Erika Hilton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErika Hilton

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt-br) Erika Santos Silva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Franco da Rocha (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Diputada federal de São Paulo
1r febrer 2023 –
Regidor de São Paulo
1r gener 2021 – 1r febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsErika Hilton Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfrobrasilers Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Federal de São Carlos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, activista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialisme i Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc weberikahilton.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ErikaHiltonSP Twitter (X): ErikakHilton Instagram: hilton_erika Modifica el valor a Wikidata

Erika Santos Silva, més coneguda com a Erika Hilton (Franco da Rocha, 9 de desembre de 1992), és una política brasilera, que ha estat regidora del municipi de São Paulo, ha exercit de diputada estatal, i a partir de 2023, de diputada federal per l'estat paulista. Actua en les causes voltades als drets dels afrobrasilers i LGBTIQ+, és afiliada al Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) i el desembre de 2022 va ser inclosa en la llista 100 Women que la cadena BBC emet anualment.[1]

Joventut i formació acadèmica[modifica]

Hilton va néixer en la ciutat de Franco da Rocha i va créixer en la perifèria de Francisco Morato, tots dos municipis de la Regió Metropolitana de São Paulo. Als catorze anys, es va mudar amb la família a Itu, en l'interior de São Paulo.[2] Va ser criada per la mare, ties i àvies.[3]

Quan era adolescent, vivint amb els seus oncles evangèlics, va sofrir violència per la seva expressió de gènere, sent forçada a freqüentar l'Església, en recerca d'una "cura" vinguda de Déu. Als quinze anys, van expulsar-la de casa i va començar a viure al carrer, on va recórrer a la prostitució per sobreviure.[4] Passats sis anys, va ser rescatada per la seva mare i amb el seu suport, va reprendre els estudis.[2]

Va terminar l'ensenyament mitjà i va ingressar en la Universitat Federal de São Carlos, on va iniciar, sense concloure, els estudis de pedagogia i gerontologia.[5][6] En la universitat va incorporar-se al moviment estudiantil, el seu inici en la carrera política.[3]

Biografia[modifica]

L'any 2015, a Itu, va Hilton va intentar comprar un abonament d'autobús i l'empresa es va negar a imprimir el seu nom social femení en el document. La legislació estatal que garanteix els drets d'identitat a les persones trans no s'aplicava a empreses privades. Hilton va iniciar una campanya en línia, fins a obtenir èxit.[3][4] Amb la repercussió del cas, Hilton va guanyar reputació de defensora dels drets dels trans i va començar a rebre invitacions per donar conferències en universitats.[4] Va ser convidada a afiliar-se al PSOL i el 2016, es va presentar com a candidata a regidora del municipi d'Itu, però no va aconseguir resultar elegida.[7][8]

L'any 2018, Hilton va formar part d'una candidatura conjunta que va ocupar un escó en la cambra de diputats estatals de São Paulo (2019-2022). La titular de l'escó va ser Mônica Seixas, qui compartia amb Hilton i els altres set membres de la Bancada Activista les funcions de diputada i amb els que acordava els vots, iniciatives i accions en comitès. Per aquesta raó, els integrants de la bancada eren anomenats «codiputats», tot i que formalment només Seixas ocupava el càrrec.[9]

Va deixar el mandat en l'Assemblea Legislativa paulista el 2020, per llançar la seva candidatura com a regidora de São Paulo. Va ser electa amb 50.508 vots, esdevenint la regidora més votada del Brasil i la primera dona trans en ocupar una cadira en la Cambra Municipal de São Paulo.[6][10] En aquelles mateixes eleccions municipals, Thammy Miranda (PL) va ser el primer home trans en obtenir un escó de regidor.[11]

El març de 2022 Erika Hilton va anunciar que participaria en les eleccions a la Cambra de Diputats del Brasil, candidatant-se a diputada federal pel PSOL de São Paulo. «La meva pretensió d'anar a Brasília es deu a la necessitat de refundació del Brasil», va declarar.[12] En els comicis del 2 d'octubre, Erika Hilton va obtenir l'escó per la legislatura 2023-2026.[13]

Acció política[modifica]

Campanya electoral per les municipals de 2020.

