Enteròcit
Els enteròcits, o cèl·lules absorbents del budell, són un dels quatre principals tipus de cèl·lules de l'epiteli intestinal. Es troben en l'intestí prim[1] i en el còlon. Fan la digestió i transporten les molècules nutritives des de l'interior de l'intestí. També tenen una funció secretora.[2]
Descripció[modifica]
Són cèl·lules cilíndriques amb el seu pol apical amb microvellositats.[3] El seu citoplasma és ric en reticle endoplasmàtic llis que té un paper fonamental en l'absorció de lípids, els quals passen ràpidament a l'aparell de Golgi[4] on es combinen amb lipoproteïnes per tal de formar els quilomicrons que són transportats cap a la membrana lateral de la cèl·lula per arribar als vasos del sistema limfàtic.[5]
Secreten una lactasa (Beta-galactosidasa)[6] capaç d'hidrolitzar la lactosa. Són l'estructura absorbent de l'intestí.
Funcions principals[modifica]
Les principals funcions dels enteròcits inclouen:[7]
- Absorció d'ions, inclou el sodi, el calci,[8] el magnesi, el zinc, el coure i el ferro. Normalment es produeix per mitjà d'un sistema de transport actiu.
- Absorció d'aigua. Segons el gradient osmòtic establert per la relació Na+/K+ ATPasa.[9]
- Captació de sucre. a través de l'acció del glicocàlix.[10]
- Captació de pèptids i aminoàcids. En el glicocàlix la peptidasa trenca les proteïnes en aminoàcids o pèptids.
- Captació de lípids. Els lípids es trenquen per l'acció de la lipasa i la bilis i d'aquí es difonen en els enteròcits.
- Captació de vitamines. Entre elles, la B12,[11] que entra en els enteròcits per endocitosi una vegada s'ha unit al factor intrínsec.[12] L'endosoma d'aquestes cèl·lules la transforma abans de ser alliberada al torrent sanguini mitjançant un transportador ABC específic localitzat a la seva membrana.
- Reabsorció de les sals biliars. En l'anomenada circulació enterohepàtica.
- Transferència i secreció d'immunoglobulines.[13]
Patologia[modifica]
- Intolerància a la fructosa.[14]
- Intolerància a la lactosa.
- Anèmia perniciosa.
- Displàsia epitelial intestinal congènita.[15]
- Deficiència congènita enterocitària d'heparan sulfat.[16]
- Atròfia microvellositària intestinal.[17]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Haber, AL; Biton, M; Rogel, N; Herbst, RH; et al «A single-cell survey of the small intestinal epithelium» (en anglès). Nature, 2017 Nov 16; 551 (7680), pp: 333–339. DOI: 10.1038/nature24489. PMC: 6022292. PMID: 29144463 [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Enterocito» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Feb 16 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ McConnell, RE; Higginbotham, JN; Shifrin Jr, DA; Tabb, DL; Coffey, RJ; Tyska, MJ «The Enterocyte Microvillus Is a Vesicle-Generating Organelle» (en anglès). Journal of Cell Biology, 2009 Jun 29; 185 (7), pp: 1285-1298. DOI: 10.1083/jcb.200902147. PMC: 2712962. PMID: 19564407 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Jastrow, H; Wartenberg, H «Golgi apparatus of an enterocyte in the duodenum of a monkey» (en anglès/alemany). A: Electron Microscopic Atlas of human & mammalian cells, tissues & organs, 2018; Maig 28 (rev), págs: 1 [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Giammanco, A; Cefalú, AB; Noto, D; Averna, MR «The pathophysiology of intestinal lipoprotein production» (en anglès). Front Physiol, 2015 Mar 20; 6, pp: 61. DOI: 10.3389/fphys.2015.00061. PMC: 4367171. PMID: 25852563 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ PubChem «Beta-galactosidase» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Abr 22; P16278 -BGAL_HUMAN- (rev), pàgs: 37 [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Ross, M.H. & Pawlina, W. 2003. Histology: A Text and Atlas, 4th Edition. Lippincott Williams & Wilkins, Philadelphia. ISBN 978-0683302424
