Ernst Cassirer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1874 Breslau (Polònia) |
| Mort | 13 abril 1945 (70 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg |
| Director de tesi | Hermann Cohen i Paul Natorp |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Marburg Uppsala Göteborg Oxford Berlín Hamburg Nova York |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art |
| Activitat | 1886 – 1941 |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Yale (1941–1944) Universitat de Göteborg (1935–1941) Universitat d'Oxford (1933–1935) Universitat d'Hamburg (1919–1933) All Souls College War Press Office (German Reich) (en)  Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Moviment | Marburg School (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Leo Strauss i Helene Luise Ewald (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Toni Cassirer (en) (1902–1945) |
| Fills | Heinz Cassirer (en) |
Premis | |
  | |
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.[1][2]
La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).
Obres
- Leibniz' System in seinen wissenschaftlichen Grundlagen, 1902
- Der kritische Idealismus und die Philosophie des "gesunden Menschenverstandes", 1906.
- Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit. (1: 1906; 2: 1907; 3: Die nachkantischen Systeme, 1920; 4: Von Hegels Tod bis zur Gegenwart (1832–1932), 1957).
- Substanzbegriff und Funktionsbegriff. Untersuchungen über die Grundfragen der Erkenntniskritik. 1910
- Freiheit und Form. Studien zur deutschen Geistesgeschichte, 1916.
- Kants Leben und Lehre, 1918.
- Zur Einstein'schen Relativitätstheorie. Erkenntnistheoretische Betrachtungen, 1921.
- Idee und Gestalt. Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, 1921
- Philosophie der symbolischen Formen. (1. Die Sprache, 1923; 2. Das mythische Denken, 1925; 3. Phänomenologie der Erkenntnis, 1929).
- Sprache und Mythos. Ein Beitrag zum Problem der Götternamen, 1925
- Individuum und Kosmos in der Philosophie der Renaissance, 1927
- Die Idee der republikanischen Verfassung, 1929.
- Die Philosophie der Aufklärung, 1932.
- Determinismus und Indeterminismus in der modernen Physik, 1937.
- Axel Hägerström: Eine Studie zur Schwedischen Philosophie der Gegenwart, 1939.
- Zur Logik der Kulturwissenschaften, 1942.
- An Essay on Man, 1944. (Was ist der Mensch? Versuch einer Philosophie der menschlichen Kultur, 1960)
- The Myth of the State, 1946. (Vom Mythus des Staates, 1949).
- Symbol, Myth and Culture. Essays and Lectures, 1935-1945, New Haven, Yale Univ, 1979
Referències
- ↑ (alemany) Patrick Conley: Die vergessene Tradition. Eine Erinnerung an den Philosophen Ernst Cassirer. Hessischer Rundfunk (Abendstudio), 9 d'abril 1995.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Cassirer |