci,[8] el magnesi, el zinc, el coure i el ferro. Normalment es produeix per mitjà d'un sistema de transport actiu.
  • Absorció d'aigua. Segons el gradient osmòtic establert per la relació Na+/K+ ATPasa.[9]
  • Captació de sucre. a través de l'acció del glicocàlix.[10]
  • Captació de pèptids i aminoàcids. En el glicocàlix la peptidasa trenca les proteïnes en aminoàcids o pèptids.
  • Captació de lípids. Els lípids es trenquen per l'acció de la lipasa i la bilis i d'aquí es difonen en els enteròcits.
  • Captació de vitamines.
  • Reabsorció de les sals biliars. En l'anomenada circulació enterohepàtica.
  • Transferència i secreció d'immunoglobulines.[11]

Patologia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Haber, AL; Biton, M; Rogel, N; Herbst, RH; et al «A single-cell survey of the small intestinal epithelium» (en anglès). Nature, 2017 Nov 16; 551 (7680), pp: 333–339. DOI: 10.1038/nature24489. PMC: 6022292. PMID: 29144463 [Consulta: 5 maig 2020].
  2. Megías M, Molist P, Pombal MA «Enterocito» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Feb 16 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 29 maig 2020].
  3. McConnell, RE; Higginbotham, JN; Shifrin Jr, DA; Tabb, DL; et al «The Enterocyte Microvillus Is a Vesicle-Generating Organelle» (en anglès). J Cell Biol, 2009 Jun 29; 185 (7), pp: 1285-1298. DOI: 10.1083/jcb.200902147. PMC: 2712962. PMID: 19564407 [Consulta: 29 maig 2020].
  4. Jastrow, H; Wartenberg, H «Golgi apparatus of an enterocyte in the duodenum of a monkey» (en anglès/alemany). A: Electron Microscopic Atlas of human & mammalian cells, tissues & organs, 2018; Maig 28 (rev), págs: 1 [Consulta: 31 maig 2020].
  5. Giammanco, A; Cefalú, AB; Noto, D; Averna, MR «The pathophysiology of intestinal lipoprotein production» (en anglès). Front Physiol, 2015 Mar 20; 6, pp: 61. DOI: 10.3389/fphys.2015.00061. PMC: 4367171. PMID: 25852563 [Consulta: 29 maig 2020].
  6. PubChem «Beta-galactosidase» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Abr 22; P16278 -BGAL_HUMAN- (rev), pàgs: 37 [Consulta: 13 juny 2020].
  7. Ross, M.H. & Pawlina, W. 2003. Histology: A Text and Atlas, 4th Edition. Lippincott Williams & Wilkins, Philadelphia. ISBN 978-0683302424
  8. Diaz de Barboza, G; Guizzardi, S; Tolosa de Talamoni, N «Molecular aspects of intestinal calcium absorption» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 21; 21 (23), pp: 7142–7154. DOI: 10.3748/wjg.v21.i23.7142. PMC: 4476875. PMID: 26109800 [Consulta: 14 juny 2020].
  9. Masyuk, AI; Marinelli, RA; LaRusso, NF «Water Transport by Epithelia of the Digestive Tract» (en anglès). Gastroenterology, 2002 Feb; 122 (2), pp: 545-562. ISSN 1528-0012. DOI: 10.1053/gast.2002.31035. PMID: 11832467 [Consulta: 7 juny 2020].
  10. Egberts, HJA; Koninkx, JFFG; van Dijk, JE; Mouwen, JMMV «Biological and pathobiological aspects of the glycocalyx of the small intestinal epithelium. A review» (en anglès). Veterinary Quarterly, 1984; 6 (4), pp: 86-199. ISSN 1875-5941. DOI: 10.1080/01652176.1984.9693936 [Consulta: 3 juny 2020].
  11. Brown, WR «Relationships Between Immunoglobulins and the Intestinal Epithelium» (en anglès). Gastroenterology, 1978 Jul; 75 (1), pp: 129-138. ISSN 0016-5085. DOI: 10.1016/0016-5085(78)93779-4. PMID: 401401 [Consulta: 31 maig 2020].
  12. Hinojosa-Guadix, J; Puya-Gamarro, M; Méndez-Sánchez, IM; López-Vega, MC; et al «Malabsorción e intolerancia a la fructosa/fructosa-sorbitol en patología digestiva» (en castellà). RAPD Online, 2017 Maig-Jun; 40 (3), pp: 119-124. ISSN 1988-317X [Consulta: 31 maig 2020].
  13. Tesouro Rodríguez, L; Lázaro de Lucas, C; Magallares García, LN; Martínez-Ojinaga Nodal, E; Ramos Boluda, E «Manejo y pronóstico de la displasia epitelial intestinal» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2018 Gen; 88 (1), pp: 48-49. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.02.001. PMID: 28366696 [Consulta: 20 juny 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]