- ↑ Diaz de Barboza, G; Guizzardi, S; Tolosa de Talamoni, N «Molecular aspects of intestinal calcium absorption» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 21; 21 (23), pp: 7142–7154. DOI: 10.3748/wjg.v21.i23.7142. PMC: 4476875. PMID: 26109800 [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Masyuk, AI; Marinelli, RA; LaRusso, NF «Water Transport by Epithelia of the Digestive Tract» (en anglès). Gastroenterology, 2002 Feb; 122 (2), pp: 545-562. ISSN 1528-0012. DOI: 10.1053/gast.2002.31035. PMID: 11832467 [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Egberts, HJA; Koninkx, JFFG; van Dijk, JE; Mouwen, JMMV «Biological and pathobiological aspects of the glycocalyx of the small intestinal epithelium. A review» (en anglès). Veterinary Quarterly, 1984; 6 (4), pp: 86-199. ISSN 1875-5941. DOI: 10.1080/01652176.1984.9693936 [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Beesley, RC «Uptake of vitamin B12 by isolated ileal enterocytes» (en anglès). J Nutr Sci Vitaminol (Tokyo), 1984 Jun; 30 (3), pp: 209-220. ISSN 1881-7742. DOI: 10.3177/jnsv.30.209. PMID: 6436453 [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Al-Awami, HM; Raja, A; Soos, MP «Physiology, Gastric Intrinsic Factor» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 22; NBK546655 (rev), pàgs: 9. PMID: 31536261 [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Brown, WR «Relationships Between Immunoglobulins and the Intestinal Epithelium» (en anglès). Gastroenterology, 1978 Jul; 75 (1), pp: 129-138. ISSN 0016-5085. DOI: 10.1016/0016-5085(78)93779-4. PMID: 401401 [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Hinojosa-Guadix, J; Puya-Gamarro, M; Méndez-Sánchez, IM; López-Vega, MC; Pérez-Aisa, Á; Soria-López, E; Sánchez-Cantos, AM «Malabsorción e intolerancia a la fructosa/fructosa-sorbitol en patología digestiva» (en castellà). Revista de la Sociedad Andaluza de Patología Digestiva Online, 2017 Maig-Jun; 40 (3), pp: 119-124. ISSN 1988-317X [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Tesouro Rodríguez, L; Lázaro de Lucas, C; Magallares García, LN; Martínez-Ojinaga Nodal, E; Ramos Boluda, E «Manejo y pronóstico de la displasia epitelial intestinal» (en castellà). Anales de Pediatría (Barcelona), 2018 Gen; 88 (1), pp: 48-49. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.02.001. PMID: 28366696 [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Westphal, V; Murch, S; Kim, S; Srikrishna, G; et al «Reduced Heparan Sulfate Accumulation in Enterocytes Contributes to Protein-Losing Enteropathy in a Congenital Disorder of Glycosylation» (en anglès). Am J Pathol, 2000 Des; 157 (6), pp: . PMID: 11106564. DOI: 10.1016/S0002-9440(10)64830-4. PMC: 1885788 [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Ruemmele, FM; Schmitz, J; Goulet, O «Microvillous inclusion disease (microvillous atrophy)» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Jun 26; 1, pp: 22. PMID: 16800870. DOI: 10.1186/1750-1172-1-22. PMC: 1523325 [Consulta: 10 maig 2022].
Bibliografia[modifica]
- Nagar, Swati; Korzekwa, Richard C.; Korzekwa, Ken. Continuous Intestinal Absorption Model Based on the Convection–Diffusion Equation (en anglès). Mol Pharm, 2017 Set 5; 14 (9), pp: 3069–3086. PMID: 28712300. DOI 10.1021/acs.molpharmaceut.7b00286 [Consulta: 10 juliol 2020].
- Reboul, Emmanuelle. Vitamin E intestinal absorption: Regulation of membrane transport across the enterocyte (en anglès). IUBMB Life, 2019 Abr; 71 (4), pp: 416-423. PMID: 30308094. DOI 10.1002/iub.1955 [Consulta: 10 maig 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Enterocito Flores López, P; 2019, Maig (en castellà)
- Specialization of enterocytes Science of Biology; 2019, Jun (en anglès)