En el seu mandat com regidora de la ciutat de São Paulo, Erika Hilton va tenir com a prioritat les temàtiques relacionades amb la preservació dels drets humans, la lluita contra la fam, la defensa de la salut pública i gratuïta, així com el focus en les polítiques públiques per la població LGTB.[14]

Per iniciativa d'Erika Hilton, el setembre de 2021 va obrir a l'ajuntament una Comissió Parlamentària d'Investigació (CPI) per tractar la violència trànsfoba en la ciutat, la primera d'aquest tipus en tot el país.[15] Va presidir la Comissió de Drets Humans de la cambra municipal i va crear l'Observatori contra la Fam de São Paulo.[16] Com a membre de la Comissió d'Administració Pública, va redactar propostes com la creació del Fons Municipal de Garantia dels Drets de les Dones.[17] En el seu primer any a la cambra municipal, Erika Hilton va ser la regidora amb major producció de propostes legislatives.[18]

Atacs rebuts[modifica]

L'abril de 2019, en el període en què Hilton era codiputada estatal, el diputat Douglas Garcia (PSL) va dir en una sessió en el plenari que «trauria a hòsties» a una persona trans si estigués fent servir el mateix lavabo femení que la seva mare o la seva germana.[19] El diputat va ser castigat amb un advertiment verbal pel Consell d'Ètica de l'Assemblea Legislativa de São Paulo.[20]

Erika Hilton va engegar una acció penal contra una cinquantena de persones sospitoses de proferir injúries i amenaces trànsfobes i racistes contra ella a través de les xarxes socials. El dia 26 de gener de 2021, Hilton va ser perseguida per un home dins l'Ajuntament de São Paulo, que portava una bandera i portava una màscara amb símbols religiosos. L'atacant, que es feia dir Garçom reaça ("cambrer reaccionari") va declarar que era una de les 50 persones processades per la regidora.[21][22] La policia va investigar si el cas tenia relació amb dos atemptats més que havien patit polítiques transgènere del PSOL a l'estat.[23]

Premis i mencions[modifica]

Pel seu treball i activisme, Erika Hilton va ser reconeguda amb el premi Generation Change, promogut per l'emissora MTV durant els Europe Music Awards de 2021.[24] També va ser considerada Personalitat Destacada del 2021 per la revista IstoÉ.[25]

Va ser inclosa en la llista Next Generation Leaders, elaborada per The New York Times.[26] Va rebre el títol de Most Influential People of African Descent de l'ONU, que reconeix les persones negres més influents del món.[27] El desembre de 2022, es va publicar la llista 100 Women que anualment emet la BBC, on tres brasileres van ser incloses: Alice Pataxó, Simone Tebet i Erika Hilton.[28]

Referències[modifica]

