Escola Activa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L’Escola activa va ser un moviment que va sorgir al segle XIX com a resposta contrària a l’escola tradicional del moment. Aquesta escola criticava el magistrocentrisme [a], l’enciclopedisme [b], el verbalisme [c] i la passivitat; amb l’objectiu de definir un nou rol als diferents participants del procés educatiu.[3]

També s’ha aplicat el nom d’Escola activa a aquella que forma part del moviment de l’Escola nova o que en segueix les orientacions.[4] Aquesta vol aplicar mètodes d’ensenyament actius, és a dir, maneres d’aprendre a través de l’activitat.[5]

El moviment de l'aprenentatge actiu trenca amb el paradigma tradicional que parteix de l’exercitació continua, rutinària i repetitiva de l’estudiant com la única possibilitat d’adquisició de coneixements i de l’aprenentatge. Contràriament, l’escola activa enfoca l’acció com condició i garantia de l’aprenentatge.

Tot i que els/les principals representants del moviment mantenien algunes diferències, existeixen correspondencies significatives entre ells/es.[6] L’acció, com condició de l’aprenentatge està basada en les premisses teòriques de, entre altres pedagogs, Maria Montessori sobre l’ús dels sentits, de Friedrich Wilhelm August Fröbel sobre el joc o de Célestin Freinet sobre la importància de l’expressió. Aquestes teories adjudiquen als nens i nenes un paper com éssers competents amb interessos i curiositats naturals, amb habilitats úniques, amb potencial per a aprendre i amb capacitat per prendre decisions importants per ells mateixos.

Concepte[modifica]

Història i origen[modifica]

Principals pedagogs de l'Escola activa[modifica]

Característiques[modifica]

Objectius[modifica]

L'Escola activa dins l'escola actual[modifica]

Notes[modifica]

  1. Model d'instrucció tradicional en el qual totes les variables de l'ensenyament giren entorn del mestre.[1]
  2. Corrent que centrava l’ensenyament en un únic llibre que engloba una àmplia gamma de coneixements.
  3. Propensió a donar més importància, en un raonament o a l'hora de l'exercitació de la memòria, a les paraules que no pas als conceptes.[2]

Referències[modifica]

  1. «Magistrocentrisme». [Consulta: 4 desembre 2017].
  2. Alnareda i Salvador, Joaquim.; Ametller i Serra, Clara. Gran Enciclopèdia Catalana. Edicion 72, setembre 1980. ISBN 8485194-81-0. 
  3. Chávez, Marcelo Flores. «Cerezo, H. Corrientes pedagógicas contemporáneas. Odiseo - Revista electrónica de pedagogía» (en castellà). [Consulta: 7 desembre 2017].
  4. «Escola Activa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Escola activa - Viccionari». [Consulta: 4 desembre 2017].
  6. Palacios, Jesús. La cuestión escolar: críticas y alternativas. (en castellà). Mexico: Laia, 1999. 

Bibliografia[modifica]

  • Fabre, Aurélien. Escuela activa experimental Aurélien Fabre; prólogo de Gaston Mialaret (en castellà). 2ª. Barcelona: Planeta, 1976. ISBN 9432003611. 
  • Mallart i Cutó, Josep. L'Educació Activa. 1ª, 1998. ISBN 9476022956. 
  • Luzuriaga, Lorenzo. Historia de la educación y de la pedagogía (en castellà). 23ª. Buenos Aires: Losada: Wikimedia, 1997. ISBN 9500383446. 
  • Ferrière, Adolphe. La Escuela Activa (en castellà). 2ª, 1982. ISBN 8425412242.