Judith Heumann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJudith Heumann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 2023 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Long Island - Grau en Arts (–1969) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets dels discapacitats, funcionària Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webjudithheumann.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2507775 Facebook: TheHeumannPerspective Twitter (X): JudithHeumann Instagram: theheumannperspective Youtube: UCB7pemkbDQYezB6PeDFXTvg TED: judith_heumann Modifica el valor a Wikidata

Judith Heumann (Filadèlfia, 18 de desembre de 1947 - Washington DC, 4 de març de 2023) va ser una activista estatunidenca pels drets de les persones amb discapacitat. Va col·laborar amb el Banc Mundial i el Departament d'Estat dels Estats Units per estendre el Moviment de Vida Independent.[1]

Va ser guardonada amb el premi Henry Viscardi (2020) i va ser inclosa per la BBC en la llista 100 Women de l'any 2022.[2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Filadèlfia, en una família jueva d'origen alemany, i va criar-se a Nova York, al districte de Brooklyn. Als 18 mesos, va contraure poliomielitis, motiu pel qual ha de moure's en cadira de rodes.[4][5]

Va començar a participar en protestes polítiques durant la seva estada a la Universitat de Long Island, quan exigia accessos adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda a les facultats, campus i residències universitàries. Va graduar-se l'any 1969 en Logopèdia i el 1975 va obtenir un màster en Salut pública.[6][7][8]

Un cop va concloure els estudis universitaris, va haver de demandar la ciutat de Nova York per poder exercir com a mestra, ja que les persones en cadira de rodes no estaven autoritzades a fer-ho. Després de guanyar el judici, va crear l'organització Disabled in Action (Discapacitats en Acció).[8][9]

El 1975 va traslladar-se a Califòrnia per entrar a treballar al Centre per la Vida Independent. Hi va formar part fins a l'any 1982.[10] A continuació, va ser cofundadora de l'Institut Mundial per la Discapacitat, que va codirigir fins al 1993; quan va entrar a formar part de l'administració Clinton, dintre del Departament d'Educació, a l'oficina especial d'Educació especial i rehabilitació.[7]

Amb el canvi de govern als Estats Units, va ser nomenada Consellera de discapacitat i desenvolupament al Banc Mundial.[1] Amb Barack Obama a la Casa Blanca, Heumann va tornar a l'administració pública, aquest cop en el Departament d'Estat, com a Consellera en Dret internacional de les persones amb discapacitat.[7] Per últim, entre 2017 i 2019, va col·laborar amb la Fundació Ford.[11]

L'activista va morir el 4 de març de 2023 a la capital, després de passar un temps ingressada amb problemes respiratoris.[12]

Als mitjans[modifica]

Judith Heumann ha aparegut en dos documentals que van tenir bona acollida als EE.UU.: The Power of 504 (2008) i Crip Camp (2020).[13][14] A més, l'any 2020 va publicar la seva autobiografia: Being Heumann: An Unrepentant Memoir of a Disability Rights Activist.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «World Bank Appoints Judy Heumann to New Disability Adviser Post». Disability World, núm. 13, 2010-04. Arxivat de l'original el 2010-10-20 [Consulta: 23 gener 2023].
  2. «2022 Henry Viscardi Achievement Awards» (en anglès americà). [Consulta: 23 gener 2023].
  3. «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year? - BBC News» (en anglès britànic). [Consulta: 23 gener 2023].
  4. Carson, Diana Pastora. «Judy Heumann» (en anglès americà). Ability Magazine, 2020-10. Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 23 gener 2023].
  5. Ephross, Peter. «A Talk With Disability Rights Activist Judith Heumann» (en anglès). Hadassah Magazine, 2020-01. Arxivat de l'original el 2022-06-26. [Consulta: 23 gener 2023].
  6. Shapiro, Joseph P. No pity : people with disabilities forging a new civil rights movement (en anglès). Nova York: Times Books, 1993, p. 20. ISBN 978-0-8129-1964-6. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Judith E. Heumann» (en anglès americà). US Department of State. [Consulta: 23 gener 2023].
  8. 8,0 8,1 «Judith E. Heumann» (en anglès). Ilusa. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 23 gener 2023].
  9. Taylor, David A. «She’s considered the mother of disability rights — and she’s a ‘badass’» (en anglès americà). The Washington Post, 25-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-17.
  10. Leiderman, Deborah «The Activist Star of ‘Crip Camp’ Looks Back at a Life on the Barricades» (en anglès). The New York Times, 25-03-2020. ISSN: 0362-4331.
  11. «Ford Foundation names Judy Heumann senior fellow» (en anglès). Ford Foundation, 14-09-2017. [Consulta: 23 gener 2023].
  12. Shapiro, Joseph. «Activist Judy Heumann led a reimagining of what it means to be disabled» (en anglès). NPR, 04-03-2023. [Consulta: 5 març 2023].
  13. «April 28, 1977: Disability Rights Sit-Ins Force Enactment of Section 504» (en anglès americà). Zinn Education project. Arxivat de l'original el 2020-10-03. [Consulta: 23 gener 2023].
  14. Kohn, Eric. «‘Crip Camp’ Review: A Stirring Look at the Roots of the Disability Rights Movement in a Hippy Summer Camp» (en anglès). Indie Wire, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 2022-12-25. [Consulta: 23 gener 2023].
  15. Heumann, Judith E. Being Heumann : an unrepentant memoir of a disability rights activist, 2020. ISBN 978-0-8070-1929-0.