  1. ↑ «BBC 100 Women 2022: quem está na lista das mulheres mais inspiradoras do mundo deste ano?» (en portuguès brasiler). BBC News, 06-12-2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Brolli, Gabriel. «Da prostituição à Câmara de SP, conheça a história de Erika Hilton» (en portuguès brasiler). GQ, 18-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-18. [Consulta: 11 desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lima, Cláudia. «A trajetória e lutas de Erika Hilton, estrela da capa digital da Vogue em dezembro» (en portuguès brasiler). Vogue, 23-12-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-18. [Consulta: 11 desembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Griffin, Tamerra. «Quem são e o que pensam estas duas mulheres trans eleitas deputadas em SP» (en portuguès). Buzzfeed, 21-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-02-18. [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. ↑ Oliveira, Joana. «Erika Hilton: “Este é o país dos paradoxos, que elege mulheres negras e tem homens negros assassinados”» (en portuguès brasiler). El País, 22-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-18. [Consulta: 11 desembre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Rodrigues, Artur. «Trans na política são resposta ao bolsonarismo, diz Erika Hilton, 6ª vereadora mais votada em SP» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 16-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 11 desembre 2022].
  7. ↑ «'Somos prova de que há outra possibilidade', diz codeputada Érika Hilton» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 01-12-2019. Arxivat de l'original el 2022-12-11. [Consulta: 11 desembre 2022].
  8. ↑ «Erika Hilton, do PSOL, primeira vereadora trans e negra eleita, sobre representatividade política» (YouTube). Jornal da Gazeta, 20-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-10-13. [Consulta: 11 desembre 2022].
  9. ↑ Tavares, Joelmir. «Mandato coletivo quebra barreiras na Assembleia de SP e projeta multiplicação» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 06-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-08. [Consulta: 11 desembre 2022].
  10. ↑ Boldrin, Fernanda. «Violência nos levou ao ativismo, diz Erika Hilton, 1ª negra trans na Câmara de SP» (en portuguès brasiler). Universa. UOL. Arxivat de l'original el 2021-02-18. [Consulta: 11 desembre 2022].
  11. ↑ Fontana, Guilherme. «Quem são os vereadores trans eleitos em 2020» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 20-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 11 desembre 2022].
  12. ↑ Bergamo, Mônica. «Erika Hilton vai concorrer à Câmara dos Deputados» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 12-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-13. [Consulta: 17 agost 2022].
  13. ↑ «Eleições em São Paulo» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  14. ↑ Nogueira, Carolina. «Erika Hilton diz vingar vozes silenciadas por racismo e transfobia» (en portuguès brasiler). Poder 360, 27-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 11 desembre 2022].
  15. ↑ Cetrone, Camila. «CPI para investigar violência contra pessoas trans e travestis é instalada em SP» (en portuguès brasiler). iG, 24-09-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-17. [Consulta: 17 agost 2022].
  16. ↑ Mansuido, Mariane. «Criação do Observatório Contra a Fome é aprovada na Comissão de Direitos Humanos» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal de São Paulo, 29-04-2021. [Consulta: 17 agost 2022].
  17. ↑ «Relatório Detalhado - PL 580/2016» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal de São Paulo, 15-12-2016. [Consulta: 17 agost 2022].
  18. ↑ «Erika Hilton» (en portuguès brasiler). Câmara Municipal de São Paulo. [Consulta: 17 agost 2022].
  19. ↑ «Parlamentar diz que arrancaria 'homem que se sente mulher' a tapas do banheiro após discurso da 1ª deputada trans de SP» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 04-04-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 11 desembre 2022].
  20. ↑ Linhares, Carolina; Tavares, Joelmir. «Assembleia de SP decide dar advertência a deputado do PSL por ofensa a trans» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 28-08-2019. Arxivat de l'original el 2022-06-28. [Consulta: 11 desembre 2022].
  21. ↑ «Vereadora Erika Hilton registra boletim de ocorrência por ameaça após ser perseguida dentro da Câmara de SP» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 28-01-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-21. [Consulta: 11 desembre 2022].
  22. ↑ Mendonça, Jeniffer. «Ministério Público acusa 'garçom reaça' por transfobia contra parlamentares» (en portuguès brasiler). Ponte, 26-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 11 desembre 2022].
  23. ↑ Tomaz, Kleber. «Polícia de SP investiga se há relação entre atentados contra 3 parlamentares trans do PSOL» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 01-02-2021. [Consulta: 11 desembre 2022].
  24. ↑ Aleixo, Bianca. «Erika Hilton recebe prêmio por ativismo LGBTQIA no MTV EMA» (en portuguès brasiler). Observatório G. UOL, 14-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 17 agost 2022].
  25. ↑ Szabatura, Taísa. «Erika Hilton: Vereadora negra e trans diz que Brasil é o país que mais mata população LGBTQIA+» (en portuguès brasiler). IstoÉ, 22-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 17 agost 2022].
  26. ↑ «Revista Time inclui Iza e Erika Hilton na lista de líderes da próxima geração» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 15-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 11 desembre 2022].
  27. ↑ «Erika Hilton é eleita uma das políticas negras mais influentes do mundo abaixo dos 40» (en portuguès brasiler). Yahoo!, 05-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 17 agost 2022].
  28. ↑ Ferreira, Yuri. «Erika Hilton, Simone Tebet e Alice Pataxó estão na lista das 100 mulheres mais inspiradoras da BBC» (en portuguès brasiler). MSN, 08-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-08. [Consulta: 10 desembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erika Hilton
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erika_Hilton&oldid=32523792»